EL VIATGE
Diumenge 20/01/2019

12 llocs on passaran coses aquest 2019

Com ja és tradició, el ‘New York Times’ elabora la seva llista dels llocs més interessants per viatjar durant l’any en curs. La llista té 52 llocs que seleccionen amb l’ajuda dels seus col·laboradors amb la secció de viatges, dels seus corresponsals i d’altres periodistes. Fan la selecció a partir del criteri de l’interès del lloc en funció de diverses raons, entre les quals hi ha els esdeveniments culturals o d’oci que s’hi celebraran aquest any. Nosaltres hem seleccionat 12 llocs on aquest any passaran coses interessants, des de la celebració d’una triennal fins a un festival d’ostres, passant per l’obertura per al senderisme d’un camí en un parc natural remot.

The New York Times
11 min
Les Illes Setouchi, al Japó

1. ILLES SETOUCHI

Japó

Una triennal d’art enmig de la natura harmoniosa del mar interior de Seto

L’ancestral regió japonesa de Setouchi, que inclou les illes i àrees costaneres del mar interior de Seto, serà seu de la Triennal de Setouchi 2019, una important mostra d’art contemporani que s’organitza en tres períodes estacionals (a la primavera, l’estiu i la tardor), amb artistes internacionals i nipons. Les seus del 2019 inclouen les illes de Teshima i Honjima, poc visitades i ideals per experimentar de prop l’equilibri entre la naturalesa i l’art. Una hora al sud d’aquestes illes, amb ferri o amb el tren bala Shinkansen, hi ha el Museu Memorial de la Pau d’Hiroshima, un dels llocs més visitats del Japó, que reobrirà a la primavera després d’una renovació de vuit anys que va tenir un cost de 51 milions de dòlars. Setouchi també busca atreure ciclistes amb nous camins a través de boscos d’oliveres i cítrics de la regió, a més del ferri Shimanami per a bicicletes que va començar les seves travessies l’octubre del 2018 i connecta l’illa principal de Honshu amb Shikoku, menys visitada. Per a aquells que busquin mitjans de transport més sibarites, a finals del 2017 va obrir portes el Guntu, més un ryokan (hotel) flotant que no pas un creuer, que té dinou habitacions revestides de fusta de noguera. El 2019, Setouchi Seaplanes, l’única companyia comercial de vols en hidroavió del Japó, expandirà els seus vols panoràmics a diverses illes i pobles més petits amb una flota de Kodiak 100. Prepareu-vos, perquè a principis del 2020 el cel des del mar interior de Seto s’il·luminarà amb el Shooting Star Challenge, un microsatèl·lit llançat per l’empresa emergent japonesa Ale que crearà la primera pluja de meteorits artificial del món. És un exemple del domini de d’alta tecnologia que ens espera per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020. Adam H. Graham.

2. PAPAROA

Nova Zelanda

Obre un nou camí a la natura per fer senderisme en un parc nacional remot

Els entusiastes de les activitats a l’aire lliure poden anar a Nova Zelanda a partir de l’octubre per recórrer el primer camí de nou estil great walk - nom amb què el govern designa les grans caminades amb paisatges inigualables- que s’obre al país en més de vint-i-cinc anys. Al llarg del riu Pororari, a la costa oest de l’illa Sud, el nou Sender Paparoa serpenteja pel Parc Nacional de Paparoa, una reserva que havia quedat en bona part inaccessible fins ara.

Construïda pel departament de Conservació neozelandès per als senderistes i els ciclistes de muntanya, la ruta de 55 quilòmetres (que es fa en tres dies a peu i en dos amb bicicleta) comença en una ciutat minera històrica i travessa congostos èpics de pedra calcària, boscos de faigs i cingles de pedra sorrenca abans de culminar en els guèisers marins de Punakaiki. Per poc preu els viatgers es poden allotjar a la nit en dues cabanes noves -hi ha vint llits en total- amb vista als Alps meridionals i el mar de Tasmània. El Sender Commemoratiu Pike29, que honora a les víctimes de l’accident miner de Pike River el 2010, travessa aquesta ruta en un punt. Es poden fer reserves al lloc web del departament de Conservació; tots dos senders són gratuïts i no fa falta permís per visitar-los. Nora Walsh.

