Als Estats Units, parlar d’anar de ventre ha deixat de ser un tabú. Ara s’ha convertit en una moda i un motiu de divulgació científica. I això ha tingut un dany col·lateral: l’explotació comercial al voltant del món de l’excrement humà està reduint a marxes forçades la venda dels rotlles de cel·lulosa. Estem escoltant les primeres notes del rèquiem pel paper de vàter. En l’última dècada la ciència ha descobert que pot predir múltiples malalties a partir de l’anàlisi de la femta i les característiques bacterianes dels intestins. S’han posat en pràctica teràpies molt diverses associades a aquest fet. Fins i tot es fan trasplantaments fecals. Hi ha donants de femta. Reben 40 dòlars per deposició, que després són introduïdes al colon de pacients malalts per regenerar-los l’activitat bacteriana saludable. També s’han posat de moda els squatty potty (uns tamborets per recolzar els peus per facilitar el buidatge complet de l’anus), els ènemes de cafè, la tècnica maia del massatge abdominal, la hidroteràpia de colon i s’ha observat un increment de descàrregues de les poop-tracking apps, les aplicacions per controlar el ritme intestinal.

A l’Upper East Side de Nova York ha nascut la febre pels toto toilets, una suma de vàter i bidet inspirada en els lavabos japonesos. Es tracta de tasses que també netegen el cul amb aigua, l’assequen amb una càlida brisa, projecten llum ultraviolada per matar els gèrmens i fan altres tractaments reconfortants per a l’anus. Des que Kylie i Kris Jenner van penjar a l’Instagram les fotos dels seus toto toilets de 10.000 dòlars, que els incondicionals d’aquest vàter futurista han sortit de l’armari. Un dels comercials de la marca més famosa explicava: “Em sento com un apòstol difonent la paraula de Déu”. L’estrella més brillant de la NBA, Stephen Curry, admetia en una entrevista: “Des que la meva dona em va comprar el toto toilet tinc una vida més feliç. Si es fes un estudi estadístic dels meus resultats a la pista, es descobriria un abans i un després de l’ús d’aquest vàter”. Els microbiòlegs i els comercials estan d’acord que el paper és un confort psicològic per a la sensació de netedat, però no un bon recurs higiènic. La prova és que ningú no es netejaria una cagada de colom al braç amb la simple passada d’un paper sec. De moment, aconsellen una combinació alternada de paper higiènic i tovalloletes humides. Però d’aquí deu anys, les societats avançades seran molt més exigents a l’hora de netejar-se el cul, i els sistemes actuals ens semblaran fastigosos i paleolítics.

Des del gremi periodístic, que ja hem viscut la crisi del paper, hi ha grans esperances dipositades en aquesta nova era de la higiene personal. Un 75% de les persones consulten el mòbil des del vàter. Un de cada sis mòbils està infectat amb matèria fecal. Cal posar-hi remei. Com més temps us passeu a la tassa, amb higienes, brises i sensacions de benestar de proporcions bíbliques, més temps passareu clicant les edicions digitals de la premsa. Tant de bo el rèquiem pel paper de vàter signifiqui la renaixença del periodisme.