Ni un dia a casa
Diumenge 10/11/2021

La conquesta d'Ullastret

3 min
D’esquerra a dreta, l’Enric, el David i el Gerard de l’Ibèric.

No, no som un restaurant especialista en pernil ibèric!”. El David no sap quantes vegades ha hagut de respondre això d’ençà que fa uns vint anys va agafar les regnes del restaurant dels pares. De fet va ser el seu progenitor, el Tomàs Cateura, qui va batejar així el local. “Cap dels germans sabem encara el perquè del nom. Intuïm que és pel poblat que va regnar aquestes contrades fa molts segles”. L’estructura d’aquests poblats s’adaptava a les característiques del terreny i això és el que han fet el David, el Gerard i l’Enric Cateura, la nova generació del restaurant Ibèric d’Ullastret. Es desmarquen del nom oferint cuina de mercat, empordanesa, de cassola i també de peix. “Ens encanten els sofregits, els guisats, la brasa, o el suquet, i tot ho fem amb productes del territori”, diu el David.

Els pares, el Tomàs i la Pepita, van obrir les portes l’any 1978 amb la intenció que fos una botiga de queviures amb plats per emportar, més que no pas un restaurant tal com l’entenem ara. El Tomàs Cateura, al costat de plats tradicionals també va introduir-ne d’estranys per l’època com el llangardaix de Toledo, la sopa de tortuga del Delta de l’Ebre o la carn d’estruç, per posar només alguns exemples. Però a partir de l’any 2000 entren en joc els fills del Tomàs: l’Enric, a la cuina, i el Gerard i el David, a la sala. Segueixen la idea del pare, però s’adapten i s’actualitzen: A l’estiu del 2018 introdueixen un forn artesanal de terracota. El fan funcionar amb llenya d’alzina perquè dona un gust diferent i una textura molt particular a algunes elaboracions. Ideal per cuinar carns, i és perfecte també per a altres plats com els cargols a la petarrellada, el fetge d’ànec amb mel o les sepiones amb all i julivert. Tots tres els vam degustar de primer plat. “Aquest forn és una forma de cocció diferent que ens torna als orígens de com havien cuinat els nostres avantpassats”, ens confessa el David recordant els ibers.

Li preguntem pels cargols. El David s’il·lumina, li agrada explicar l’origen dels seus plats. Admet que els fan per enyorança. Antigament, quan la gent llaurava els camps, el més típic era menjar dempeus, per fer un descans. I un dels plats preferits eren els cargols. “Ells els feien amb una paella molt fina, al foc i amb molta sal, eren cargols vius. La bava que sortia servia per fer el xup-xup”. L’Enric, el cuiner, hi afegeix un rajolí de brandi just abans de servir-los a taula.

De segon, l’arròs caldós amb costelló ibèric, bolets i llamàntol; el chuletón de vaca vella de Girona, feta amb el forn a més de quatre-cents graus i sempre al punt del client, i el bacallà grandi colloni. Mengem aquest peix aixafat amb un bon all i rovell.

Per a les postres apostem per fer territori. Demanem un rus, pastís típic de la Bisbal d’Empordà, i un recuit d’Ullastret. No entrarem en l’eterna polèmica de quin és més bo, si aquest o el de la Fonteta. Només direm que aquest era extraordinari.

I amb el gintònic a la taula, el David es deixa anar. Defineix l’Ibèric com aquell restaurant on ell aniria a dinar, aquell de tota la vida, amb bons productes, poca manipulació i on la gent se sent a gust. “Som prudents i distants depenent del que ens demani la gent i amb això t’ho he dit tot”. Durant tot el dinar el David no deixa de parlar dels seus pares, els creadors de tot això. Ara viuen a Fuerteventura, retirats del bullici buscant clima i tranquil·litat. El Tomàs i la Pepita han fet com els ibers, conquerir Ullastret per després deixar pas als seus deixebles. Tot lliga.

Restaurant Ibèric (Ullastret)


Carrer de Valls, 11. Ullastret, Girona

Carta: Molt variada

Must’: Els cargols a la petarrellada

Vi: Bona elecció de blancs i negres

Servei: Personal

Local: Amb una terrassa acollidora

Preu final per persona: 40€

stats