És gairebé impossible explicar la història de Catalunya durant els segles XIX i XX sense entendre la relació del nostre país amb el món del motor. A Catalunya ja es fabricaven cotxes elèctrics a finals del segle XIX, i Barcelona va veure néixer marques com la Hispano-Suiza i Elizalde. Durant la Guerra Civil la indústria automobilística es va reconvertir en el gran subministrador de l’exèrcit republicà, i això la va convertir en un objectiu clar de l’aviació feixista.

De la mateixa manera és gairebé impossible separar la passió per les carreres i la velocitat de l’ADN de molts catalans: no és casual que aquesta terra acumuli tants campions i campiones. Des de les primeres curses de bòlids a la Rabassada a inicis del segle XX fins als grans premis de la Penya Rhin i els circuits de velocitat del Penedès, l’Autòdrom de Terramar de Sitges i els circuits urbans de Pedralbes i Montjuïc, el nostre país sempre ha estat relacionat amb els principals esdeveniments sobre rodes a nivell internacional.

Però a mitjans dels anys 70 del segle passat era evident que el vell circuit urbà de Montjuïc havia quedat enrere en matèria de seguretat i instal·lacions per acollir curses de Fórmula 1 o de motocicletes de primer nivell. Durant la dècada dels anys 80, i gràcies a l’empenta del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i la complicitat del govern de la Generalitat, es va crear la base per iniciar la construcció d’un circuit modern, capaç de situar Catalunya a l’escenari internacional del motor. A finals del 1987, el RACC va adquirir la finca on actualment s’ubica el Circuit de Catalunya, a Montmeló, per 500 milions de pessetes (uns tres milions d’euros). L’emplaçament, molt a la vora de Barcelona i ben connectat, convertia el futur traçat en un dels més ben comunicats, i n’assegurava l’accessibilitat a escala catalana, espanyola i internacional.

Després d’algunes traves administratives i burocràtiques, i gràcies a l’empenta de la societat civil i les sinergies i complicitats que es van generar a les principals institucions del país, el 24 de febrer del 1989 es va constituir el Consorci del Circuit de Catalunya. Aquesta era una associació participada pel RACC, la Generalitat i l’Ajuntament de Montmeló, i es va col·locar la primera pedra. Eren els anys de la Barcelona preolímpica, i el projecte va aprofitar l’onada d’optimisme, transformació urbana i construcció de noves infraestructures que va acompanyar els Jocs Olímpics de Barcelona.

El nou Circuit de Catalunya va enllestir-se en poc més d’un any i mig, i el 10 de setembre del 1991 se’n va fer la inauguració oficial amb la celebració del Gran Premi d’Espanya de Turismes, que va guanyar el català Lluís Pérez-Sala. Però la gran prova de foc va ser la celebració del Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 el 29 de setembre, amb la presència de gegants de l’automobilisme com ara el brasiler Ayrton Senna, els francesos Jean Alesi i Alain Prost o el britànic Nigel Mansell, que va endur-se la primera victòria després d’un cos a cos llegendari amb Senna.

El Circuit de Catalunya també va ser un escenari més dels Jocs Olímpics del 1992, ja que les seves instal·lacions van servir de punt de sortida i d’arribada de la prova de ciclisme de 100 quilòmetres contra rellotge en ruta per equips. El Mundial de motociclisme, per la seva banda, va debutar a Montmeló el mes de maig del 1992, amb el Gran Premi d’Europa, celebrat entre els anys 1992 i 1995 i predecessor directe de l’actual Gran Premi de Catalunya, celebrat de manera ininterrompuda des de l’any 1996. Des d’aleshores el Circuit de Catalunya ha acollit cada any el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 i el Gran Premi de Catalunya de motociclisme, i s’ha convertit en l’epicentre del motor a la Península i en un dels grans escenaris del sud d’Europa.

Més endavant el Circuit de Catalunya va ampliar la seva cartera d’esdeveniments, amb la celebració de curses de resistència a partir de l’any 1995 –les populars 24 Hores de Catalunya de Motociclisme i 24 Hores de Barcelona d’Automobilisme– i les primeres carreres de camions a partir de l’any 2002, així com les curses de ral·licròs (World RX) a partir del 2015. A banda d’aquestes cites mundialistes, el traçat de Montmeló també ha acollit diverses edicions de les World Series de la Fórmula Renault, les European Le Mans Series, curses de superbikes i carreres del campionat de turismes alemany DTM, entre molts altres esdeveniments de motor.

