El discurs de l’odi ja té la seva primera víctima política a la Polònia de la Unió Europea. L’assassinat en públic de l’alcalde de Gdansk, la ciutat portuària on va néixer el moviment Solidaritat, ha sacsejat una societat enfrontada que veu com la ultradreta, des del govern i des dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, infesta la convivència. On el debat polític és un debat de l’odi. Els sona?

L’assassí de l’alcalde Pawel Adamowicz ha estat presentat per les autoritats com un boig, però els bojos, en cas que l’assassí ho sigui -cosa que de moment no s’ha aclarit-, “s’alimenten del nostre odi”, escrivia dimarts el periodista independent Krzysztof Jedlak.

El clima de linxament i violència contra l’adversari que promouen els ultraconservadors, especialment alguns grups nacionalistes, com és el cas de la Joventut de la Gran Polònia, van tenir diumenge passat la seva expressió pràctica en el que fins ara eren amenaces. Adamowicz, per donar un exemple morbós del to que gasta la ultradreta, va ser un dels polítics que l’any passat van veure que en alguns mitjans es publicava la seva esquela. L’anunci de la seva defunció, amb la seva foto, deia així: “Data de la mort: 30 de juny del 2017. Hora: 14.00. Lloc: Gdansk. Causa: liberalisme, multiculturalisme, estupidesa”.

La mort real, el seu assassinat, es va executar diumenge passat durant un dels actes anuals més emotius i populars de Polònia: el dia de la celebració de la Gran Orquestra de la Caritat Nadalenca. La Gran Orquestra és una manifestació cívica de solidaritat i una recollida de diners per als hospitals maternoinfantils, a l’estil de la Marató de TV3, que se celebra cada any des de fa 27 anys. Milers de voluntaris surten durant tot el dia als carrers amb petites guardioles. La gent dona diners i a canvi se’ls ofereix un cor vermell. Al final del dia, són centenars de milers de persones les que llueixen el cor vermell a la jaqueta. A la nit, la jornada es tanca amb concerts a totes les ciutats. Precisament va ser durant el concert de clausura de Gdansk quan l’alcalde va ser atacat i mort a ganivetades mentre parlava des de dalt de l’escenari.

Dimecres a la nit, a la ciutat de Gdansk milers de persones van sortir al carrer per fer, amb espelmes, el cor més gran d’Europa en homenatge a l’alcalde mort, a favor de la pau i en contra de l’odi. Dilluns passat, enormes riuades de gent van caminar en silenci pels carrers de les ciutats del país, també en contra de l’odi. A Varsòvia, la manifestació es va aturar un moment davant de la galeria d’art Zacheta. Va ser aquí on l’any 1922 va ser assassinat el president del govern, Eligiusz Niewiadomski, per un fanàtic de la ultradreta. Després de la seva elecció, a Niewadomski se’l vilipendiava públicament -i s’escalfava l’ambient- perquè deien que era “projueu, maçó i ateu”.

A Adamowicz, que ni tan sols era un home d’esquerres sinó un centrista, un liberal, se l’insultava ara -i s’afegia llenya al foc- perquè no condemnava els “maricons” ni l’avortament, perquè estava a favor del feminisme i de les lesbianes, i perquè volia donar acollida i hospitalitat als refugiats de les guerres i als immigrants.

“Polònia! -se’n fa creus una amiga des de Varsòvia-, el país, després d’Ucraïna, on el feixisme va assassinar més persones. Una altra vegada no, sisplau!” Ho diu tan terroritzada per l’amenaça -aquesta pudor que es propaga per la UE fins a l’estret de Gibraltar, una pudor amb què convivim també aquí, nosaltres, cada dia- com emocionada i esperançada per la gran reacció que ha provocat aquest assassinat, una reacció amb cors vermells, espelmes, amistat, silenci, respecte.

L’odi, escriu en un poema la premi Nobel polonesa Wislawa Szymborska, està sempre preparat. “Si s’ha d’esperar, espera. / Diuen que és cec. Cec? / Té l’ull precís del franctirador. / I només ell mira el futur / amb confiança”. Hi serem a temps?