El seu rostre no pot dissimular les ganes de menjar-se el món. La Regina no s’atura ni un segon. Es mou pels passadissos del restaurant ràpida, atenta, eficaç i eficient. Sap com tractar el client, sap què dir-li en tot moment, “perquè quan entra per la porta ja saps si l’amarga el servei o si ve amb ganes de passar-s’ho bé”, apunta la Regina. “Soc la que bàsicament es menja els marrons en aquesta sala. Ell és el geni”. La Regina assenyala l’Ivan, que és l’altra mitja taronja del restaurant La Ferreria de Tona. Porten junts des de l’any 2003, però no, no són parella. “Jo l’aguanto més hores que la seva dona i no em paga la hipoteca. Ell té la seva família i jo soc una soltera convençuda”, diu rient la Regina.

La Ferreria està situada en una espectacular masia del segle XIV que dota el restaurant d’una personalitat única. Va començar sent una ferreria, antiga instal·lació siderúrgica on es transformava el mineral de ferro en metall, anys després un hostal i ara un restaurant. El gestionen des de l’octubre del 2019, i ho fan després de guanyar experiència al Ruquet a Tavèrnoles, el 2006, i anys després al Mas Rovira d’Espinelves. “Esperem no moure’ns mai més de lloc, però els lloguers i les circumstàncies canvien i no se sap mai”.

Els agrada explicar qui són i com són. L’Ivan és un cuiner molt sòlid que es manté fidel a les arrels de la seva terra, especialment el producte local tractat amb respecte, intel·ligència i bona tècnica. Nosaltres ho notem tastant l’ou ferrat d’ànega, Parmentier i tartufata; el guisat de llentia beluga amb papada a baixa temperatura i foie a la planxa i, per acabar els primers, una molt ben trobada pizzeta a la carbonara amb rossinyols, trompetes i cansalada del coll. De segon, tataki de vedella de Girona amb tapenade de kalamata (un tipus d’oliva) i anxoves; terrina de peu de porc amb castanyes, ratafia i cremós de moniato, i un arròs de mar i muntanya amb trompeta negra, rossinyols i galta de porc que encara no hem pogut oblidar. Tanquem l’àpat dolçament amb una crema catalana cremada amb carquinyolis; un red velvet cake i un cremós de mascarpone amb figues i mel. “El vi fa sang i l’aigua fa fang”, amb aquesta frase, la Regina ens recomana per acompanyar aquests plats un Calònia N7 de l’Empordà.

Amb la sobretaula en plena ebullició, li toca a la Regina explicar la seva història. Ella recorda que de petita volia ser arqueòloga, biòloga o qualsevol cosa relacionada amb la ciència, però mai hauria pensat res relacionat amb la cuina. “Ara, de fet, m’apassiona portar la comptabilitat del restaurant”, diu desfermada.

Volen fer la seva cuina accessible per a tothom. Per això ofereixen dos menús econòmics (entre setmana 14,50 € i el cap de setmana 27 €) i una carta en què els preus no es disparen. “Pel que oferim, som un luxe per als pobres. Aquí ve gent de totes les butxaques i és el que ens mou a seguir”, coincideixen tots dos. I per acontentar a tothom, treballen moltes hores. Obren cada dia i la Regina i l’Ivan no tenen horari. “L’equip, sí. Som uns setze de plantilla i tots tenen un dia per conciliar amb la família, però nosaltres depenem de la setmana. Quan hi ha un foc l’hem d’apagar. Som uns amos currantes ”. Paraules que la Regina pronuncia amb un punt de tristor. Fa quinze dies que està feta pols, té ciàtica i no pot parar per recuperar-se. “ Però no t’has de preocupar pel que no pots solucionar, soc positiva i sempre veig el got mig ple”. Filosofies de vida que són un luxe.