La reforma d’una casa entre mitgeres, petita i senzilla, al centre de Badalona, es va afrontar com un exercici de buidatge per poder repensar la manera de viure-hi i la distribució de l’interior, i sobretot per obtenir espais més oberts i molt més lluminosos. Així, buidant i redistribuint, ho van fer els arquitectes Anna Prats i Joan Valls, fundadors de l’estudi que porta els seus noms, en una col·laboració amb el també arquitecte Pol Viladoms. Havien de buidar aquella casa, que feia anys que no estava habitada i havia condensat força humitat perquè estava tancada, compartimentada, sense ventilació i sobretot sense llum natural. Ara bé, l’exercici que hi van fer va anar molt més enllà d’un simple buidatge.

A més de tombar els envans que dividien l’interior i alguns afegits que s’hi havien annexat al llarg dels anys, el fet de retirar el cel ras va ser una decisió essencial. La casa va guanyar una altura extraordinària, i va quedar al descobert un gran volum sota l’antiga coberta inclinada, en la qual s’han obert unes claraboies estratègiques. Tenir aquest volum, i amb llum natural, en una edificació entre mitgeres amb una planta llarga i estreta, en aquest cas de 4,8 metres d’amplada per 14 de llargada –fins a 20 si s’hi suma el petit pati del darrere–, és essencial per poder donar entrada a la claror però sobretot perquè la casa, i especialment els que l’habiten, respirin amples i més saludables.

Així, buida, lleugerament emblanquinada per remarcar les textures originals —i augmentar la lluminositat— i, a més, amb la coberta, que ara exhibeix com un valor les velles bigues i les peces que hi ha hagut sempre entre elles, es percep com els arquitectes han fet de l’estructura original de la casa un embolcall amb una certa història, per a una llar contemporània, confortable i pràctica.

Comunicació i intimitat

En la reforma de l’habitatge, en tot cas, a més del buidatge, el que resulta més interessant és com s’ha ideat una mena de caixa, una construcció de fusta dins l’edifici original, que genera una nova distribució de l’espai i n’amplia els metres útils. És una peça de grans dimensions que va servir als arquitectes per construir un altell, però també per incloure-hi les estances més privades, el dormitori i algun espai multifuncional. Tot això sense aïllar-lo, perquè aquesta mena de moble de mides gegants té prou portes, porticons i balconades perquè esdevingui un lloc flexible que, en tot cas, afavoreix la comunicació entre l’àmbit més íntim i el més social.

El que propicia més privacitat, però, no és l’únic moble que han dissenyat els arquitectes Anna Prats, Joan Valls i Pol Viladoms per a la casa de Badalona. I és que gairebé des de la mateixa entrada un altre moble recorre la llargada de l’habitatge. Té diferents altures i funcions perquè en un tram soluciona l’emmagatzematge de la llar, en un altre, a més, és el moble complementari per a la zona d’estar, i acaba pujant gairebé fins al sostre i convertint-se en una cuina que arriba fins al pati posterior. A més, una peça molt funcional –més ben dit, multifuncional– és la taula de grans dimensions, també de fusta, que han fet pensant que ha de servir de menjador i d’espai complementari per a les tasques de la cuina, i que haurà d’acollir el joc, l’estudi i la feina. Que sigui una taula amb rodetes fa que es pugui desplaçar al gust o necessitat de cadascú, fins i tot fins al petit pati, per facilitar un àpat a l’aire lliure.