La meva lady in waiting diu que entre tots li estan fent llum de gas (ella ha dit, literalment, “M’estan tornant turuleta”, no l'hi tinguin en compte...) perquè resulta que no para de sentir, per tot arreu, que Joan Carles de Borbó, l’Inviolable, li va dir al periodista Fernando Ónega (diria que l'hi devia ordenar, perquè els reis no deuen estar per subtileses) que anunciés, a tall de pregoner medieval, que aquest cap de setmana es plantava, amb tot l’equip i peti qui peti, en unes regates a Sanxenxo (hi ha gent per a tot...). La visita reial resulta que, segons l’alcalde del llogarret pesquer s’ha encarregat d’explicar a qui hagi volgut escoltar-lo, col·laborarà, definitivament, a “posar Galícia al mapa”, suposem que d’una manera que ni el mismíssim apòstol, ni Amancio Ortega, ni la Facultat de Geografia i Història ni Rosalía de Castro han aconseguit. La meva lady in waiting està "turuleta" (cada vegada que ho apunto em moro de vergonya) perquè té la sensació que aquesta notícia la va llegir a l’ARA, com a mínim, tres dies abans que l’Ónega l’esbombés, però jo li dic que deuen ser imaginacions seves i que no s’hi capfiqui més, que intenti girar full. Noia, li dic, si la justícia espanyola, la reina Sofia, el Congrés de Diputats, la Moncloa, el ministeri d’Hisenda i els CDR han aconseguit no enrocar-se en el tema i seguir com aquell qui res, tu també ho aconseguiràs i tal dia farà un any. 

El pare de l’actual rei d’Espanya, gràcies al seu famosíssim tarannà castís, en el qual Isabel Díaz Ayuso s’inspira aplicadament, té molts amics en general i molts amics periodistes en particular, que és una cosa que, com ja ha quedat apuntada aquí en alguna altra ocasió, no deixa de sorprendre’ns perquè ens havien dit, per activa, per passiva i per perifràstica, que el rei no podia tenir amics perquè estava entregat, en cos i ànima, a aquesta abstracció que és Espanya (Espanya!) i, per tant, no podia entretenir-se en vulgaritats com ara l’amistat. 

Als seus múltiples i variats amics periodistes l’exrei els truca constantment, segons els mateixos periodistes, cofois, s’encarreguen d’explicar amb tot luxe de detalls, una mica com l’Andy Warhol trucava als seus propis al Nova York dels seixanta i setanta perquè li expliquessin les últimes anades i vingudes de l’Studio 54. Estupefactes ens vam quedar aquell matí en què, en directe per televisió, l’exrei d’aquesta Espanya abstracta a què ha entregat la seva existència, va enviar un missatge de WhatsApp a la senyora Susana Griso per dir-li (ordenar-li) que desmentís no sé quina informació utilitzant el mateix procedir que Pepi Valladares quan truca al mòbil de la Lydia Lozano per desmentir, al Sálvame, ves a saber quina informació sobre la seva malmesa relació amb la Isabel Pantoja. Enrere han quedat aquells temps arcaics en què reis, divinitats i altres éssers de llum es comunicaven de forma críptica amb la ciutadania només a través d’àugurs i auspicis. 

El que sí que hem llegit a l’ARA, igualment com tots vostès, que sabem que estan al cap del carrer, és que, segons la misteriosa associació Concordia Real Española, els 224 viatges diplomàtics (ells utilitzen el concepte sense eufemismes ni ironia) de Joan Carles I “van aportar a l’economia espanyola 62.000 milions d’euros i van generar 2,4 milions de llocs de treball”, és a dir, que a més de la democràcia plena de què gaudim, és possible que tinguem feina gràcies a ell. Cal preguntar-se, això sí, i animem els de la Concordia a esbrinar-ho com més aviat millor, què van aportar a l’economia espanyola els viatges de l’exrei que no eren diplomàtics (i poden incloure-hi aquest últim a Sanxenxo), perquè podria molt ben ser que la xifra final anés encara molt més enllà, fins al punt que li permetés ingressar al Llibre Guinness dels Rècords. Cada cop ho veiem més clar, el protagonista d’aquella memorable cançó d’Astrud, “Hay un hombre en España que lo hace todo”, és Joan Carles I.

Aquesta associació dedicada a la concòrdia utilitza uns hashtags que són tota una declaració d’intencions i en què val la pena aturar-se: #FelipeVIUne; #LetiziaUnaMujerReal (que sona a titular de revista de moda barata); #MonarquiaEsDemocracia (que és, clarament, un oxímoron); #LaCoronaUne (ells da-li que da-li), #ElfuturoEsLeonor i un darrer que ens resulta particularment intrigant i fa així, #CreeEnEspaña, i que ve a corroborar la nostra sospita sobre que això d’Espanya ja és, fins i tot per als mateixos interessats, un acte de fe. Aquesta associació es dedica, entre altres coses i segons hem pogut veure a les seves xarxes socials, a repartir pancartes amb missatges tremendament previsibles del tipus “Viva el Rey”, entre grupets de criatures que col·locaran estratègicament al llarg del recorregut per on hagi de passar la comitiva reial de camí, posem per cas, a l’entrega d’uns premis a Cuacos de Yuste. Com vostès poden comprendre perfectament, això no té res a veure amb l’adoctrinament sinó amb l’espontània i càndida il·lusió d’aquestes criatures que són, com Elionor, el nostre futur i que a l'acabar la performance segur que van demanar al responsable de torn si ¿la banderola nos la podemos quedar? Que monos!

La meva lady in waiting és de l'opinió, per a mi totalment encertada, que si ella fos la responsable de la imatge de la casa reial Espanyola, demanaria a l’associació de la Concordia en qüestió que moderessin el seu fervor perquè, moltes vegades, és pitjor el remei que la malaltia.