El nou 'great walk' de Nova Zelanda

3. PLOVDIV

Bulgària

La capital cultural europea del 2019 es posa sota els focus

Amb el centre històric empedrat i ple de colors, ruïnes romanes ben conservades i una animada escena artística, la segona ciutat més gran de Bulgària és, per estrany que sembli, poc visitada pels turistes, que solen optar per l’encant postsoviètic extravagant de la capital del país, Sofia. Però, com a capital cultural europea del 2019, juntament amb la ciutat italiana de Matera, aquesta joia està a punt per brillar. S’han programat més de cinc-cents esdeveniments a tota la ciutat i la regió metropolitana, incloent-hi concerts, obres teatrals a l’aire lliure i fires gastronòmiques al carrer. Situada al cor de Bulgària i construïda sobre set pujols, Plovdiv té un barri històric anomenat Kapana, de carrers serpentejants plens de galeries i elegants cafeteries, així com un amfiteatre romà bellament restaurat que acull interpretacions d’òpera durant l’estiu, sota les estrelles. La ubicació de la ciutat als peus de la serralada del Ròdope -amb els seus espectaculars paisatges de cims i profunds congostos- la converteix en un excel·lent punt de partida per a recorreguts de senderisme. Ann Mah

4. VEVEY

Suïssa

Un gran festival vinícola que només se celebra cada 20 o 25 anys

A Suïssa tot funciona com un rellotge suís, incloent-hi la tradicional Fête des Vignerons, que té una programació bastant extensa. Aquest festival del vi reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial per la Unesco, que celebra les tradicions vinícoles de les regions de Lavaux i Chablais (prop del llac Léman), se celebra un cop per generació, més o menys cada 20 a 25 anys, al centre de Vevey, una ciutat encantadora a la vora del llac i envoltada de vessants coberts de vinyes al cantó de Vaud.

Des dels seus inicis el 1797, la data de la festa l’ha decidit el grup col·legiat Confrérie des Vignerons, que ha dedicat els últims anys (amb una inversió aproximada de 99 milions de francs suïssos, uns 87 milions d’euros) planificant la dotzena edició, que se celebrarà del 18 de juliol a l’11 d’agost. Els bitllets de l’espectacle, de dues hores -que tindrà lloc diàriament en un estadi a l’aire lliure amb capacitat per a 20.000 persones i que serà muntat i dirigit per Daniele Finzi Pasca, nascut a Lugano i director de les cerimònies olímpiques de Sotxi i de Torí-, es poden comprar online per primera vegada a la història, i per tant serà més fàcil que hi assisteixin persones d’arreu del món.

Els enòfils que, a més, busquin una experiència amb “molt de cos” de vins helvètics, que rares vegades s’exporten, també poden descarregar-se la nova aplicació mòbil del cantó de Vaud per explorar fins a vuit rutes vinícoles de senderisme, entre les quals una que corre per les muntanyes de Vevey. Erin Levi

5. HUNSTVILLE

Estats Units

Celebrar l’arribada a la Lluna el 1969

El cinquantè aniversari de l’arribada a la Lluna de l’Apolo 11 atraurà multituds a Huntsville -també coneguda com la Ciutat Coet-, on està situat el Centre Marshall de vols espacials, el lloc en què es va desenvolupar l’aeronau que va portar els astronautes a la Lluna. Durant l’any hi haurà representacions diàries de l’allunatge al Centre Estatunidenc de l’Espai i els Coets Espacials, però el millor està reservat per a la setmana d’aniversari de la missió d’allunatge de l’Apolo 11, al juliol.

A partir del 16 de juliol (el dia de l’enlairament), el centre intentarà trencar un rècord mundial Guinness llançant 5.000 coets a escala a les 8.32, l’hora exacta en què els motors d’aquesta missió Apolo es van encendre el 1969. Les festivitats continuaran amb una exposició d’automòbils antics, concerts i una desfilada de tornada a casa, així com una festa al centre de Huntsville, al mateix lloc on enginyers i altres treballadors van celebrar després l’èxit de la missió. Per si no hi hagués prou diversió, el 2019 també marca el bicentenari d’Alabama, una efemèride que dona als seus ciutadans un altre motiu per a la celebració. Ingrid K. Williams

6. DESSAU

Alemanya

Un aniversari a l’estil Bauhaus

Aquest any és el centenari de la publicació de la Proclamació de la Bauhaus, de l’arquitecte alemany Walter Gropius, una reimaginació radical de l’art, l’arquitectura i el disseny que va atreure mestres com Mies van der Rohe, Paul Klee i Vassili Kandinski i que va ressonar per tot el món. Per celebrar el centenari de la Bauhaus, diverses ciutats d’Alemanya han organitzat actes, des del festival inaugural a Berlín -que va començar dimecres i durarà fins al dia 24- fins a l’obertura a l’abril del Museu de la Bauhaus a Weimar, on va néixer el moviment. Però la destinació obligada és Dessau. Aquesta ciutat de la regió nord-occidental d’Alemanya va ser seu de l’Escola de la Bauhaus als anys vint i trenta i conserva el precursor edifici (que consta a la llista de llocs que són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco), així com el conjunt arquitectònic dissenyat per Gropius i l’edifici de l’estudi Prellerhaus. Al setembre Dessau obrirà el seu propi i esperat Museu de la Bauhaus, un rectangle minimalista recobert en vidre que exposarà tipus de lletra, tèxtils, obres d’art, mobles i altres objectes del moviment. Seth Sherwood

