“ACatalunya i a l’estat espanyol en general les roses que més agraden són les de jardí, que popularment coneixem com a híbrids de te. Són flors que tenen molt color i uns pètals consistents que són els que li donen la clàssica forma de rosa”. Ho explica Jaume Garcia Urpí, vicepresident de l’Associació dels Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat, l’única entitat de Catalunya dedicada a preservar, divulgar i potenciar la cultura de les roses.

Per a Garcia, aquesta flor és una passió de vida. En coneix totes les tipologies, les històries i els detalls, li agrada tocar les fulles i els pètals i captar les aromes, a vegades discretes i sempre diferents, d’aquestes flors de jardí. Ens acompanya al Roserar de Dot i Camprubí que hi ha a Sant Feliu de Llobregat, un parc de 17.000 m(2) on hi ha 2.000 rosers de 400 varietats de roses, en una ciutat amb llarga tradició i estima per aquestes flors.

Garcia coneix cada racó d’aquest parc, gairebé com si les hagués plantat ell, les roses, i ens ensenya les varietats més primerenques, que ja a l’inici de la primavera comencen a brotar. “La gràcia de les roses és que n’hi ha molts tipus. És una flor que té molta diversitat i aquesta és la clau de la seva popularitat perquè tothom en pot trobar una que li agradi", destaca. Ell aposta per trencar amb la clàssica imatge de la rosa i defensa les varietats més originals, i ens en mostra algunes: la Banksiae, vinguda de la Xina, que pot ser de color blanc o groc suau, o la rosa coneguda com a Cherokee, que també és originària de l’Àsia, de color blanc i amb els pètals molt oberts. “El que veieu en aquest roserar d’entrada no semblen roses, però en canvi sí que ho són. Aquest és el secret del seu èxit”, rebla Garcia.

Aquest expert explica que al món hi ha més de 30.000 roses classificades i destaca que de botàniques, és a dir, les que creixen sense la intervenció humana, només se’n troben de manera natural a l’hemisferi nord. “Totes les roses botàniques que actualment hi ha a l’hemisferi sud són importades, sobretot van ser els anglesos i els francesos que les van portar a les seves colònies”, detalla. ¿I des de quan es classifiquen aquestes flors? “La primera gran col·lecció de roses del món la va crear Josefina Bonaparte, al segle XVIII, al castell de Malmaison, on va arribar a tenir unes 250 espècies i on va crear noves varietats d’aquestes flors”. Garcia explica que aquesta col·lecció ja va marcar un camí a França, que avui en dia “és la potència mundial en termes de roses, amb molta tradició i grans creadors”, seguida d’Anglaterra, “on hi ha associacions molt potents”, explica.

“A Catalunya històricament hi havia unes 500 varietats de rosers, comptant els botànics, cosa que ens converteix en una de les zones més potents de l’Estat, juntament amb València”, tal com explica Garcia. “D’aquestes 500 varietats que existien, un 50% han desaparegut actualment, però no ens hem d’alarmar per aquesta xifra; és tan alta perquè algunes eren creacions puntuals, amb fins purament comercials, com per exemple la petició d’un empresari ric que volia regalar-li a la seva dona una rosa amb el seu nom. Aquesta varietat potser no cal recuperar-la”, diu Garcia. El que sí que volen recuperar són les varietats que eren interessants i que s’han perdut i per això l’associació de Sant Feliu treballa en aquesta línia amb altres països del món que els ajuden a recuperar roses que ja no es troben aquí. “En alguns països d’Europa i als EUA hi ha roserars amb algunes d’aquestes varietats que hem perdut i treballem conjuntament per recuperar-les”, explica.

A l’Estat la passió per les roses encara no arriba als nivells de França o Anglaterra. L’Associació dels Amics de les Roses de Sant Feliu té 150 socis, dels quals una trentena tenen col·leccions de roses. “La majoria és gent gran, de 50 cap amunt, però també hi ha algun fill i algun net que s’engresca amb les flors”. La seva voluntat, com a associació, és precisament intentar atraure gent jove al món de la rosa i per això estan incrementant les activitats amb aquest objectiu, com plantar roserars en escoles i instituts, o fer activitats pensant en famílies, per atraure els més petits.

L’associació es va fundar el 23 d’abril del 2003 i des de llavors no han parat de treballar per difondre la passió per les roses. Una de les cites més importants del seu calendari és l’Exposició Nacional de Roses que organitzen cada any, al mes de maig, a Sant Feliu de Llobregat. És un dels actes culturals més importants de l’any i un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat. La mostra s’instal·la al Palau Falguera, on es poden veure i olorar unes 10.000 roses (entre roses d’hivernacle, roses de jardí i rosers en flor) d’entre 300 varietats diferents. Com ja és habitual, hi ha roses procedents de diferents punts de Catalunya, Espanya, Europa i de la resta del món. L’associació, a més, ha impulsat en els últims anys altres concursos arreu de Catalunya per intentar recuperar la tradició d’aquestes cites florals que s’ha perdut amb els anys. “Ara fem una exposició al Poble Espanyol de Barcelona, a Arenys de Mar, a Roses i al Montseny”, explica Garcia, que recorda que a la dècada dels 50 a Catalunya hi havia “25 localitats que feien exposicions de flors i de roses”. Però la popularitat d’aquestes cites va anar perdent pistonada i actualment només queden dues exposicions a banda de la de Sant Feliu, la de Reus, que és el concurs de roses més antic, i la de Calella. Però, tot i la davallada, Garcia no vol tirar la tovallola i apunta: “Hem d’aprofitar la tirada que tenen cites com el Temps de Flors de Girona o altres de similars per augmentar la presència de les roses”.

Un altre dels projectes més destacats de l’associació és que intenten crear, cada any, una rosa especial, dedicada a un personatge o una efemèride. És el cas de la rosa groga que van crear el 2017 en honor del president Maragall i que estava pensada per recaptar fons per a la Fundació Maragall contra l’Alzheimer. També en van dedicar una a la poeta Joana Raspall l’any de la seva mort i enguany està previst que creïn una rosa en honor de l’arquitecte Manuel Sayrach.

Amb la primavera, arriba el moment àlgid per als amants de les roses, amb la floració, Sant Jordi, i l’Exposició Nacional de Roses a l’horitzó. Garcia mira els roserars de Dot i Camprubí, brots encara verds i incipients que aviat s’obriran, i reconeix que li agrada ensenyar aquest món de roses als nouvinguts i ajudar-los “a trencar amb la imatge clàssica de la rosa vermella amb una tija verda perquè el món de les roses és molt més ric i variat, i és fantàstic descobrir-lo”.