RialpEstem a octubre i tot i que a cotes baixes la temperatura és tirant a càlida, en arribar a Rialp i sortir del cotxe es nota un airet fresquet i net més propi d'alta muntanya. He conduït unes tres hores per arribar fins a aquesta vila de la comarca del Pallars Sobirà, on s’hi ha instal·lat la carpa de Nilak. Però abans d’apropar-m’hi vaig a fer un cafè a la Granja la Vall, que està situada, com la majoria dels bars i restaurants del poble, al llarg de la carretera principal.

A la barra on demano alguna cosa per prendre veig la revista de Nilak, però com que és l’última decideixo fullejar-la i deixar-la on era. A la clienta que vindrà després de mi la propietària del local li dirà que es tracta del programa d’un circ, però que no és un circ, que és diferent, que ho porta gent jove i que no és com els d’abans. Somric per dins quan sento les paraules que ha trobat per explicar el que és Nilak, que sempre és una mica complex d’explicar.

La carpa de Nilak, que significa iceberg en inuit, és només un 11% del que passa en un poble com Rialp quan l’equip de Nilak hi truca a la porta o quan és el poble qui contacta amb Nilak. El 89% del projecte restant, com la massa de gel dels icebergs que no veiem, passa fora de la carpa. La iniciativa comença mesos abans del muntatge de la carpa, i un cop desmuntada en quedarà també una petjada, un rastre en la memòria del poble i de les persones que l’habiten.

És diumenge i avui s’ha organitzat un taller de rigodons a la plaça de les Escoles. La Meritxell i en Cisco, els encarregats de dur-lo a terme, són de Rialp i una representació del que havia estat l’esbart Els Muntanyesos. Coneixen bé els passos d’aquest ball, que és una variant de les contradanses que es ballaven a la Gran Bretanya al segle XVII i que al segle XVIII arribaren al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. Són danses populars que a Rialp es ballen a la plaça en un parell d’ocasions l’any. Al taller s’hi apunten una vintena de persones de diferents edats, del poble i visitants. Arrenquen posant-se per parelles, l'una al costat de l’altre fent dues files encarades les unes amb les altres. S’aniran trobant en un punt mitjà, faran voltes i intercanvis de parelles. Hi ha certa elegància en una coreografia que a poc a poc va prenent forma i en què a cada pocs passos hi ha una salutació o reverència. Al llarg del matí les activitats se centren al voltant d’aquest taller i un altre de danses tradicionals, i la Sofia i l’Escarlet no se’n perden ni un. Tenen 11 i 12 anys, els encanta ballar i es coneixen els passos perquè a l’escola els hi han ensenyat.

Després d’un vermut a la plaça, dues persones de l’equip de Nilak van a buscar el dinar a un dels dos apartaments que han llogat per les dues setmanes que s’estan a Rialp. L'Emma hi cuina dinars i sopars per a l’equip i les companyies que hi aniran passant també al llarg dels dies. Els àpats es fan a la seu dels Matxicots, un espai polivalent que ha ocupat Nilak i on una gran taula centralitza una part important de l’espai. Arriba el dinar i a mesura que van entrant persones de l’equip tècnic, gent de l’organització i artistes se’l serveixen i busquen un lloc a la taula on seure. Després de dinar i d'una mica de sobretaula, cadascú retira el seu plat, tira la brossa on toca i neteja el seu plat, els seus coberts i el seu got.

Mentre a la plaça es ballaven rigodons, la companyia d’click, juntament amb els tècnics, preparaven la funció del vespre, que comença puntual a les 18.30 h a la carpa amb totes les localitats venudes. Latas és un espectacle que parla de compartir. L’Ana, el Hugues i el Javier, que venen de Saragossa, interactuen al voltant d’una barra vertical i centenars de llaunes amb què faran també tota mena d’acrobàcies amb humor, tendresa i poesia. El format s’adapta a la perfecció a una carpa de 18 metres de diàmetre, on els espectacles varien a cada itinerància.

El projecte de Nilak com a tal es va estrenar el novembre del 2021 a Vilalba dels Arcs, i després de passar per la Terra Alta, la Conca de Barberà i l’Alta Ribagorça, aquesta és la primera vegada al Pallars Sobirà, tot i haver col·laborat amb el festival Dansàneu els anys 2020 i 2021. La carpa permet al projecte realitzar-se i arribar a qualsevol població on construir un teatre amb les condicions tècniques necessàries per a representar-hi peces de circ, teatre i performances o convertir- se també en un espai de creació.

