Diversos mitjans de Nova York s’han fet ressò de la crisi de popularitat que està vivint un dels clubs socials més selectes de la ciutat. Casa Cipriani, del grup de restauració Cipriani, amb negocis arreu del món, va reformar una antiga terminal de ferri que connectava Manhattan amb Long Island. Arquitectura Beaux-Arts de principis del segle XX amb una façana de vidre i ferro forjat amb vistes panoràmiques a l’East River, el pont de Brooklyn i l’estàtua de la Llibertat. Respectant l’estil i potenciant la seva majestuositat, van convertir l’edifici històric en un club de luxe per als més rics i famosos de Nova York. El van inaugurar el 2021, després de la pandèmia. Hotel, restaurants, bar, gimnàs, wellness, piscina, saló de jazz, sales de reunions i possibilitat de reservar espais per a festes i actes dels seus socis. Situat al districte financer de Manhattan, volia captar l’opulència de la vella Nova York, l’old money, que en diuen. Però hi van arribar nous magnats, empresaris famosos, actors i cantants de Hollywood i algun representant de la política local. En principi, la llista de socis havia de ser confidencial. Casa Cipriani garantia la privacitat de tots els assistents perquè gaudissin de la comoditat i el luxe de les seves instal·lacions sense patir per la seva intimitat. Leonardo Di Caprio, Taylor Swift, Ariana Grande o l’alcalde Eric Adams freqüentaven el club. Per formar-ne part s’han de pagar dos mil dòlars d’entrada i una quota anual de quatre mil dòlars l’any, més enllà de les despeses que cadascú faci a les instal·lacions. Malgrat el preu, hi ha cua per formar-ne part. O n’hi havia. Perquè segons ha publicat New York Magazine i la secció de xafarderies Page Six del New York Post, Casa Cipriani ha començat a fer neteja de la seva llista de socis després de revisar el seu perfil. La morterada que s’ha de pagar per gaudir dels racons més exclusius de Casa Cipriani a Nova York no garanteix l’elegància que esperaven dels seus clients. Un dels detonants inicials del seu desprestigi va ser la filtració d’unes fotografies de Taylor Swift a la premsa mentre es feia carícies i petonejava amb Matty Healy a la terrassa del club. Per a moltes de les celebritats que assistien a Casa Cipriani, això va ser un motiu de desconfiança. Ni garantien la seva privacitat ni es podia confiar en la resta de socis.

En un reportatge de la revista Bon Appétit sobre els restaurants més cars de Nova York s’explicava que molts socis no sopen a Casa Cipriani perquè a les nits s’omple de clientela sorollosa: “Mestresses de casa adinerades de Long Island que venen a lluir vestits llargs i diademes”. Sam Stone recollia les declaracions d’una sòcia que l’havia convidat a provar el restaurant privat per poder fer la seva crònica. El Financial Times explicava que Casa Cipriani tenia “una atmosfera felina d’homes grans i noies joves”. Page Six afegia que hi havia noies buscant els seus sugar daddies i que, sobretot, el club havia patit una invasió d’individus que semblaven de la màfia. Tot i que Casa Cipriani no ha confirmat cap purga de socis, alguns mitjans insisteixen que estan rebutjant socis i evitant la renovació d’altres, aspirant a una clientela més cool, perfils més elevats i selectes, sobretot gent del món de l’art. Potser a la vella Nova York, a l’època daurada de finals del segle XIX, els diners servien per seleccionar gent, ambients, codis de conducta i valors. Ara, fins i tot l’opulència s’ha democratitzat. I hem arribat a la paradoxa que als més rics els molesta la seva pròpia obscenitat.