Si hem normalitzat portar vambes per no fer esport, per què no ho podem fer amb la roba d’equitació sense haver trepitjat una quadra? Doncs dit i fet, aquesta tendència arriba aquesta tardor a través de les botes de canya alta, similars a les de muntar a cavall. Podríem creure que aquesta moda ve motivada per una admiració sincera per l’animal, però, si fos així, també seria tendència la roba dels veterinaris encarregats del seu benestar o del gautxo ramader llatinoamericà. Però en aquest cas el cavall no té importància i el que interessa sobretot és l’entorn elitista de l’hípica, cosa que és molt diferent.

El món ha estat sempre dividit entre els privilegiats, que han ostentat el poder, i els que s’han hagut de doblegar davant la voluntat dels primers. I amb unes estructures socials difícils de canviar i uns sistemes que han perpetuat la desigualtat, la moda sovint ha actuat com una ficció per a les classes mitjanes i baixes, fent-nos creure que, a través de l’aparença, podíem agafar l’ascensor social. Una idea molt lucrativa per al capitalisme, ja que, mentre no parem de consumir, seguim engreixant el sistema, enriquint els privilegiats i perpetuant les desigualtats, mentre els límits de classe segueixin estant en el mateix lloc.

Estarem d’acord que l’equitació és un esport tradicionalment vinculat a una elit que se’l pugui costejar i, per aquest motiu, molta moda que denota privilegi s’hi emmiralla. Des de les camises Oxford dels jugadors de polo –amb la seva derivada al polo Lacoste–, passant pels pantalons ajustats amb pedaços a l’interior dels genolls o les jaquetes de sastreria.

El 1953 Gucci va convertir la “mossegada de cavall”, que és la peça de les regnes emplaçada a la boca de l’animal, en un element definitori de la marca, present en sabates, bolsos i cinturons. Hermés també remet sovint a aquest món, ja que els seus orígens, abans d’elaborar els famosos equipatges, era la pelleteria eqüestre. Marques com Ralph Lauren sovint s’inspiren en l’equitació, tot al·ludint a la cultura preppy de Nova Anglaterra que defineix el seu ADN, tal com també fan marques més econòmiques com Massimo Dutti.

Però, tornant a les botes, les que ara són tendència es caracteritzen per tenir cenyida a la cama la part superior de la canya, que, a mesura que baixa, agafa més amplitud. Una còpia descarada d’unes ideades per la dissenyadora Beth Levine als anys 70, amb les quals va crear el trompe-l'oeil d’unes botes que duien incorporades el camal d’un pantaló de pota d’elefant. L’any passat marques de luxe com Givenchy van llançar amb èxit aquest “nou” model de bota i, com no podia ser d’altra manera, aquest hivern ens arriba en versió “per a tots els públics”, a través de l’habitual pràctica d’apropiació creativa del grup Inditex. Per tant, sigui quina sigui la teva condició social, ja tens la possibilitat de convertir-te en una autèntica Cayetana a punt de cavalcar en plena campanya anglesa, sense necessitat d’haver vist mai un cavall de prop, però sense oblidar que no sempre l’hàbit fa el monjo.