BarcelonaAmb més de 129.000 seguidors a Instagram, Gádor Muntaner (Barcelona, 1991) compagina la tasca de científica marina amb la de divulgació. És ambaixadora del National Geographic i dona a conèixer la veritable naturalesa dels taurons perquè vol conscienciar la societat de la necessitat de la seva preservació. Parlem amb ella poc després de tornar d'una expedició a Filipines finançada per Tropicfeel.

En una entrevista recent asseguraves que "necessitem els taurons al planeta i ells ens necessiten a nosaltres". Quin paper juguen aquests animals a la nostra vida?

— Sense taurons, que estan a dalt de tot de les cadenes tròfiques, hi hauria sobrepoblació d'altres espècies i es produiria un efecte dominó que acabaria produint el trencament de l'equilibri necessari per a la supervivència de l'ecosistema marí. El 50% de l'oxigen que respirem ens el dona el mar que, a més, ens alimenta i regula el clima. Necessitem que estigui en equilibri.

Aquests animals juguen un paper ecològic fonamental, però en els últims 40 anys s’han reduït un 70% les seves poblacions. Quines són les causes d’aquesta desaparició?

— La principal és la sobreexplotació pesquera. La tècnica del finning, que consisteix a tallar l'aleta i deixar la resta de tauró al mar, és molt practicada arreu del món. També els afecta la contaminació, la degradació costanera i el canvi climàtic.

La societat sovint veu els taurons com a depredadors perillosos, però tu ets una persona que ha nedat entre taurons. Desmenteixes que siguin perillosos?

— Totalment. És més perillós fer-se una selfie en segons quin lloc o posar la mà dins d'una màquina expenedora que nedar entre taurons. Els taurons maten unes 10 persones a l'any i els gossos, per exemple, més de 30.000. Les pel·lícules i els mitjans han construït una imatge errònia. Bé és veritat que són depredadors i tenen potencial per fer mal, però els humans no som una espècie objectiu, ni formem part de la seva dieta.

Com a científica marina has viscut experiències extremes en diversos indrets del món. Has patit mai per la teva vida?

— Sí que he patit, però mai per culpa d'un tauró. Sempre dic que el que em fa més por és la força del mar i els corrents marins. A més de les situacions delicades que es poden viure amb les embarcacions, que poden no veure't i atropellar-te.

Què vas sentir quan vas nedar entre taurons per primera vegada?

— Devia tenir uns 15 o 16 anys i estava de viatge a les Maldives. Les nits abans de saber que estaria nedant en aigües on podia veure taurons no dormia dels nervis. Sentia curiositat però també molta por. La primera vegada que vaig veure un tauró vaig sentir tot el contrari. Tenia una mirada molt innocent i vaig pensar que era un animal incomprès. Per mi els taurons són una obra d'art de la natura que porten aquí 400 milions d'anys i han sobreviscut a extincions massives. Han vist el món d'una manera que nosaltres no coneixem. Estar-hi tan a prop em va inspirar moltíssima pau, calma i admiració. Emocions que no esperava sentir.

D'aquell viatge va sorgir el teu interès per la fauna marina?

— Sí. Després d'aquella primera vegada vaig començar a fer cursos de busseig per fer-me instructora de submarinisme. Soc filla d’una farmacèutica i d'un metge. La meva família intentava convèncer-me que podia continuar tenint aquell hobby, però que per guanyar-me bé la vida havia d'estudiar farmàcia i seguir el negoci familiar. Vaig començar la carrera de farmàcia amb 17 anys, però en un moment determinat vaig decidir que no podia viure amb aquell dubte i a la meitat vaig deixar-la. Llavors vaig treballar uns mesos en una botiga esportiva, vaig fer un viatge de motxilla per Tailàndia i després vaig començar la carrera de ciències del mar.

L’any 2016 vas traslladar la teva carrera a La Paz, a Mèxic.

— Sí, vaig acabar la carrera allà amb una beca i em vaig especialitzar en el que volia: els taurons. Des d'aquell primer contacte va ser amor a primera vista i sento que són uns animals que necessiten veu perquè avui dia no la tenen.

Actualment vius a Mallorca?

