Fa uns anys vaig fer una descoberta que m’obsessiona des de llavors. Va caure a les meves mans la primera edició en castellà de L’illa negra, una de les aventures de Tintín que més m’agraden. Quina sorpresa descobrir que la portada era diferent, de color groc i marró, no pas amb els tons blaus que sempre havia vist a la portada de l’edició que tinc des de petit, la mítica edició de lloms grocs que tants hem gaudit i devorat una vegada i una altra. Aquesta primera edició espanyola -de l’abril del 1961- té, esclar, el proverbial llom de tela i l’interior és una màgica descoberta. Els dibuixos no tenen res a veure amb els que apareixen a partir de la segona edició. Quin gust, quina meravella, descobrir que Hergé es va preocupar per actualitzar, rejovenir, modernitzar la seva obra.

L’illa negra es va publicar a Bèlgica l’any 1938, en blanc i negre. El 1943 li va tocar el torn de ser acolorida i Hergé va aprofitar l’ocasióp per actualitzar les línies, el traç dels personatges i dels escenaris. Aquesta és l’edició que el 1961 va arribar a casa nostra. Per a la segona, del 1967, el rentat de cara va ser total. Els canvis van afectar el disseny dels cotxes i dels avions, els acabats, els fons de les vinyetes, el color, la vestimenta, la vegetació, la decoració d’interiors, la llum, el detallisme en general. Es detecta més cura, més meticulositat. Dedicar una estona a la comparació de les dues edicions és un exercici fascinant. M’agradaria trobar un dia alguna de les introbables primeres edicions de Casterman que costen un ronyó. ¿Sabíeu que a la primera edició de Tintín al país de l’or negre hi apareix un personatge que desapareix a partir de la segona?

Tintín està explicat del dret i del revés. És un clàssic, una icona de la cultura del segle XX, una obra d’art. És bonic aprendre que no s’esgota mai, que es pot explicar de moltes maneres, que es continua reeditant, que hi ha milions de lectors vells i nous que hi queden atrapats indefectiblement. Tinc a casa els meus vells Tintín, també alguns dels que van llegir els meus germans quan eren petits i que, sospito, també havien heretat d’algun lector previ.

Quin és el vostre Tintín preferit? Penseu-hi.