La capital cultural de 2019, a Bulgària

7. DAKAR

Senegal

Surf, platges i enguany estrena el Museu de les Civilitzacions Negres

En aquesta ciutat de la costa occidental de l’Àfrica hi ha molta energia positiva. És un recés de pau en una regió coneguda pel bullici. Els ràpids minibusos pintats de manera extravagant ressonen pels carrers i les piragües de fusta, pintades de colors alegres, patrullen pel litoral. Avui aquesta ciutat francòfona és un cant de sirenes per a molts viatgers hipsters : pots anar a una escola de surf a la petita illa de Ngor o llogar una taula per unes quantes hores per surfejar a la mitja dotzena llarga de platges que ofereixen magnífiques onades tot l’any. O bé arrepapar-te a la cadira i observar els surfistes mentre menges peix a la planxa en un dels restaurants de la platja. A més, s’acaba d’inaugurar el Museu de les Civilitzacions Negres, amb artefactes històrics i art contemporani de l’Àfrica i la diàspora. Destaquen també les creacions de moda i de disseny de la ciutat. Pots gaudir d’un concert ja entrada la nit amb llegendes senegaleses com Cheikh Lo i Youssou N’Dour, i una animada vida nocturna que ofereix entreteniment a tota hora. Hi ha excursions diürnes per dormir en un baobab, fer tirolina en un bosc d’aquests mateixos arbres o nedar en un llac rosa. Dionne Searcey

8. ILLES FRISONES

Països Baixos/Alemanya/Dinamarca

Foques, ocells, safaris de nits foques i un festival d’ostres a l’octubre

El turisme sostenible floreix a les ventoses illes Frisones d’Europa Occidental, que comparteixen Dinamarca, Alemanya i els Països Baixos, unides pel mar del mateix nom, un punt neuràlgic de biodiversitat. El Parc Nacional Lauwersmeer, a Holanda, va començar a oferir safaris de nits fosques el 2018 i obrirà un centre de rescat de foques aquest any, que permetrà als visitants rehabilitar i alliberar dues espècies de foques endèmiques, mentre que el 2020 obrirà l’ultramodernista Centre del Patrimoni Mundial del Mar de Frísia. Els centres de campament neerlandesos, com Beleef Lauwersoog, ofereixen excursions a l’illa de Schiermonnikoog i han expandit les seves opcions d’allotjament amb noves càpsules per dormir en forma de barril i búnquers que havien fet servir els caçadors d’ànecs a les remotes regions del mar del Nord. Les illes Fanø, de Dinamarca, ara ofereixen safaris de recol·lecció d’ostres durant els quals els viatgers poden llogar botes i altres eines per recol·lectar les invasives però delicioses ostres del Pacífic, amb la qual cosa ajuden a preservar l’hàbitat de les ostres Limfjorden, natives de Dinamarca. El festival d’ostres local, que se celebra a l’octubre, ha atret xefs de tot Dinamarca amb una competició anual de cuina d’ostres de la qual ha nascut la cervesa i el gelat d’ostra. Tota la regió és més accessible gràcies a la nova connexió de tren Londres-Amsterdam d’Eurostar, que va començar a oferir el seu recorregut el 2018. Adam H. Graham

9. NOVA YORK

Estats Units

Obrirà The Shed i l’ampliació del Moma, i es recordarà els 50 anys de Stonewall

Molts punts de Nova York sempre estan en construcció, però els primers mesos del 2019 es desmuntaran les bastides d’un projecte que podria redefinir i canviar la infraestructura física i cultural de la ciutat. A Hudson Yards, el desenvolupament urbanístic més gran des que es va fer el Centre Rockefeller a l’època de la Gran Depressió, hi haurà el centre d’art i cultura anomenat The Shed. El seu teatre més gran serà una estructura enorme i retràctil col·locada sobre rodes que es mourà endavant i endarrere com una eruga gegant d’acer, cosa que farà que l’espai exterior de la plaça es converteixi en interior per als espectacles. The Shed ha encarregat quatre projectes per a la inauguració, entre els quals Soundtrack of America, del director de cinema Steve McQueen. No gaire lluny d’allà hi haurà el que els promotors anomenen New York’s Staircase, una estructura de vuit pisos. Tindrà 154 escales amb 80 descansos i 2.000 graons. Més o menys al mateix temps s’estrenarà l’ampliació del Museu d’Art Modern, que ha costat 400 milions de dòlars i augmentarà en un terç l’espai per a la col·lecció. Al juny la ciutat serà l’amfitriona del World Pride per commemorar els cinquanta anys dels disturbis de Stonewall, considerats l’inici del moviment a favor dels drets LGBT. James Barron