— La meva família paterna és de Mallorca i hi passàvem tots els estius. Allà és on em vaig enamorar del mar i vaig sentir que era a casa. Quan he de trobar una resposta a qualsevol cosa de la meva vida i estic una mica desubicada torno al mar. És tornar una mica a mi mateixa, sempre hi he tingut aquest vincle.

Quins són els efectes de la massificació de les Balears al seu ecosistema marí?

— Crec que les Balears són una de les joies més importants del Mediterrani, tant per la vida marina petita com per la vida pelàgica. Moltes persones creuen que hi ha coses que només es veuen en llocs tropicals, però la realitat és que les Balears tenen una població resident de catxalots, que neixen i viuen aquí. També tenim una zona de pas de cetacis com la balena rorqual, de diverses espècies de dofins o de ratllades pelàgiques. És un punt molt especial.

Quines mesures caldria prendre per a la seva conservació?

— La que fa més falta de manera urgent és la regulació de la massificació del turisme perquè si no acabarà amb les illes en tots els sentits. I, d'altra banda, la creació de més àrees marines protegides. Crec que es pot pensar que això perjudicaria el sector pesquer, però deixar espai a la vida marina per poder regenerar-se permet que augmenti la biodiversitat i la biomassa i això també el beneficia. Una reserva marina no només beneficia la zona protegida sinó totes les zones adjacents, augmenten moltíssim la quantitat de peix. Invertir en conservació marina actualment és invertir en l'economia d'un país.

Formes part de la llista Forbes de millors creadors de continguts d’Espanya. Com és la teva vida d’influencer?

— Com a científica em vaig adonar que la ciència es quedava una mica coixa si no anava acompanyada de la divulgació i la comunicació. A vegades em sento com un peix fora de l'aigua, però m'encanta poder representar el mar en tot aquest món. Fa uns anys seria impensable veure científics assistint a gales d'aquesta mena perquè sempre han estat més vinculades a la moda o al lifestyle. Ja fa uns anys que també hi comencen a haver molts creadors de contingut de viatges o d'altres àmbits com la conservació. Estic molt agraïda a les xarxes perquè m'han donat l'oportunitat de poder transmetre la importància que té el mar.

T’ha passat mai pel cap desaparèixer de les xarxes?

— Quan parlo amb altres influencers em comenten que sovint els afecten els comentaris de haters. Em fa molta pena perquè, al final, un desconegut mai vindria a la teva oficina on treballes a dir-te res. En canvi, sembla que per estar exposats a una xarxa social tot estigui permès. En el meu cas, m'és relativament fàcil perquè el meu objectiu és amplificar el missatge de la conservació marina i si pel camí em trobo pedres, me'n trobo. A la balança de les xarxes per mi encara tenen més pes les coses bones que les dolentes. Ho porto bé de moment.

El món de la ciència és sovint un àmbit masculinitzat. Com hi encaixes?

— M'he trobat en situacions, sobretot en treballs físics de camp, on a vegades es dona per fet que no puc fer-ho perquè soc una dona. O també perquè sovint no saps si el que s'està valorant és la teva professionalitat i la teva feina independentment del teu físic. Perquè quedes mona a la foto o per l'interès del sector masculí cap al femení, per dir-ho finament.

Creus que en general estem poc conscienciats en la preservació de mars i oceans?

— Sí, l'enemic més gran de la conservació marina actualment és el desconeixement i la falta d'informació. Necessitem urgentment incloure en tots els plans educatius la presència del mar i la importància de conservar-lo. I sobretot entendre com hi estem connectats. El mar s'empassa l'excés de CO₂ que nosaltres produïm i ens ajuda a netejar l'aire que respirem. És l'aliat més gran que tenim avui contra el canvi climàtic.

Què podria fer un dels nostres lectors per ajudar a conservar el fons marí?

— En cas de consumir peix, assegurar-se que es tracta d'un peix de proximitat pescat amb arts de pesca el més sostenible i selectiu possible. És important acostumar-nos a menjar el que tenim disponible, el que es pot extreure d'una manera que es pugui sostenir en el temps sense carregar-nos l'ecosistema. En l'àmbit individual, reduir el consum de plàstics pot semblar una acció molt petita, però és molt important.