El Jaume tot ho viu, ho explica i ho fa amb la màxima passió. Ha viscut molt i, per tant, té la motxilla carregada d’experiències, però al mateix temps conserva l’energia i la il·lusió d’un nen qualsevol. Si hi ha una cosa que l’entusiasma és parlar de gastronomia, tot i que quan realment s’emociona i fins i tot se li humitegen els ulls és parlant de cinema. El restaurant L’Avi Mingo de Tiana, que regenta el Jaume Parodi amb la seva dona i les seves dues filles, gairebé comparteix porta amb l’antic Cine Tiana. El seu pare, l’avi Domingo, era el propietari dels dos locals, i quan la família anava a passar els estius a Tiana, el Jaume, amb només sis anys, dedicava hores i hores a veure les pel·lícules que projectaven a la petita sala del poble. L’any 1969, amb vint anys, es va fer càrrec del cinema, va canviar la programació i hi va portar les millors pel·lícules. Durant anys, la gent es va apilonar a la porta fent cues inacabables per veure’n les novetats, però a principis dels vuitanta tot va canviar. L’arribada del vídeo va acabar amb el negoci del Jaume, que va projectar per última vegada Rebelión a bordo, com si fos un missatge de qui no es vol rendir, i va apagar els llums del local.

Va tancar una porta i en va obrir una altra, concretament la del costat. Ja han passat 37 anys des que el Jaume va convertir el bar del poble en un restaurant de cuina casolana amb producte de proximitat i de màxima qualitat. La Paquita, la seva dona, s’encarrega de la cuina amb la seva filla gran, la Sandra, i ell i la petita, la Cristina, són els qui controlen la sala i tracten amb el client. La primera lectura de la carta ens deixa absolutament desbordats. La varietat de plats que ofereixen és al·lucinant i no sabem ni per on començar la selecció. Amb ajuda, escollim per compartir els cigrons d’Astorga saltats amb cansalada, els pèsols de Llavaneres ofegats amb cansalada i botifarra negra, i un dels plats estrella de la casa: la trencadissa d’ou amb patata i botifarra negra. Una cuina sense grans pretensions ni floritures, però d’un nivell extraordinari. Els pèsols ens deixen certament impactats: “Ens els porten de Llavaneres i els pelem al moment, no el dia abans”, explica el Jaume. Són una delícia. Una ampolla de Roure Tres Ceps del 2016 (DO Alella) acompanya el dinar, que rematem amb unes sepietes saltejades amb ceba de Figueres que trobem a la secció Peix fresc d’Arenys de la carta, i amb unes costelletes de cabrit amb patates fregides. Ens deixen tastar una tapa de cap i pota i ens preparem per sortir rodolant, no sense abans compartir tres talls de pastís de formatge casolà.

Mentre fem el gintònic de rigor tot xerrant amb el Jaume, ens fixem en les parets del restaurant. És un Hall of Fame de totes les personalitats que han visitat L’Avi Mingo: Pep Guardiola, Joan Manuel Serrat, Andreu Buenafuente, Xavi Hernández, Miquel Calçada (Mikimoto), Carme Ruscalleda o els germans Josep i Carles Cuní, per citar-ne només algunes. Segur que el Jaume s’imagina que tots ells serien protagonistes de la seva pel·lícula. “És el que em falta a la vida, dirigir una pel·lícula o un curtmetratge. Jo soc el Totó de Cinema Paradiso ”, diu entre rialles recordant quan s’enfilava a la cabina del cinema per aprendre com feien la projecció. “Facis el que facis, estima-ho”, li diu Alfredo al petit Totó quan abandona Giancaldo, a Sicilia, per convertir-se en director de cinema. El Jaume ho ha fet al capdavant del restaurant L’Avi Mingo de Tiana i nosaltres ho celebrem.