Cinema
Diumenge 01/10/2022

Falsificadors: Vides de cine marcades per la mentida

Què tenen les vides dels falsificadors que ens fascinen tant i escauen tan bé a la pantalla gran? Repassem com el cinema retrata algunes d’aquestes vides marcades per la mentida

3 min
Leonardo DiCaprio a 'Atrapa'm si pots'

El falsificador, l’estafador, el trampós, l’impostor, el que sempre dona gat per llebre, el que sempre viu camuflat, amagat, sempre en fals però amb una vida fascinant. Carn de cinema. El director Kike Maíllo estrena Oswald. El falsificador, un documental sobre la figura d’Oswald Aulestia Bach, diuen que el més gran falsificador de quadres de la història, perseguit durant dècades pels cossos policials de tot el món. El director va aconseguir contactar amb ell i convèncer-lo perquè li expliqués la seva vida o com a mínim uns quants retalls. Molts, impossibles de creure, però assegura que són verídics. Oswald escau al cinema fabulosament bé. Què tenen les vides dels estafadors, els falsificadors, els fraudulents, que ens agraden tant i que tan memorables pel·lícules han llegat? Fem aquesta petita galeria de vides imprescindibles marcades per la mentida. 

1. ‘FOR FAKE’ (Orson Welles, 1973)

Partint del cas al·lucinant d’Elmyr de Hory, el que segurament és el falsificador de quadres més important i reconegut de la història, el gran Orson Welles elabora una fonda mirada sobre els conceptes de veritat i mentida. Cal destacar el qualificatiu per a De Hory –“reconegut”–. Doncs sí, un falsificador també pot ser reconegut, aquesta és la gran paradoxa del món dels éssers fraudulents, que poden excel·lir, també, en l’art. Expliquen que si posaves un Modigliani autèntic al costat de la falsificació de De Hory, fins i tot l’especialista més erudit del món tenia una feinada per discernir-los. 

'For fake'

2. ‘ELS FALSIFICADORS’ (Stefan Ruzowitzky, 2007)

Un falsificador jueu de monedes viu una vida aparentment tranquil·la al Berlín del 1936 a pesar del nazisme rampant que tot ho assota. Opina que la seva és una feina honorable i els problemes del món li importen un rave. L’esclat de la Segona Guerra Mundial capgirarà el seu petit món, pèrfid i corcat. Traslladat al camp d’extermini, treballarà incansablement per als nazis en la falsificació de divisa europea. No trigarà a adonar-se de la magnitud de la maldat que acumulen els seus nous amos. Història fascinant de mentida i de coneixement, de compromís i de decència adquirida. Què suposa falsificar? Quines són les seves implicacions morals?

'Els falsificadors'

3. ‘L’IMPOSTOR’ (Bart Layton, 2012)

Què passa quan la falsificació no és cap quadre, ni una moneda, ni un rellotge de luxe? Què passa quan és una persona la que es falsifica a ella mateixa? Això és el que explica aquest documental de gran reconeixement –al Festival de Sitges va ser un autèntic fenomen–, que reconstrueix amb mecanismes de la ficció –actors que interpreten els personatges reals a les entrevistes– el cas d’un nen texà de tres anys que va desaparèixer. Pocs anys després algú diu ser aquest nen i la família l’accepta com a tal. Hi ha un gran problema: el nen desaparegut era ros i el nouvingut no ho és. A part, és francès i deu anys més gran. Per què la família l’accepta? Per què regnen el silenci i el misteri?

'L'impostor'

4. ‘L’HOME DE LES MIL CARES’ (Alberto Rodríguez, 2016)

Falsificar una identitat és una pràctica habitual dins dels serveis de defensa i espionatge dels països. Els cossos policials han creat autèntics monstres de la falsificació. Mireu el recent comissari Villarejo... Doncs si retrocedim uns quants anys més, tal com ens proposa Alberto Rodríguez, coneixem Francisco Paesa, policia secret que té un paper molt destacat dins el fangar dels GAL. Quan algú l’intenta extorsionar ha de fugir del país i convertir-se en l’home de les mil cares. Encara més quan Luis Roldan li demana ajuda en un tèrbol assumpte econòmic. La història recent d’Espanya explicada a partir de la vida d’un tafur, un prestidigitador de la identitat. Tot ben amarat de corrupció, esclar, com si no?

'L'home de les mil cares'

5. ‘SOSPITOSOS HABITUALS’ (Bryan Singer, 1995)

Qui és Keyser Sozé? Encara no ho sap ningú, i aviat hauran passat trenta anys des que va aparèixer a les nostres vides. El falsificador d’identitats potser més famós de la història del cinema. Cap criminal, mafiós, extorsionador, ningú sap quina cara té. Ha sobreviscut a mil emboscades, ha fugit i sempre torna, però sempre viu a l’ombra. Qui més sap sobre ell és Verbal Kimt (Kevin Spacey), afectat per una paràlisi que el fa caminar coix. Kimt explica a la policia tot el que sap per poder quedar lliure, però... la veritat serà revelada gràcies a un encenedor daurat, el dibuix d’algú que va sobreviure a l’incendi d’un vaixell i una ment privilegiada. La del mateix Sozé, esclar. 

Sospitosos habituals
Estafadors, tafurs, falsificadors, grans tramposos de la història del cinema

La galeria podria ser eterna i omplir tot el suplement dominical o, per què no, tot el diari d’avui. Començant per El cop, amb Paul Newman i Robert Redford fent una genial societat d’estafadors. Atrapa’m si pots, la genial pel·lícula de Spielberg sobre el fals pilot que va volar gratis durant dos anys i que ara és empresari i consultor de l’FBI. Molts vam descobrir el talent i el carisma sense fi de Ricardo Darín amb Nueve reinas, la història de dos estafadors de baixa estofa a l’Argentina que estava a punt de caure en el corralito. Sense ser res de l’altre món, la recent Focus té en Will Smith el perfecte intèrpret d’un rei dels estafadors que té en l’amor el seu punt més feble. Els impostorsMaverickEl buscavides,La gran estafa americanaLluna de paperLa millor ofertaUn parell de seductorsEn safata de plataEls estafadors... La llista pot ser interminable. Si sempre ve de gust revisar-les, imagineu com és de plaent descobrir-les per primera vegada!

stats