Al llarg dels seus 30 anys d’història, el Circuit de Catalunya ha viscut altres moments mítics, com ara el Gran Premi d’Espanya del 1996 de Fórmula 1, disputat sota una intensa pluja, que va suposar la primera victòria de Michael Schumacher al volant d’un Ferrari. Amb tot, els moments de màxim apogeu del Circuit de Catalunya a la Fórmula 1 els va viure a partir de l’any 2003, coincidint amb l’arribada de Fernando Alonso a la màxima categoria. Entre els anys 2005 i 2009 el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 va batre tots els rècords d’assistència, amb més de 140.000 persones veient en directe l’espectacle, tot aprofitant l’entusiasme que generaven les bones actuacions d’Alonso. De fet, el pilot asturià va guanyar a Montmeló el 2006 al volant del seu Renault –cosa que va desfermar una gran festa a les grades– i va repetir èxit l’any 2013 amb Ferrari després d’una carrera espectacular remuntant des de la cinquena posició. Curiosament, la del 2013 va ser la seva última victòria a la Fórmula 1. Pel que fa a les curses de dues rodes, el traçat català sempre ha estat un dels preferits dels aficionats, amb assistències que sempre han oscil·lat al voltant dels 110.000 espectadors. I tot i que Catalunya ha estat el bressol o el lloc de formació d’alguns dels millors pilots dels últims 30 anys, com ara Marc Márquez, Dani Pedrosa, Àlex Crivillé, Carles Checa i el mallorquí Jorge Lorenzo, el gran dominador del Circuit ha estat l’italià Valentino Rossi, que hi ha acumulat set victòries a MotoGP o 500 cc, dues més a 250 cc i una altra a la categoria de 125 cc, cosa que li ha permès pujar al graó més alt del podi català en deu ocasions i ser el pilot amb més victòries mundialistes en els 30 anys d’història del Circuit.

Un traçat dinàmic

Tot i que el Circuit de Catalunya era el traçat més segur i modern a inicis dels anys 90 gràcies a les escapatòries dels revolts, l’evolució dels vehicles i de les normes de seguretat ha obligat a modernitzar i modificar alguns punts clau per adaptar-lo a les noves exigències tècniques i de reglament. En aquest sentit, el traçat de Montmeló s’ha modificat en diverses ocasions, especialment en dos espais clau com són el revolt número 10 –popularment anomenat La Caixa per motius de patrocini– i la xicana o doble corba dels revolts 13 i 14 –també anomenats del RACC–, construïts per millorar la seguretat dels pilots a l’hora d’encarar l’entrada a boxes i la recta principal. Durant els darrers anys també cal sumar-hi la desaparició de l’antic revolt Nissan –substituït per una nova recta entre els revolts 9 i 10–, el nou marcador situat a la recta principal i la renovació de les tribunes amb espais nous com llotges i terrasses privades que permeten la diversificació comercial del Circuit. En totes les actuacions, especialment les referents al traçat, els responsables han buscat crear un espai tan segur com fos possible, alhora que es manté un traçat ràpid i dinàmic, amb alta càrrega aerodinàmica gràcies als revolts ràpids i les rectes del primer i segon terç del circuit, i un darrer sector més lent i tècnic, que obliga els pilots a una posada a punt molt acurada dels seus vehicles per ser ràpids al llarg de tot el traçat.

Un altre dels punts que han obligat a modificar l’aspecte del traçat és el fet d’intentar generar espais on els cotxes de Fórmula 1 disposin de més lloc per avançar. Durant molts anys els tests de pretemporada de la Fórmula 1 s’han celebrat al Circuit de Catalunya, i això ha permès que els equips acumulin tota la telemetria possible sobre el traçat, limitant les possibilitats de sorpresa i avançament, cosa que influeix en l’espectacle. De fet, els seus detractors diuen que el Circuit de Catalunya és un traçat on costa molt veure avançaments per la càrrega aerodinàmica dels monoplaces. En canvi, és un circuit molt ben valorat i respectat pels pilots del Mundial de MotoGP, ja que el traçat afavoreix els avançaments i les frenades al límit, especialment als primers revolts després de les dues rectes principals. Actualment, el Circuit de Catalunya presenta un traçat de 4,727 quilòmetres amb una pista de 12 metres d’amplada i un total de tretze revolts, cinc dels quals al costat esquerre i vuit més al costat dret.

Durant els darrers anys el Circuit de Barcelona-Catalunya també ha hagut d’actualitzar les seves instal·lacions per poder celebrar-hi curses de motocicletes, turismes i monoplaces elèctrics, com les Moto E, que hi van debutar en competició oficial l’any passat, però també per oferir serveis VIP i d’Hospitality als clients i empreses més exclusius per poder seguir els principals esdeveniments esportius i socials a les seves instal·lacions privades, una realitat que contrasta amb el públic més popular que omple la zona de la pelouse o gespa els dies de Gran Premi.

Tota aquesta trajectòria esportiva ha permès veure els millors pilots del món al circuit català i ha creat una indústria al seu voltant que va més enllà dels turistes i visitants. De fet, algunes empreses punteres del món del motor de competició, com ara QEV Technologies –un fabricant català amb experiència a la Fórmula E que ha desenvolupat el primer Hispano-Suiza elèctric–, tenen les seves instal·lacions en un polígon annex al Circuit, i altres empreses (especialment fabricants automobilístics i l’escola de formació i conducció permanent del RACC) aprofiten els dies lliures per fer ús del Circuit per fer proves i demostracions, així com cursos i jornades de formació per millorar la seguretat viària.