Pep Gutiérrez va rebre un bar com a herència familiar ara fa vint anys. El local i la proposta gastronòmica han anat evolucionant fins a convertir-se en un restaurant que combina el bo i millor de la cuina catalana i de la peruana. Pocs mesos abans que la maleïda pandèmia interferís en la vida de milions de persones, el Pep acompanyat de Jose Antonio Castillo i del cuiner d’origen peruà Emilio Gutiérrez van obrir l’Equilibri Bcn per oferir una cuina original i de qualitat.

Totes les cuines del món són producte del mestissatge, però en aquest cas no és per la influència d’anys de convivència sinó per voluntarietat. La clau és l’equilibri de les dues cultures gastronòmiques.

Comencem l’àpat amb una truita oberta amb gambes blanques de Palamós. La picada està feta amb huacatay, una herba peruana que li dona un toc diferent de l’all i julivert. Seguim amb uns calamarcets a la planxa amb salsa anticucho i unes bombes d’ají de gallina (el farciment consisteix en una crema espessa amb un toc picant de gallina esmicolada).

Un dels plats més lloats de l’Equilibri és l’steak tàrtar. Aquesta és una proposta personal del Jose Antonio. La preparació va més enllà dels quatre minuts que els comensals el veiem treballar davant nostre, hi ha molta més feina al darrere. A l’steak de l’Equilibri fan servir rocoto, un pebrot peruà que regula l’acidesa.

Per acabar tastem el tataki de llom alt amb chimichurri andí i un ceviche carretillero –en homenatge a les dones dels mercats del Perú– de pop i llagostí cuits i calamar fregit. Un lingot de xocolata i un cremós pastís de formatge són les postres escollides per concloure un àpat molt ben elaborat. El vi que ens ha acompanyat és el Pedrabona de Josep Grau, un Priorat noble amb garnatxa i carinyena, molt refrescant. El vuitanta per cent de la carta són referències de vins catalans.

Seiem amb el Pep, el Jose Antonio i l’Emilio perquè ens expliquin quina és la seva filosofia. “Volem sorprendre, la cuina no pot avorrir ni a qui la fa ni a qui la disfruta. El nostre equilibri també s’expressa adaptant diferents plats al paladar de la gent d’aquí”, diuen. Volen agradar i alhora que el talent de l’Emilio es vegi reflectit a tots els plats. “No fem cuina peruana, el que fem és agermanar dues cultures gastronòmiques molt riques de matisos i sabors”, conclouen, amb la satisfacció del reconeixement de la clientela habitual.

A l’Equilibri es busca una permanent connexió entre el Mediterrani i el Perú. Una connexió que es basa en la temporalitat del producte i la seva proximitat. Hem conegut una cuina elaborada bàsicament amb producte català i amb detalls peruans, i n’hem xalat. El coneixement i les virtuts de tres socis talentosos han aconseguit trobar el millor equilibri per al nostre paladar. 