El Valentín ha estat fidel durant trenta anys. Fidel a un restaurant i a unes rutines diàries. S’aixeca quan el rellotge de la tauleta de nit marca les vuit en punt del matí. Un cafè, una dutxa i cap al restaurant, el gran amor de la seva vida.

Arriba a un quart de deu i d’allà no es mou fins a la nit. A les cinc de la tarda aprofita per descansar i desconnectar, però un parell d’hores més tard s’hi torna a posar, fins que el restaurant tanca. Cotxe i tornada cap a casa.

Així cada dia. “Passo més hores al restaurant que a casa”. Ja fa trenta anys que el Valentín fa aquest ritual per tirar endavant el seu restaurant del carrer Diputació de Barcelona. Anys abans havia triomfat amb el restaurant Coloma, al port del Masnou, amb una idea nova i revolucionària: un restaurant-xarcuteria.

“Sí, és un concepte diferent i que m’encanta. Pots venir a esmorzar al matí, menjar-te un entrepà de pernil tallat per nosaltres, assaborir les nostres anxoves, provar la mortadel·la italiana o tastar els diferents tipus de formatge que tenim. I, si ho vols, pots comprar i omplir la nevera de casa”, explica orgullós del concepte que ha repetit amb el local a Barcelona.

Un menú de gran qualitat

Quan realment treu pit el Valentín és al migdia. Dines un menú de gran qualitat que trobes a pocs restaurants de la capital catalana i per només vint euros. Un menú que pensa ell cada dia i elabora a la perfecció l’Oriol Camp, el xef del restaurant.

Ja ho vam corroborar amb els primers: carpaccio de carbassó amb un trencadís de formatge de cabra, carreretes i carquinyolis; parmentier de patata d’alta muntanya, amb ou de corral fregit i sepionets de plata, i uns raviolis de gambes a la crema de ceps

Els tres primers, espectaculars. De segons, arròs negre amb sipions, escopinyes i allioli de safrà; costellam d’ibèric fet a baixa temperatura amb cremós de céleri (un tipus d’api), i vam acabar amb un tataki de picanya amb flor de carbassó en tempura i fals risotto.

Les postres, totes casolanes. Un sorbet de pinya i un tiramisú. Tot plegat, ben acompanyat d’una ampolla del Calònia de l’Empordà, un blanc extraordinari.

Per tirar endavant aquest concepte de restaurant, el Valentín es fa acompanyar dels seus: la dona, la cunyada i treballadors de confiança que fan possible que el restaurant estigui obert des del 1992. Gaudeix del que fa i el local és el seu ull dret, però reconeix que necessitava un petit sotrac a la vida, una nova aventura.

Fa un parell de mesos ha començat un nou projecte, una arrosseria al port de Premià que ha batejat com la Bella Lola. Ella era una dona d’Alacant que cada matí esperava el seu marit pescador al port. Fins que un dia ja no va tornar, però ella no va deixar d’anar-hi cada dia per esperar-lo asseguda en un banc de la bocana. “He volgut fer un homenatge a aquesta història d’amor, tenacitat i perseverança”. Una història que té, com sabem, la seva versió en forma d’havanera i ara també en forma de restaurant.