Barcelonaitchcock té una llista molt llarga de pel·lícules excel·lents, aplaudides pel gran públic i també per la crítica. Entre totes aquestes, ocupa un lloc especial Rebecca, que és el primer film que el director britànic va dirigir a Hollywood. Tot i que la tenia acabada el 1939, no va ser fins a l’any següent que van decidir estrenar-la. Ell i el productor David O. Selznick estaven convençuts que els acadèmics s’havien enamorat d’Allò que el vent s’endugué i no volien que un film amb el potencial de Rebecca quedés eclipsat per l’altre. L’espera va ser una decisió encertada, ja que l’any següent el film va aconseguir 11 nominacions als Oscars, i dues es van convertir en premis, entre els quals el de millor pel·lícula. Hitchcock va brillar més del que ho hauria fet i Selznick va guanyar per partida doble, ja que també era el productor de la pel·lícula de Scarlett O’Hara.  

A pesar dels estratagemes d’aquests dos primeres espases, el film s’ha convertit en un títol de culte per molts altres motius abans que pels seus premis. Per molts, és recordada com una exquisida experiència d’observació de la desestabilització mental d’una persona, una narrativa que Hitchcock dominava a la perfecció. La pobra protagonista, encarnada de manera excel·lent per una joveníssima Joan Fontaine, és víctima en el film del turment permanent de tot el que l’envolta en la seva nova vida, a la qual acaba d’accedir després de conèixer a Montecarlo el milionari aristòcrata Maxim De Winter, interpretat amb una elegància antològica per Laurence Olivier. El que per a ella havia de ser un conte de fades es converteix en una experiència pertorbadora a causa de la presència espectral permanent de la difunta esposa de De Winter, que es deia Rebecca i que dona nom al film. Tan atacat i menystingut és al llarg del film el pobre personatge de Fontaine, que ningú l’anomena pel seu nom en les més de dues hores que dura. Com a molt, s’hi refereixen com “la segona senyora De Winter”.

El patiment comença quan ella es trasllada a Manderley, la mansió al camp del britànic senyor De Winter, amb el qual es casa a Montecarlo, on ella feia de criada. Es tracta d’un palau rural, opulent, clàssic i situat a tocar del mar, amb un bosc propi i envoltat d’unes hectàrees de verd que havien de suposar llibertat i que al final es converteixen en una presó. L’exterior de l’edifici és una gàbia d’or, i l’interior, una altra, amb unes dimensions enormes que evidencien el clar complex d’inferioritat de la protagonista. La casa, que és història del cine, és d’un estil victorià neogòtic que es retrata molt bé en la pel·lícula, per a la qual Hitchcock es va basar en la novel·la homònima de Daphne du Maurier, una escriptora anglesa que en el seu llibre es va fixar en Menabilly, una casa que ella tenia a Cornwall, Anglaterra. Aquella casa tan majestuosa fa sentir encara més insignificant i més fora de lloc la pobra segona senyora De Winter. I és que Manderley és un personatge més de la pel·lícula. 

No és d’estranyar que després de veure –o de reveure...– aquest film les ganes de passar un temps en plena natura però sense renunciar al luxe es vegin notablement augmentades en l’espectador. Després de la clausura a casa a la qual ens ha obligat el coronavirus, les nostres ganes de trobar un hotel que superi casa nostra i que no estigui massificat ni ubicat en un entorn urbà es converteixen gairebé en un requisit imprescindible per satisfer les nostres aspiracions vacacionals. Però, afortunadament, de casalicis enmig del camp que ens recorden que en entorns rurals podem viure una experiència esplendorosa a Catalunya n’hi ha molts.

Mas Salvi

Un dels més destacats de la Costa Brava és l’Hotel Mas Salvi, ubicat als afores del petit municipi medieval de Pals. A només tres quilòmetres de la platja, aquest evocador hotel garanteix la màxima privacitat i relax oferint només 30 suites repartides en una majestuosa masia del segle XVII que avui en dia s’ha transformat en aquest establiment de quatre estrelles. L’edificació està envoltada d’una vegetació molt cuidada i moblada amb mobles moderns i també d’època. Per acabar de fer més agradable l’estada, el lloc disposa d’una piscina interior, un jacuzzi i una sala de massatges. També disposa d’una piscina exterior envoltada per set hectàrees de boscos i jardins privats, que alhora també estan envoltats pel paratge natural protegit del Carmany. 

