Al caure la nit, les grans ciutats de la Xina es tornen a il·luminar. La radiant llum del sol filtrada per les partícules de contaminació dona pas a l’espectacle lumínic dels neons. I a la contaminació de l’aire ara s’hi suma la lumínica. Les urbs es tornen brillants i acolorides. Els carrers, que prenen noves formes sota llums i ombres artificials, estan teixits per grans cablejats mal estructurats que fan que la imaginació, per poca que en tinguis, et faci sentir atrapat dins una teranyina de monstruoses dimensions.

Aquests grans entramats de cablejat mal organitzat, conjuntament amb l’excés de sobrecàrrega del sistema elèctric i la gran demanda per part d’una població en exponencial creixement, fa que tot sovint el sistema elèctric faci fallida i gran part de la població d’aquestes ciutats, sobretot a les zones de més vulnerabilitat social, quedi a les fosques durant hores o fins i tot dies. I això limita de manera dràstica la funcionalitat de les seves vides durant les hores nocturnes. Però si una cosa ha après la gent que habita aquest país és a sobreposar-se a qualsevol fallada del sistema i tirar endavant.