10. VALL DE L’ELQUI

Chile

Eclipsimania i nits de cels foscos

La vall de l’Elqui a Xile atreu un grup divers d’aficionats al vi i al pisco, apassionats de l’astronomia i amants de la naturalesa. El 2 de juliol aquesta tranquil·la regió agrícola xilena atraurà l’atenció de tot arreu quan tingui lloc un eclipsi solar total. La demanda d’allotjament en aquestes dates ha superat de molt l’oferta, perquè s’esperen aproximadament 300.000 visitants a la zona; fins i tot els hotels de La Serena, la ciutat costanera veïna, estan reservats. Al desert d’Atacama, al nord de la vall, l’Observatori La Silla oferirà un esdeveniment per albirar l’eclipsi (tot i que les entrades es van esgotar en tres minuts i mig, aproximadament un minut més del que durarà la foscor total de l’eclipsi).

Però els que no siguin eclipsimaníacs també tenen moltes raons per observar el cel extraordinàriament clar i serè de la zona: la vall de l’Elqui, de fet, va ser nomenada primer Santuari Internacional de Cels Foscos del món, així com centre astronòmic internacional. Més enllà de la nit, quan el sol està al capdamunt, els viatgers poden passejar entre les vinyes o pels carrers de Vicuña. La ciutat és el centre de producció del pisco xilè, a més de ser la terra natal de la poeta Gabriela Mistral, guanyadora del premi Nobel de literatura de 1945. Peter Kujawinski

11. TEHERAN

Iran

El turisme va tornant i el Museu d’Art Contemporani mostra els seus tresors ocults

Malgrat que la tensió entre l’Iran i els Estats Units ha augmentat des que el president Donald Trump va arribar al càrrec, l’atractiu de l’Iran per al viatger que busca aventura, fins i tot el nord-americà, és evident. Només cal pensar en les monumentals ruïnes de l’antiga Pèrsia, les espectaculars mesquites centenàries de Shiraz i Isfahan, el Gran Basar i el palau de Golestan, a la bulliciosa metròpoli de Teheran. Una raó més per visitar l’Iran el 2019 és una gran exposició que s’inaugurarà al Museu d’Art Contemporani de Teheran, un lloc on els joves iranians acostumen a anar a passar el temps.

L’exhibició Portrait, still-life, landscape (del 21 de febrer al 20 d’abril) ocuparà el museu íntegrament amb una selecció d’aproximadament 500 peces, entre les quals hi ha obres d’Andy Warhol, Mark Rothko i Marcel Duchamp, així com aproximadament quaranta obres de Picasso que es van descobrir fa poc a les instal·lacions del magatzem del museu. Gran part de la col·lecció, realitzada per l’impuls de Farah Diba, havia quedat amagada i tapada durant les dècades posteriors a la Revolució iraniana del 1979, però els últims anys s’hi ha tornat a donar valor. Stuart Emmrich

12. ABERDEEN

Escòcia

Visitar la ciutat i els castells amb trens d’estètica retro.

A mesura que moltes rutes famoses de trens nocturns s’eliminen a Europa, com la de París a Berlín, el tren que viatja de nit des de Londres fins al nord d’Escòcia -el Caledonian Sleeper- està enllestint nous vagons que entraran en funcionament a l’estiu. Per als adeptes a fer viatges parsimoniosos en ferrocarril, els nous vagons conserven el romanticisme dels trens nocturns però amb tota la comoditat moderna: una varietat de suites com d’hotel, amb típiques lliteres o bé seients. La ruta Highlander, que va cap a la ciutat d’Aberdeen, surt de l’estació d’Euston a Londres a la nit i arriba a la costa escocesa a les 5 de la matinada, de manera que els viatgers que esmorzen molt d’hora al vagó menjador poden gaudir dels paisatges costaners mentre veuen com despunta el dia (us suggerim baixar a l’estació Leuchars per visitar la ciutat medieval de St. Andrews). Ja fora del tren, Aberdeen i rodalia té castells històrics, boscos de coníferes i un litoral colpidor. Hi ha moltes rutes de senderisme dins i al voltant de Balmoral, la propietat de la reina Isabel. I els apassionats dels ferrocarrils poden visitar l’antiga estació reial a Ballater, clausurada el 1966. Palko Karasz

Consulta l'article original a 'The New York Times'

stats