Ha tancat el frankfurt Otto Sylt de la rambla de Catalunya, després de 33 anys d’activitat. Negocis com aquest han acompanyat la gent de la meva generació des que érem infants. Primer vam tastar aquest típic producte alemany els estius a la Fira de Mostres de Montjuïc. Posteriorment, en establiments que van obrir per tot arreu, on la gerra de cervesa i la salsitxa en un panet van esdevenir un ritual abans de sortir de festa. En aquell moment era tota una novetat, un gust diferent i sorprenent per a paladars acostumats a la botifarra autòctona. Tanmateix, la seva introducció a casa nostra es remunta a finals del segle XIX, quan era una especialitat només coneguda per la colònia germana que vivia a Barcelona.

Inicialment, la salsitxa de frankfurt era un producte d’importació que es podia trobar en xarcuteries de prestigi, com la que hi havia davant de la Sala Parés, al carrer Petritxol, o a la Granja Barcelonesa de la Rambla. També l’oferien a la Cerveseria Moritz de la plaça Goya, on disposaven d’un gran assortiment d’embotits francesos i alemanys. Aquesta tímida demanda la va començar a satisfer un emigrant anomenat Max Zander, que el 1912 va iniciar la producció a la nostra ciutat. La Xarcuteria Alemanya Max Zander va obrir al carrer Balmes amb Còrsega. Confeccionaven i venien embotits centreeuropeus, a més d’altres especialitats com la sauerkraut o col fermentada.

Amb el temps, es van obrir altres locals de gastronomia alemanya, on el públic local va poder tastar-la per primer cop. Als anys trenta, establiments com la cerveseria Alt Heidelberg de la ronda Universitat incloïen les salsitxes a la seva carta. Una descoberta que es va aprofundir acabada la Guerra Civil, amb la dèria progermànica que va viure la ciutat, quan estaven de moda llocs com el restaurant Zimmermann del carrer Provença, o l’Otto Lutz del carrer Mallorca, aquest darrer vinculat als serveis d’espionatge nazi que operaven a la capital catalana. No obstant això, la salsitxa bàvara encara trigaria una mica més a arribar a tots els públics.

En la dècada dels anys cinquanta, la versió americana del frankfurt -el hotdog - es converteix en una cita anual a la Fira de Mostres. I es comencen a trobar les primeres salsitxes en carrets ambulants, a la manera dels imbiss (els seus homòlegs alemanys), que apareixen tímidament per la ciutat, i a l’estiu en algunes poblacions de la costa. En aquells mateixos anys arrenca un altre fabricant local, en Michael Schara, que el 1954 situa el seu obrador a Montcada i Reixac.

El primer establiment especialitzat en frankfurts obre el 1963 a Terrassa, la Casa Vallès, que posteriorment s’expandirà per Badalona i Barcelona. Aquí l’any 1973 obre el famós Frankfurt Pedralbes, avui el degà d’aquesta mena de comerç. I un altre clàssic, el Vallès Gran de Gràcia. A mitjans dels seixanta, altres locals van venir a fer-li la competència, com el Bar Frankfurt de la plaça Bonsuccés, o el Frankfurt Am Main del carrer Sant Pau. Els seguiran, en la dècada següent, llocs com la cadena Leo Boeck, el Frankfurt Creu Coberta, El Pibe del carrer Diputació, l’Estanc de Sagrada Família o el Chelsea del Paral·lel. L’època daurada d’aquests negocis van ser els anys vuitanta, quan es van diversificar oferint una llarga llista de salsitxes desconegudes aquí. Just d’aquella època era l’Otto Sylt, que ara ha tancat.

Els hàbits alimentaris van canviar a finals del segle passat, i la salsitxa va passar de moda entre els noctàmbuls. Tot i que avui un públic jove sembla estar redescobrint aquesta modesta aportació gastronòmica, un antecedent ben gustós del menjar ràpid.