Groenlàndia“Crec que aconseguirem Groenlàndia perquè realment té a veure amb la llibertat del món... I sabeu què? a la gent no li agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca. No els agrada la manera com ha estat tractada per Dinamarca i els agradem". És una part del discurs que el president nord-americà va fer el gener des de l'Air Force One i que va deixar astorats els habitants d’aquesta immensa illa remota a tocar de l’Àrtic.

A Groenlàndia, les paraules de Trump han causat estupor. Als mitjans de comunicació locals, a les poques cafeteries i sobretot a les xarxes socials la conversa sempre gira al voltant del futur de l'illa. Hi ha molta inquietud. Els detractors de les idees colonialistes del president dels EUA, que actualment són una gran majoria -segons les enquestes, gairebé un 85%- tenen clar que els Estats Units només busquen espoliar els seus jaciments de metalls i terres rares -que actualment Occident obté de la Xina.

Una terra històricament desitjada

Però no és una història nova: des de finals del segle XIX, els Estats Units han mirat cap a l’Àrtic amb una ambició silenciosa, però persistent, traçant en el seu imaginari estratègic la possibilitat d'estendre el seu domini sobre Groenlàndia i fins i tot Islàndia, com si aquelles terres gelades fossin peces naturals al tauler de la seva expansió. La compra d'Alaska a Rússia per 7.200.000 dòlars el 1867 no només va marcar l'inici de la seva projecció a l'extrem nord, sinó que va avivar un desig latent de consolidar la seva presència a l'Atlàntic i a l'Àrtic, veient en aquelles illes fredes no només un escut geopolític, sinó també una font de recursos inexplorats.

Blanca i immensa, Groenlàndia s'estén sota un cel de gel que sembla etern, on la tundra àrida i els fiords esculpits per glaceres xiuxiuegen històries antigues de resistència. Pertanyent a Dinamarca, però amb ànima pròpia, és terra dels inuit, guardians d'un món on el fred no és enemic, sinó part de la vida. Als seus llogarets costaners, envoltats de muntanyes nevades i mars congelats, la pesca i la caça encara sostenen l'economia, amb vaixells que solquen aigües plenes de bacallà i caçadors que, amb habilitat ancestral, persegueixen foques i narvals. Les noves generacions estan protagonitzant un ressorgiment de l'orgull inuit, recuperant tradicions prèvies a la cristianització de l'illa, al segle XVIII, en una nova forma de reivindicació identitària. Visitem els llocs més importants d'aquesta illa que és ara mateix al centre de l'huracà mediàtic internacional.

Amb més de 2.000 habitants, Tasiilaq és la ciutat més poblada i extensa de la costa est de Groenlàndia. És situada a l'illa d'Angmagssalik, arrecerada en una badia als peus d'unes muntanyes gegantines. Una postal idíl·lica d'uns dels paisatges més bonics del país, que roman aïllada a causa del gel durant tot l'hivern. Els seus prats verds, esquitxats de cases de colors, cobren vida a l’estiu. Els cims de les muntanyes nevades s'estenen cap a uns cels que semblen infinits, als peus de la glacera Mittivakkat. Els habitants dediquen el seu temps a passejar amb trineus tirats per gossos, explorant coves de gel i fent senderisme fins a la glacera. Desembarquem les nostres zòdiacs i ens preparem per fer un trekking pel Flower Valley, sortint des del centre de la ciutat i vorejant un pintoresc cementiri ple de creus blanques i flors artificials. Seguim el camí marcat, que s'eleva suaument, fins a arribar a una impressionant cascada i un llac, que voltem abans d’emprendre la tornada pel costat oposat. Una excel·lent presa de contacte amb les excursions que ens esperen.

Fiords i óssos polars

Seguint la ruta marítima cap al sud, arribem al Prince Christian Sound, un dels plats forts del viatge. Es tracta d’un fiord de 500 metres d’amplada, flanquejat per penya-segats imponents, que connecta el mar del Labrador amb algunes poblacions interiors del continent. Una d’aquestes poblacions és Aapilattoq, de només 130 habitants, protegida sota l’aixopluc d’una roca prominent. Aquí descobrim el dia a dia de la població inuit que continua dedicant-se principalment a la caça i la pesca. Els seus cants corals dins l’església sonen amb força i són un preludi per a una caminada posterior que ens portarà a descobrir des de les altures les vistes més espectaculars dels voltants, on les cases de colors escampades per la vall semblen gairebé una maqueta.

Nanortalik vol dir "el lloc dels óssos polars" i, tot i que és cert que alguns viatgers que ens acompanyaven van poder veure’ls, la resta de nosaltres ens vam quedar amb les ganes. Una estranya llei imposada pel govern local i sostinguda pel danès obliga els turistes a abandonar qualsevol lloc on es localitzi un ós polar, tot i que, de manera contradictòria, també atorga a la població local la potestat de caçar-los i menjar-los, una manera peculiar de protegir aquesta espècie. El centre de la ciutat està envoltat per les aigües cristal·lines del fiord de Tasermiuti, ple de cases de colors. Tradicionalment, aquestes cases es pintaven segons la seva funció: els comerços eren vermells, els hospitals grocs, les comissaries negres i les cases de pescadors blaves. Ara tot això és història i cadascú les pinta com vol.

A la tarda visitem les aigües termals d'Uunartoq, alimentades per fonts d’aigua calenta des del subsòl que permeten el bany en qualsevol època de l’any, amb temperatures agradables que oscil·len entre els 34 i els 38 ºC. Una experiència única en un entorn totalment natural i salvatge cobert de vegetació que convida a relaxar-se mentre es gaudeix contemplant els icebergs a la deriva i, si es té sort, fins i tot del pas d'alguna balena.

Qaqortoq és la ciutat més gran del sud de Groenlàndia i posseeix un dels ports pesquers més importants de la zona. Aquí, els viatgers poden visitar els voltants de la badia i el museu, situat a l’edifici més antic de la ciutat, una casa colonial construïda el 1804. El seu museu se centra en la història dels colons nòrdics, amb una important col·lecció d’arpons de l’època. Després de tornar al vaixell i recuperar forces, vam visitar les ruïnes de l’església de Hvalsey, construïda a principis del segle XII i declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Alguns viatgers van aprofitar l'avinentesa per gaudir fent caiac al fiord, un lloc privilegiat amb vista als prats circumdants.

Majestuosa i resilient, Groenlàndia continua sent un tresor gelat que no té preu, una terra de bellesa indòmita on les glaceres brillen sota l'aurora boreal i la cultura inuit manté viva la seva herència en un món canviant. Les seves riqueses no es mesuren només pels recursos naturals, sinó també per la fortalesa de la gent, la puresa dels paisatges i la història teixida entre el gel i el mar. Tot i que ulls estrangers la contemplin amb desig, Groenlàndia no està en venda -tal com deixen clar els habitants- perquè representa un símbol d’identitat i un territori que només el seu propi poble té el dret de forjar i decidir-ne el futur.