El Beltrán Sastre, nascut a Segòvia, i l’Erola Vila, nascuda a Taradell, són els protagonistes d’aquest article. Es van conèixer a l’escola d’hostaleria Eshob i, entre plats, receptes i classes van començar dues històries: la sentimental i la del seu restaurant, l’Echegaray, al Poblenou de Barcelona. D’entrada ella és reticent a barrejar amor i feina, però ho acaba acceptant per la clarividència del Beltrán amb el negoci. “És tradició a Segòvia fer un echegaray, que no és altra cosa que un vermutet i alguna cosa per picar”, ens explica l’Erola.

Aquest pla l’engresca per la senzillesa: pintxos i tapes a peu dret. Però el projecte traçat, al barri on són, no els funciona. S’adonen que els veïns busquen un restaurant amb un tarannà més familiar, com aquelles cases de menjar dels anys vint que han transformat els carrers del districte. I com que els comensals manen, aposten per oferir una carta curta amb menjar de xup-xup i un bon menú entre setmana.

Les albergínies braves triomfen entre els fidels del local però nosaltres preferim tastar els cigrons amb gamba vermella i el pop amb orella. “Aquest últim plat no té secret, quan l’orella cuita està ben torradeta hi afegim el pop, l’all, els jalapeños i el pebre vermell picant”, ens confessa l’Erola. Un plat extraordinari, d’aquells per repetir.

L’estil del Beltrán als fogons segueix present amb els calamars amb botifarra, un dels plats més sol·licitats de la carta. Impossible ocultar l’entusiasme per aquesta magnífica barreja de mar i muntanya. L’oferta gastronòmica puja de nivell amb la costella de vaca vella frisona que porta vint-i-un dies de maduració. Aquest plat s’ha convertit en un dels èxits de l’Echegaray.

Tota aquesta teca l’hem acompanyat amb un vi de l’Empordà, l’Heuss negre del 2019 del celler La Vinyeta. Un vi natural, sense sulfits i amb molt bon preu. Les postres tampoc fallen. Dos pastissos: un de formatge i un altre de poma amb gelat de vainilla. Tots dos casolans, que culminen un gran àpat.

A part del menjar, l’Echegaray té un petit tresor amagat: un pati convertit en terrassa al fons del local, ideal per a aquests dies d’estiu. Allà és on l’Erola ens confessa que, tot i estar-hi molt a gust, ella no es planteja un futur a l’hostaleria. “Estem les 24 hores junts amb el Beltrán i estem sols tirant endavant aquesta idea. Però no serà per sempre. Ell ja ho sap, vull mirar altres projectes, però no serà immediat”.

Sigui junts o enfilant camins diferents, encara tenim l’oportunitat de gaudir d’aquest punt de trobada gastronòmic entre Taradell i Segòvia. Amor, tenacitat, hores i bona cuina en un petit local amagat als carrers del Poblenou barceloní.