Aquesta setmana el New York Times ha dedicat un reportatge molt extens al moviment Birds Aren’t Real, que als Estats Units ha arreplegat centenars de milers de seguidors. Propaguen el missatge que els ocells no són reals i que en realitat són robots, una mena de drons controlats pel govern dels Estats Units per vigilar els ciutadans en tot moment. Els seguidors fan manifestacions, tenen comptes d’Instagram, Twitter, TikTok i YouTube, i utilitzen les grans tanques publicitàries de les autopistes per anunciar-se. El mes de novembre es van congregar davant de la seu de Twitter a San Francisco per exigir a la companyia que canviés el logotip de l’ocellet per demostrar que no col·labora amb l’espionatge del govern. El millor de tot és la furgoneta que fan servir els líders de Birds Aren’t Real. Té les clàssiques punxes al sostre perquè no s’hi puguin aturar els ocells per espiar-los. També una parabòlica atrotinada instal·lada a la part posterior per intentar captar ves a saber quin senyal. En els rètols de les portes aporten una prova que contribueix a donar veracitat a la seva teoria: Birds charge on power lines. Per tant, els cablejats elèctrics on veiem aturats els suposats ocells en realitat són un hàbil sistema de recàrrega de bateries perquè els robots continuïn funcionant. A la porta del conductor hi ha un croquis d’un colom on assenyalen cada una de les parts del dron: els ulls són la càmera, el pap el micròfon, l’esquena és l’antena i sota l’ala hi duen la bateria.

Els ocells són drons que ens vigilen?

Les primeres suspicàcies al voltant de l’espionatge de la població van aparèixer el 1947 amb el naixement de la CIA, i el 1956 es van radicalitzar amb el presumpte desig d’Eisenhower d’instal·lar càmeres al cel per vigilar. El moviment Birds Aren’t Real va néixer en realitat el 1976 per combatre un suposat genocidi d’aus. El 2017, un noi de 19 anys, Peter McIndoe va ressuscitar el moviment afegint-hi que el propòsit de l’extermini d’ocells tenia la finalitat de substituir-los per drons espies. Amb el seu amic Connor Gaydos han fet créixer la plataforma d’aquesta conspiració amb vídeos on aconsegueixen declaracions d’exagents de la CIA que confirmen la seva teoria i han aconseguit rebre prou diners dels donants per viure d’aquesta iniciativa. Ara que han aconseguit consolidar-se, però, han decidit revelar l’autèntic objectiu d’aquest moviment impulsat per la generació Z. Tot plegat es tracta d’una paròdia per ridiculitzar les conspiranoies i les fake-news que cada vegada més intoxiquen la població. Van pensar que portar a l’extrem més absurd una teoria inversemblant faria que molts ciutadans desinformats s’adonessin que hi ha col·lectius interessats en enganyar-los. McIndoe i Gaydos consideren que han fet una feina d’alfabetització mediàtica, i han utilitzat la seva tesi falsa i monstruosa com a mirall per reflectir la inèrcia de l’estupidització social en la qual s’està caient, accentuada també per teories il·lògiques al voltant de la pandèmia. Però tot plegat té alguna cosa de còmic. Els dos joves que han capitanejat aquesta iniciativa asseguren que ara han revelat la seva estratègia perquè començaven a notar que massa gent s’estava creient que Birds Aren’t Real era de veritat i veien els ocells com a autèntics enemics. Ara que han desactivat el que hi ha darrere del moviment, diuen que esperen ser contractats per alguna gran empresa de creació de continguts per a xarxes socials per continuar fent pedagogia. Sembla, per tant, que Birds Aren’t Real, més enllà de ser un eficaç sistema de subsistència, ha sigut un currículum perfecte i a gran escala per trobar feina. Però una cosa ha canviat per sempre: a partir d’ara, quan vegem ocells reposant en el cablejat elèctric, no podrem evitar pensar en un sistema de recàrrega de bateries.