Fa anys, el tuit d’una mare de quatre fills, dos dels quals ja adolescents, es feia ressò d’una pràctica que esdevindria tendència. Lloava l’invent del WhatsApp perquè des que es discutia amb algun dels dos fills grans a través del mòbil, encara que estiguessin tots junts a casa, el nivell de crispació domèstica havia baixat exponencialment. Fa uns dies vaig recordar l’anècdota en una conversa i dues mares més es van declarar practicants d’aquest mètode tot corroborant la seva eficàcia comunicativa. S’havien acabat bona part dels crits, i la tecnologia donava a tots plegats la possibilitat de pensar bé abans de contestar, especialment a elles. A mesura que avançava la disputa, el WhatsApp els permetia agafar certa distància, reconduir la conversa d’una manera més intel·ligent i que la baralla no fos tan agre. Fins i tot el WhatsApp els permetia enviar missatges extra que consideraven importants i que en moltes discussions semblaven perdre’s en el no-res. També havien detectat que a través dels missatges de text les seves filles eren capaces de reconèixer errors i demanar disculpes.

Però el sector púber no és l’únic que afronta batalles familiars escrites. En les discussions de parella ja s’ha normalitzat l’opció de tirar-se els plats pel cap a través de WhatsApp. Demano els pros i els contres a un expert en aquesta disciplina. Entre els avantatges em destaca la possibilitat de mesurar millor el que es diu i deixar constància del contingut per a futurs malentesos. Recuperar missatges pot ser útil per demostrar que hi ha antics compromisos que no s’han complert. També destaca que no veus l’odi i la ràbia de l’altre encara que les paraules també siguin feridores. El principal inconvenient és que el text evita detectar amb precisió el to i el llenguatge no verbal amb què es diuen les coses, i això porta a confusions o a empitjorar baralles. Alerta també que determinats signes de puntuació, emoticones o l’ús concret d’una determinada paraula aboquen a noves ofenses o interpretacions esbiaixades que s’allunyen del que es volia dir realment.

L’advocada matrimonialista Neus Soriano em confirma que en els processos de divorci els missatges de WhatsApp són molt comuns i que els clients els faciliten pàgines de captures de pantalla: “Cada vegada és més habitual que la gent et vulgui confirmar el que t'explica a la consulta traient el mòbil i ensenyant-te una conversa de WhatsApp, i així demostrar que el que t’estan dient és veritat”. Assegura que “en alguns casos, aquestes baralles han acabat servint per acreditar si t'ocupes o no dels fills, si tens interès en temes relacionats amb la seva educació o temes de salut per aconseguir custòdies”. Les discussions a través de missatges de text són tan comunes quan es trenquen parelles que els advocats han començat a aconsellar que no es contestin determinats missatges pel risc de trobar-se’ls després com a proves en un judici. Un estudi publicat aquest estiu per la Universitat de Reichman sobre les discussions per WhatsApp va concloure que les discussions digitals s’ajustaven als tres patrons d’interaccions de l’enuig que tradicionalment han descrit els psicòlegs. Els que eviten el conflicte ignoren el WhatsApp. Els emocionals envien una pluja constant de missatges i els racionals triguen a contestar per pensar bé què diuen. Segons el responsable de l’estudi, el doctor Gali Enav, discutir a través de WhatsApp pot arribar a salvar una relació i conclou que una discussió cara a cara no té per què ser superior al discurs digital. Una altra cosa és si en el futur ens convertirem en éssers incapaços de parlar-nos mirant-nos als ulls.

No ho ha escrit ella