A més a més, l’establiment també compta amb un restaurant molt reconegut a l’Empordà que té l’arròs de Pals i el producte empordanès com a protagonistes d’una carta que vol portar al màxim exponent la cuina mediterrània. El xef proposa una carta sintètica però que no es deixa res pel camí. Inclou des de magret d’ànec de l’Empordà amb peres i foie-gras caramel·litzat fins a arròs de gamba vermella o postres com el tan anomenat recuit de Fonteta. El restaurant, que té menjador exterior i interior, té un menú per menys de 40 euros.

Villa Retiro

Si estem parlant de cases espectaculars reconvertides en hotels, el Villa Retiro de Xerta juga en una lliga a banda. Aquest cinc estrelles, el primer en la seva categoria que va obrir a les Terres de l’Ebre, està ubicat en l’antiga casa de l’indià Jaume Martí Tomàs, que va tornar de l’Argentina convertit en milionari i va decidir fer-se al seu poble natal la casa on retirar-se, d’aquí el nom de l’edificació. Com la resta d’acabalats catalans que havien fet les Amèriques, va optar pel Modernisme per a la seva llar de tornada. En aquest cas, Martí va encarregar l’obra a Josep Fontserè, conegut per obres magnes com el Parc Samà i també per haver sigut el mestre de Gaudí. Plegats van projectar la casa i també uns espectaculars jardins amb arbres avui centenaris.

A part dels atractius històrics i arquitectònics de l’hotel, que té només 19 habitacions –10 amb jardí privat–, spa i piscina, l’establiment té un valor afegit gastronòmic reconegut amb una estrella Michelin des del 2009, només tres anys després d’obrir-lo. Des de llavors –el xef Fran López tenia 25 anys quan va ser premiat– el restaurant s’ha convertit en un punt d’interès per a molts amants de la cuina, que hi troben una versió actualitzada i depurada del receptari propi de l’Ebre. Per a aquesta temporada, el restaurant ofereix tres menús diferents, de 60, 90 i 125 euros. L’estada permet fer incursions en àmbits naturals molt diversos, des del delta de l’Ebre fins al massís dels Ports. Altres llocs com les coves de Benifallet i el castell de Miravet també estan a l’abast dels hostes de l’hotel.

Hotel Can Garay

Als afores del petit poble de les Planes d’Hostoles s’aixeca imponent una casa de color vermell que recorda una antiga esplendor avui dia accessible a tothom perquè s’ha convertit en hotel. Es tracta de Can Garay, l’únic hotel monumental del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d’una casa modernista del 1906 a la qual es pot arribar després de fer només 18 quilòmetres des d’Olot o 32 des de Girona. Es tracta d’un hotel petit de només sis habitacions i una suite que gestiona la família propietària, la quarta generació de descendents dels que van manar construir la finca a principis del segle passat. 

A banda dels seus jardins centenaris, la finca destaca per la inclusió de les arts decoratives que tant defineixen el Modernisme. En podem veure un exemple especial al vestíbul de l’hotel i a l’escala que connecta les dues plantes. En aquests espais hi ha fustes nobles i delicats vitralls emplomats, així com llums i mobiliari de l’època. Sense cap mena de dubte, les activitats a la natura i el relax en un ambient completament pur són el seu principal atractiu.

Terra Dominicata

L’Hotel Terra Dominicata ocupa l’antic Mas del Tancat i està envoltat per una finca de vinya de 135 hectàrees que està ubicada dins del Parc Natural de la Serra de Montsant. Aquesta ubicació converteix l’establiment en una meravellosa singularitat on anar a descansar després de visitar llocs com la cartoixa d’Escaladei, que va ser el punt de partida per repoblar la zona al segle XII. Aquest hotel enmig de la natura i a tocar de la història també compta amb tota mena de comoditats. Per exemple, una piscina amb vistes a la finca, lloguer de bicicletes elèctriques per visitar la zona, un espai on se celebren tallers de cocteleria o de cuina i fins i tot un heliport.  

La seva aposta per la gastronomia i l’enologia va de bracet amb la qualitat hotelera de l’establiment. Al mateix hotel, s’hi ubica el restaurant gastronòmic Alma Mater, liderat pel xef italià Mattia Turchet, que signa una carta basada en el receptari específic de la regió acompanyat de tocs italians. Així, en la proposta s’hi inclouen plats com rigatoni amb marinera d’eriçó i cranc blanc; filet de vaca saltat amb alls tendres, bolets i reducció de carn, o calamar amb trinxat de patata amb salsa pepitòria. L’Alma Mater compta amb gairebé tres-centes referències de vins Priorat i Montsant.