Precisament, la creació comunitària és una de les representacions més esperades, i en aquesta ocasió el coreògraf i ballarí Miquel Barcelona i Palau és l’encarregat de dirigir-la. Persones del poble s’hauran apuntat prèviament per formar-ne part i el dilluns, quan arriba el Miquel, es troben totes a la carpa, juntament amb tres acròbates especialistes en corda: el Toni, la Jus i la Marta. Professionals que s’integraran al grup de manera que totes les persones en escena formin un mateix amalgama en relació amb els elements que tenen en joc, els seus cossos i una desena de cordes que pengen del sostre de la carpa.

Diumenge a la tarda Toni Gutiérrez, que a més de cordista també serà l’ajudant de direcció en aquesta creació, s’haurà trobat amb totes les persones que en formaran part. Entre elles no hi poden faltar la Sofia i l’Escarlet, que tot i no ser les més joves compartiran escenari amb la Teresina i la Virtudes, d’entre 85 i 90 anys. I entremig, una gran varietat de persones de diferents edats i talents.

El dilluns és el dia de descans per a la major part de l’equip, que ho aprofiten per no fer alguna de les mil coses que sempre hi ha a fer però que l'acaben dedicant a la neteja dels apartaments, anar a comprar menjar, fer números o fer alguna reunió més destesa. Per dinar es menja el sobrant dels àpats anteriors i per sopar un entrepà al poble. És totalment opcional: a la seu dels Matxicots sempre hi ha menjar per a qui en vulgui. La sobretaula del dinar també és més relaxat, i és allà on m’assabento que la Jus, una de les cordistes professionals de la creació comunitària, forma part de l’associació Ntlades, dedicada en la formació de diferents tècniques circenses i a la promoció de les arts escèniques de la zona.

Després de dinar acompanyo la Jus, la Marta, el Toni i el Miquel a fer un cafè i m’assabento que la creació comunitària es concebrà a partir de la paraula romandre, lligada al sentit de permanència i en relació amb el territori. Resistència esdevé la suma d’aquest triangle lingüístic unit en el context en el qual ens trobem: les persones de Rialp que hi van arribar, s'hi van quedar o mai no en van marxar per amor a un entorn que persisteix; la subsistència de sostenir-se en una posició incòmoda que requereix gran disposició per part dels professionals del circ, i finalment el territori, on la carpa de Nilak va deixant empremta. Sota aquest concepte es crearà un espectacle poètic, participatiu i molt emotiu, també amb les entrades exhaurides.

Nilak accentua l’acció cultural i la creació artística d’un territori fora de les grans ciutats i s'ha fet mereixedor del Premi Nacional de Cultura d’enguany. Per la seva tasca de portar una programació amb activitats desenvolupades per artistes de reconegut prestigi arreu del país amb la voluntat d’arribar sobretot a comarques o no hi ha equipaments escènics i d’establir relacions de qualitat amb la població més enllà d’una simple itinerància d’espectacles.

La feina de Nilak és evidentment important i l’equip que hi ha al darrere hi posa il·lusió, ganes, energia, força de voluntat, professionalitat i sobretot molt de temps, perquè ho saben de primera mà. Són joves, sí, però també acumulen anys d’experiència i coneixen bé el sector de les arts i de la gestió cultural. I per això és possible la consistència d’un projecte que, tot i només portar set itineràncies, podria no acabar-se mai si fos públic. L’aspiració que Nilak deixis de ser una iniciativa que depèn de subvencions me l'ha transmès una de les persones de l’equip, que per poder ser avui aquí ha hagut de demanar una excedència a la seva feina, on treballa fent substitucions, i que s’ho pot muntar per no agafar-ne i centrar-se en Nilak. Una tasca que podria ser fàcilment de tot l’any i de més d’una persona.

Nilak és un somni per a qui el viu, tant des de dins com des de fora de la carpa. Una gran massa de fantasia despresa i arrossegada com el gel de l’iceberg per diferents latituds i que entén la cultura com un lloc crític i de dissidència, però també de proximitat i rebel·lió en la quotidianitat.