Fer un article sobre restaurants del Raval és una tasca difícil. Bàsicament per la sobreoferta que hi ha, tant pel que fa a estils de cuina com a preus. Ja hem parlat en aquesta secció de llocs com el fantàstic restaurant de cuina grega El Magraner Boig, o el vegà amb la millor lasanya, el CactusCat Bar, o l’idíl·lic pati del Bar Central. També hem parlat dels cigrons del Pinotxo o del marisc del Kiosko Universal, tots dos a la Boqueria. I podríem parlar també dels llocs top, que n’hi ha uns quants, com el Dos Pebrots o el Carlota Akaneya. Finalment, m’he decantat per dos llocs assequibles i que representen el calidoscopi identitari que és el Raval: un lloc popular de cuina marroquina i una casa de menjars de cuina catalana en un reviscolat local modernista. Som-hi.

Aquesta descoberta me l’ha fet l’Àlex Gutiérrez, cap de Mèdia de l’ARA i veí del Raval. Es diu Paloma Blanca i és al carrer Hospital. Fan cuina “àrab i halal”, així la descriuen ells. Quan hi entres hi ha un gran taulell ple de menjar fet i per coure. La idea és que els dius què vols i et fan un plat combinat ben contundent. El pollastre al forn amb panses i els moniatos al forn van ser una autèntica delícia. El xai també feia bona cara. Hi ha molt on triar: amanida, arròs fideus, macarrons... He llegit que hi ha dies que també hi ha cuscús. Sens dubte hi tornaré per tastar-lo. A banda, el servei ve amb pa (però molt de pa!) i olives. L’espai no és gaire gran i hi ha molt moviment, la gent entra ràpidament, menja afamada i marxa. No reserven taules. La parròquia que el freqüenta és molt diversa. El servei és atent i proper, especialment quan veu que ets novella i que no domines la mecànica. És un lloc autèntic, de menjar casolà, sense pretensions i econòmic. Crec que no es pot demanar més.

El segon lloc farà les delícies del vostre Instagram (sí, jo també soc de les que mira amb condescendència la gent que fa fotos per les xarxes i un segon després fa el mateix). És el Bar Muy Buenas, al carrer del Carme. Cuidat fins al mínim detall, és una exaltació de la Barcelona modernista, ja que van recuperar un bar dels anys 20.

Bacallà amb samfaina, calamarsets amb carxofa confitada, mandonguilles amb sípia, amanida de maduixes del Maresme amb recuit de drap i pinyons torrats, civet de senglar... No hi ha res a la carta que els vostres avis no sàpiguen què és. Fet amb precisió i un servei “dels d’abans” (dit com un elogi). També tenen lògicament una bona carta de vins i licors catalans. Podeu fer-vos un homenatge, però si aneu per feina, podeu agafar l’opció de migdia, que consisteix en una amanida, el plat del dia, beguda i postres, per 13,50 euros. És un lloc agradable per fer-hi dinars de feina, també per portar-hi visites estrangeres. Us aniran bé els detalls que pengen a les parets, com portades de la revista El Patufet, o el lavabo que distingeix entre pubilles i hereus, per explicar qui som.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.