“Els gegants, els gegants, són joves eternament”, diu el poema de Joan Maragall. Sens dubte, no hi ha cap element de festa major que es mantingui tan viu com aquesta tradició, que compta amb més de 430 colles associades arreu dels Països Catalans.

Les primeres referències documentals que es tenen dels gegants al món es vinculen a les processons de Corpus, específicament a la que es va celebrar l’any 1424 a la capital catalana. Segons el Llibre de les solemnitats de Barcelona, hi consta la participació de “Lo Rey David ab lo Giguant”.

Tot just aquest any es compleixen els sis-cents anys d’història d’aquesta tradició, que amb el pas dels segles ha canviat el seu sentit religiós per un de més lúdic i festiu. Des d’aquell primer gegant en forma de Goliat, a Barcelona hi ha hagut molta diversitat de gegants, gegantons i capgrossos, tot i que el rang més elevat l’ostenta el Seguici Popular. Format pels Gegants de la Ciutat —que juntament amb l’Àliga són la més alta representació del protocol barceloní—, els Capgrossos Macers, el Bestiari històric, els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar exerceixen la funció simbòlica i transcendent de la festa. També en formen part el Ball de Bastons del Seguici i, des del 2019, els Falcons de Barcelona. 

Els Gegants de Santa Maria del Mar

El rei Salomó (4,25 m / 65 kg) i la reina de Saba (4,10 m / 60 kg)

Els Gegants del Pi

Mustafà (4,40 m / 64 kg) i Elisenda (4,30 m / 58 kg)

Els Gegants de la Ciutat

Jaume I (4,40 m) i Violant d'Hongria (3,35 m)

Els Capgrossos macers

Coneguts també com els Capgrossos de la Ciutat, encapçalen el Seguici Popular de Barcelona, al costat dels gegants Jaume I i Violant.

Els cavallets cotoners

1,30 m / 8 kg

Són vuit peces de dos bàndols que representen la lluita entre turcs i cristians. Primer van pertànyer al Consell de Barcelona i més tard foren cedits al Gremi de Cotoners, d’aquí el seu nom.

El drac de Ciutat Vella

2,80 m / 60 kg

Té un doble vessant: participa com a bèstia foguera en els espectacles de foc i com a figura pacífica en els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona. Al seu faldellí hi llueix el penó amb les aspes i la palma, els atributs de santa Eulàlia, patrona de Barcelona.

La Tarasca

198 kg

Bèstia amb cap de felí humanitzat i cos de tortuga. Té una doble funció: treure foc als correfocs i espectacles pirotècnics i llançar aigua i caramels a les cercaviles i actes protocol·laris. 

La mulassa

2,30 m / 57 kg

La història de la fera es remunta al 1568. Pot ser una fera de foc que llança espurnes de quatre punts de la boca o actuar en els actes protocol·laris, quan porta un ram de flors a la boca o al coll.

La Víbria

1,80 m / 47 kg

És un drac amb pits de dona, cua de serp i ales de ratpenat que representa el mal i la traïdoria.

El Lleó

2,5 m / 45 kg

La figura coronada del Lleó barceloní està documentada des del 1424 i era propietat del Gremi de Blanquers. Originalment representava sant Marc i sortia a la processó de Corpus. 

L'Àliga

2,7 m / 45 kg

Juntament amb els Gegants de la Ciutat, és la màxima representant protocol·lària de Barcelona. Des del 1993 forma part del Seguici Popular de Barcelona, i encara avui encapçala el bestiari, al costat del Lleó de la ciutat.

El Bou

2,0 m / 40 kg

Com el Lleó i l’Àliga, en els seus orígens representava l’evangelista sant Lluc. És un personatge dòcil i tranquil que podem trobar tant en actes protocol·laris amb el Seguici barceloní com en correfocs traient foc per les banyes.

 

Infografia al paper de l'ARA Diumenge