Però tu què ets, persona o ‘chatbot’?

“Em dic Eugene, tinc 13 anys i visc a Odessa, a Ucraïna”. No és estrany que una criatura a les portes de l’adolescència no sàpiga respondre depèn quines coses, sempre que davant les seves llacunes de coneixement doni respostes naturals, com les que s’esperen d’un nen de la seva edat. L’Eugene diu que el seu pare és ginecòleg, però en realitat va néixer el 2001 com a creació de tres programadors russos. És el que es coneix com un chatbot, un programa d’ordinador dissenyat per conversar amb els humans. L’Eugene és tan creïble que aquesta setmana s’ha fet famós en ser el primer que ha passat amb èxit el test de Turing, una prova que va exposar Alan Turing el 1950 com a mètode per poder definir si una màquina és intel·ligent o no. El test suposa un desafiament entre diferents jutges, que es troben cara a cara davant de dos ordinadors, un amb un humà al darrere i l’altre amb un chatbot (combinació de chat, conversa, i robot ). A tots dos els han de fer preguntes per determinar si són una persona o un chatbot.

UN 30% D’ENGANY

L’esdeveniment, organitzat per la Universitat de Reading, va tenir lloc la setmana passada en un dels llocs més emblemàtics per a la ciència britànica, la Royal Society de Londres, coincidint amb el 60è aniversari de la mort de Turing. El 8 de juny del 2014 passarà a formar part de la cronologia històrica de la intel·ligència artificial, encara que hi hagi experts que qüestionin si un chatbot programat per donar respostes convincents es pot considerar intel·ligent. El test diu que si una màquina aconsegueix enganyar els jutges durant més del 30% del temps que dura la prova (en total, cinc minuts) es considera que és prou intel·ligent. L’Eugene, que competia amb cinc chatbots més, l’ha passat amb nota, ja que una tercera part dels 30 jutges amb els quals va conversar van passar el 33% del temps convençuts que estaven davant l’adolescent ucraïnès. Malgrat que és el primer cop que ha passat el percentatge que marca el test, la capacitat d’engany de l’Eugene sempre ha estat alta. En una altra de les competicions sobre el test de Turing, el premi Loebner, ja va aconseguir convèncer que era humà el 29% dels jutges.

La gran capacitat d’engany d’aquest chatbot torna a alimentar un important debat: si un ordinador pot enganyar un humà queda oberta la porta a molts altres enganys.

EN QUÈ PENSEN LES MÀQUINES?

El matemàtic i filòsof anglès Alan Turing va ser decisiu perquè durant la Segona Guerra Mundial els aliats poguessin guanyar els nazis. Els seus coneixements sobre computació van servir per desxifrar el codi Enigma, que utilitzaven els nazis per encriptar missatges.

A Turing se’l considera el pare de la intel·ligència artificial, un concepte que es va començar a utilitzar el 1956, a partir de la publicació de l’assaig en què el matemàtic comparava les capacitats de les màquines amb les dels humans, i proposava el test que ara ha passat l’Eugene. En aquest treball, Turing intenta definir les paraules màquina i pensar argumentant la necessitat de reformular els conceptes en una pregunta amb la qual va titular l’assaig: Pot pensar una màquina? Turing va desenvolupar el test basant-se en la idea que si una màquina es comporta en tots els aspectes com a intel·ligent, aleshores això vol dir que és intel·ligent.

La rellevància de les aportacions de Turing no va frenar una de les injustícies més grans de la història de la ciència: quan es va fer pública la seva homosexualitat, el 1952 va ser detingut i jutjat a la Gran Bretanya. Per no haver d’anar a la presó es va sotmetre a castració química. Des d’aleshores va viure torturat per la idea que la seva sexualitat eclipsés el que havia aconseguit en el camp de la computació. El 1954, quan tan sols tenia 42 anys, va morir després de menjar una poma enverinada amb cianur. No queda clar si va ser un suïcidi o si la fruita ja estava enverinada.

TEST POLÈMIC

L’organitzador de l’esdeveniment i també encarregat de comunicar al món la fita de l’Eugene, Kevin Warwick, de la Universitat de Reading, és un investigador expert en intel·ligència artificial controvertit, conegut pel sobrenom de Capità Cyborg. També investiga el desenvolupament d’interfícies entre el cervell i l’ordinador. “En el camp de la intel·ligència artificial no hi ha cap fita més emblemàtica i polèmica que la prova de Turing”, reconeix el mateix Warwick en un comunicat enviat per la Universitat de Reading.

Per començar, els experts en intel·ligència artificial han manifestat en diferents blogs i xarxes socials que no veuen que la fita es tradueixi en cap tipus d’avenç concret. Alguns creuen que tan sols és la demostració que els programadors de l’Eugene són bons professionals. Més enllà de l’atenció dels mitjans, els resultats no han estat publicats ni validats per la comunitat científica pels canals habituals, que serien les revistes científiques de referència, i, per tant, no s’han sotmès a la revisió d’altres experts independents. A més, fa temps que hi ha sectors crítics amb el mateix test de Turing. Passats 60 anys des de la seva formulació, ha estat superat per avenços que requereixen altres mètodes més rigorosos a l’hora de determinar què és o no és intel·ligència. Probablement encara queda molt perquè arribi una màquina que pugui mantenir converses com les de HAL a la pel·lícula 2001: una odissea de l’espai.