Que tips que estem de llocs anodins que són molt monos però que no tenen cap personalitat. Sabem que l’àpat serà correcte i que a la carta hi haurà tàrtar de tonyina i alvocat. Després anirem a casa i l’haurem oblidat. Per sort, hi ha restaurants que quan hi entres sembla que coneguis qui els regenta. La seva personalitat es pot veure per totes bandes i tens la impressió d’haver fet una descoberta que vols compartir. Així que avui parlem de tres llocs que no us deixaran indiferents.

Al carrer de la França Xica hi trobem el Casa Xica, un restaurant que es defineix com a cuina catalano-asiàtica al Poble-sec. És el restaurant del Marc i la Raquel, una parella que va viure i treballar en terres asiàtiques i que van portar totes les vivències cap a Barcelona. Servei proper, vins naturals i un nivell de fogons molt top. És un lloc gamberro, però amb molt de nivell, així que és ideal per a la gent de morro fi però que li agrada que el tracte sigui informal. No és econòmic, però val cada cèntim. Feu-me cas, el menjar és espectacular, d’allò que en deien fusió, però en aquest cas de veritat. Perfecte per sopar en parella i ideal per portar-hi amics perquè sempre sorprèn en positiu. Amb el Casa Xica quedareu bé, ja que és el lloc perfecte per fer-se un homenatge en petit comitè: acollidor, original, i divertit.

Passem a un lloc que no té res a veure: El Pollo, al carrer del Tigre, al Raval. Estèticament (i pel nom) és un bar de tota la vida. Llavors entrareu i veureu que el públic destaca per la seva modernor (és molt freqüentat per l’artisteo ). Les dues coses juntes són força disruptives. I tot seguit us diran les truites de patates que tenen del dia, que són l’estrella del local: la clàssica, la de txaka, de xoriço, de xampinyons amb tòfona... I no sabreu quina triar, perquè són de traca. De les que es desfan, una mica sucoses per dins... Una barbaritat. El pa que les acompanya també és excel·lent. A banda, tenen altres coses com l’amanida de txangurro, croquetes de gambes, porros a la vinagreta, costella ibèrica amb samfaina, callos... I per postres un pastís de formatge casolà molt bo. Cuina de tota la vida, molt ben feta, que és el que agrada a la gent més in, i a tothom en general.

Acabem amb el latineo de La Brillantina o, com diuen ells, “cor, ànima i esperit llatinoamericà”. La Vanesa és pastissera i va venir de la Patagònia argentina; el Santiago és cuiner i colombià. Junts han muntat aquesta petita meravella al carrer Bretón de los Herreros, a Gràcia. Carta curta, tot fet al moment: ceviche, empanada, patacón, arepa, tacos, costella amb mole... De postres pastís de cuatro leches, alfajores... Regueu-ho amb vins naturals o amb un Margarita de xili i flor d’hibisc. És un lloc informal, per menjar amb les mans i llepar-se’n els dits. Gent amb Tinder, apunteu-ne el nom.

Apa, doncs, aquí us deixo aquestes tres propostes perquè trieu la vostra aventura.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.