Aquesta setmana, un cop es va fer públic l’informe de l’advocada Magda Oranich sobre la conducta de Francesc de Dalmases, ell va reaccionar amb un comunicat que començava dient: “He tingut coneixement, a través dels mitjans de comunicació, d’un informe presumptament elaborat per l’advocada Magda Oranich”. Gairebé no calia ni continuar llegint tot el que venia a continuació perquè una paraula d’aquella frase ja intentava carregar-se la credibilitat de l’autora. La lectura quedava encallada en el mot presumptament. L’adverbi convertia l’advocada en una mena de sospitosa criminal de qui caldria demostrar la innocència. El presumptament tan premeditat allà al mig posava en dubte que l’informe l’hagués escrit Magda Oranich, una advocada de prestigi i sòlida trajectòria.

Aquell presumptament impúdic em va transportar a tota velocitat a un llibre que ha publicat recentment l’editorial Raig Verd. Com destruir l’escriptura de les dones, de Joanna Russ, és una obra minuciosa i exigent que l’escriptora de Nova York va publicar el 1983. És un manual carregat d’ironia i mala llet on fa una relació molt precisa dels arguments més habituals que fan servir els homes per minimitzar o menysprear el treball de creació de les dones. Se centra sobretot en la literatura, segurament fruit del descrèdit que va haver de patir ella com a autora de ciència-ficció als anys cinquanta i com a crítica feminista. Però, de fet, tots els arguments que hi condensa es poden ampliar a qualsevol producció artística o treball professional. El llibre de Russ aporta una quantitat ingent d’exemples, avalats amb rigor acadèmic i especificats gairebé com una tesi doctoral. I així posa de manifest que no està relatant una teoria de la conspiració superficial sinó que és un estudi consistent i irrefutable on hi ha uns patrons de conducta reiterats, fins i tot en l’àmbit acadèmic, amb la finalitat de desprestigiar les dones.

Aquests patrons Russ els organitza en diferents categories segons la seva naturalesa i finalitat. Una de les més destacades és la negació de l’autoria. El clàssic “No ho ha escrit ella”. Un recurs molt habitual especialment quan es coneix l’entorn de la creadora o escriptora i el treball s’atribueix al pare, al germà, al marit o a algun altre camàlic abnegat que supleix les incapacitats reals de la presumpta autora. Abans, aquesta acusació anava lligada al fet que es considerava les dones unes ignorants perquè no havien tingut l’oportunitat d’accedir a la formació que rebien els homes. Tot i així, avui en dia, els masclistes continuen negant o aixecant sospites sobre l’autoria dels textos, informes, articles o llibres escrits per dones.

Russ fa notar altres categories de menyspreu. Val la pena que llegiu Com destruir l’escriptura de les dones perquè en les conclusions d’aquesta guia sarcàstica de Joanna Russ hi acabes descobrint actituds contra les dones creadores que hem normalitzat sota l’aval d’un fals intel·lectualisme pregonat per homes que senten amenaçat el seu espai. Però queda clar que negar l’autoria de les dones i acusar-les de firmar falsament els seus treballs és una manera de delatar un masclisme que segurament també es manifesta d’altres maneres, com l’autoritarisme, el narcisisme, l’agressivitat o la intimidació. 