Vaig passar-hi l’altre dia i el cor em va fer un bot. L’Hotel Nouvel del carrer Santa Anna estava tancat, almenys això vaig creure. Tafanejant, em van dir que estaven d’obres, que aquest vestigi de la restauració modernista seguia dempeus. Durant vuit anys vaig viure a poques passes d’aquí, hi passava per davant diverses vegades al dia i sovint m’hi aturava per fixar-me en algun detall. No n’hi ha per a menys: l’edifici es va construir l’any 1899 segons disseny de Francesc de Paula del Villar. Llavors era la Casa Miralbell, ja que l’havia encarregada l’advocat Enric Miralbell. L’actual establiment va ser un projecte d’un dels seus fills, Josep Maria Miralbell, que es va associar amb l’empresari Francesc Malagarriga, i junts van obrir el Nouvel Hotel Meublé.

El negoci es va inaugurar el 14 de juliol del 1917 i el diari La Publicidad en va fer una extensa crònica, on feia grans elogis del bon gust i de la modernitat de les seves instal·lacions. Totes les habitacions disposaven de telèfon, calefacció, lavabo amb aigua calenta i freda, i estaven perfectament moblades i decorades per transmetre una sensació de confort. També oferia grans salons, un restaurant de categoria, perruqueria, sala de lectura i de música. A més d’un servei d’òmnibus per recollir els hostes a l’estació o al port, acompanyats d’un intèrpret. Estava pensat per convertir-se en un dels preferits per la burgesia local, i pels visitants ocasionals. L’Esquella de la Torratxa va publicar un anunci a pàgina sencera, amb una fotografia de la façana, on es recalcava el luxe de les habitacions, 60 de les quals tenien balcó a l’exterior. El mateix rotatiu especulava amb l’oportunitat de la seva obertura, que va coincidir amb el projecte de Francesc Cambó d’organitzar una gran assemblea estatal de parlamentaris i alcaldes a Barcelona, que va omplir la ciutat de polítics forasters.

A primer cop d’ull podria sorprendre que un hotel de tanta categoria es presentés com un meublé, però inicialment aquesta denominació tan sols feia referència a un establiment d’origen francès, amb cambres amb sala i alcova, moblades i decorades, i servei de restaurant, sense relació directa amb les trobades sexuals. La idea d’un hotel on hi podies estar com a casa ja apareixia a El Diluvio, el 1886, quan es traspassa un meublé de la Rambla, o en la publicitat del Mesón Meublé de la Merced, al carrer de la Mercè. Coneixem el Meublé Montserrat del carrer del mateix nom, La Fonda Meublé del carrer Boqueria, o l’Hotel Meublé Chambre del carrer de les Penedides. El 1908 s’anunciava un negoci de “Chambre meublé bien confortable ” a Consell de Cent. I el 1914 obria el luxós Royal Hotel Meublé del carrer del Carme, que oferia ascensor, llits a l’anglesa i bidet.

Quan es va inaugurar el Nouvel Hotel Meublé, aquest ja era un tipus d’establiment conegut a la ciutat. Aquell mateix any el Teatre Principal va sortir a la venda, i una de les opcions que es van estudiar va ser la de convertir-lo en un hotel meublé. De llavors ençà, el Nouvel va reunir banquets honorífics, com els dedicats al dramaturg Adrià Gual i al poeta Teixeira de Pascoaes. Llavors era un negoci de segona categoria, com el Continental, l’Orient i el Quatre Nacions. Diuen que s’hi havia hostatjat Dolores Ibárruri i un jove capità anomenat Francisco Franco, i que durant la Guerra Civil va ser col·lectivitzat i gestionat pels seus treballadors.

Els meublés van passar a ser hotels per a trobades sexuals. Mentrestant, l’any 1956 el Nouvel va canviar d’amos i va passar a mans de la família Carulla, que el van restaurar per als Jocs Olímpics i l’han portat fins ara. Supervivent del seu propi passat, aquest hotel segueix fent aturar el vianant inquiet.