L’apocalíptica visió d'esquadrons de robots androides en guerra contra la humanitat de la saga Terminator pertany al reialme de la ciència-ficció, però la utilització de soldats robot als camps de batalla s’acosta cada cop més a la realitat. Alguns països, entre els quals els Estats Units, fa anys que exploren sistemes de robòtica intel·ligent que estan transformant la concepció dels conflictes armats.

Els avions no tripulats, coneguts com a drones, o els robots terrestres dirigits per control remot són avui una peça clau de l’estratègia militar dels exèrcits més avançats, com el nord-americà. Tot i així, Peter Singer, expert en seguretat del think tank Brookings, creu que aquestes tecnologies són tan sols el principi d’una revolució robòtica que ja està canviant no només les forces armades sinó també molts aspectes de la feina i la vida quotidiana de la gent. Singer explica en el seu llibre Wired for war: the robotics revolution and conflict in the 21st century (2009) que quan els soldats nord-americans van envair l’Iraq el 2003 no tenien cap robot terrestre mentre que a finals del 2004 ja en tenien 150 i el 2008 més de 12.000. El mateix va passar amb el nombre de drones, que va créixer des dels 60 durant els atacs de l’11-S del 2001 fins als 8.000 actuals.

Malgrat que els robots terrestres tenen una llarga història -els seus orígens es remunten a la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya va idear el vehicle teledirigit Goliath, que anava carregat d’explosius per destruir diferents objectius-, s’han desenvolupat, han proliferat i han esdevingut una arma important per als exèrcits al llarg de l’última dècada.

A la primera seqüència de l’oscaritzada En terra hostil, de Kathryn Bigelow, es mostren imatges distorsionades d’un carrer de Bagdad gravades per la càmera d’un robot de desactivació d’explosius de control remot que s’acosta a un paquet sospitós. El film va donar a conèixer aquest tipus de robots a través d’un dels models PackBot dissenyats per l’empresa iRobot, més coneguda perquè és el fabricant del famós robot aspirador Roomba.

Suport a les tropes

El petit vehicle amb rodes de tanc i un braç mecànic és semblant al model Talon dissenyat per Foster Miller, que des del 2004 és la divisió americana de la companyia britànica Qinetiq. Però el Talon està ideat per fer reconeixements del terreny gràcies a uns sensors que són capaços de detectar productes químics, gas, la temperatura i la radiació.

Els dos vehicles de control remot, que es van utilitzar primer per buscar víctimes entre la runa de les Torres Bessones després dels atacs del 2001, van participar de seguida en milers de missions de les guerres de l’Afganistan i l’Iraq. I la indústria de defensa es va afanyar a desenvolupar nous productes amb objectius semblants.

Aquestes màquines són apreciades perquè poden ajudar a dur a terme les tasques més feixugues o perilloses dels soldats de terra. El robot quadrúpede Big Dog, i la seva evolució per a ús militar Alpha Dog, en són un altre exemple, ja que poden caminar, córrer, pujar i baixar pendents i graons mentre porten càrregues pesants. Els dos robots en forma d’animal han estat finançats pel departament de Defensa dels EUA i creats per Boston Dynamics, una empresa d’enginyeria robòtica adquirida per Google a finals de l’any passat.

El gegant tecnològic ha fet amb aquesta compra i la de la companyia japonesa Schaft una aposta important per la robòtica. Tot i així, el futur de Boston Dynamics és incert. Tot i que el seu principal client és el Pentàgon -des del 2000 ha rebut contractes valorats en 140 milions de dòlars-, Google no ha explicat encara si vol que l’empresa segueixi en el negoci militar.

De moment, Schaft lidera la competició per crear un robot androide de rescat de l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA, les seves sigles en anglès) -un organisme finançat per l’exèrcit nord-americà que és responsable de desenvolupar noves tecnologies i, en el passat, ha creat innovacions com Arpanet, la precursora d’internet-. Els set equips que hi participen fa gairebé un any que treballen en un dels set prototips de robot humanoide Atlas, dissenyats per Boston Dynamics, per aconseguir el nou androide amb habilitats per treballar en un escenari catastròfic.

Per la seva banda, els responsables de DARPA insisteixen que l’objectiu del concurs no és crear un nou androide per a usos militars sinó per ajudar en situacions d’emergència o desastres com, per exemple, l’accident nuclear de Fukushima. De totes maneres, molts experts no tenen cap dubte que aquest concurs és el primer pas per desenvolupar soldats robots autònoms amb capacitat de decidir a qui volen atacar.

Ron Arkin, científic en robòtica i professor a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, comparteix aquesta opinió. “Tot i així, les forces armades no busquen, a curt termini, substituir els soldats per robots androides -aclareix-, sinó crear màquines específiques que faran certes tasques al costat de soldats”.

Autonomia i ètica dels robots

Arkin diferencia dos tipus de robots: els que són extensions dels soldats, ja que estan operats per ells, com els drones ; i els autònoms, com l’androide Atlas, que prenen les seves pròpies decisions basades en principis programats prèviament. “El que no existeix és una tecnologia perquè un robot sigui completament autònom com a les pel·lícules de Hollywood. Estem molt i molt lluny de crear un Terminator o Robocop. Jo no viuré per veure-ho”, afirma aquest professor, que ha treballat en diversos projectes del Pentàgon.

En el seu llibre Governing lethal behavior in autonomous robots (2009), Arkin argumenta la seva hipòtesi dient que en el futur els robots armats autònoms podrien actuar amb més ètica al camp de batalla que els soldats humans. I, per tant, podrien provocar una reducció de baixes de civils i danys col·laterals. Per aconseguir aquest comportament ètic dels robots, Arkin creu que la comunitat internacional ha de desenvolupar un conjunt de regles per a aquests robots que estarien lligades a la Convenció de Ginebra i les lleis universals. La idea és crear una consciència artificial per a aquestes màquines.

Alguns experts comparen aquestes idees amb les famoses tres lleis de la robòtica de l’escriptor de ciència-ficció Isaac Asimov. Però, mentre que aquestes regles pretenien prevenir que els robots fessin mal a la gent, el professor Arkin només busca impedir que assassinin de manera immoral.

Les investigacions per idear robots androides que podrien ser utilitzats a la guerra, juntament amb avions i vehicles no tripulats, fa temps que han obert un debat entre diferents països i organitzacions del món. L’any passat un informe de les Nacions Unides exhortava els seus membres a prohibir de manera preventiva els robots programats per matar o destruir objectes fins que s’estableixi un marc normatiu.

El relator especial de l’ONU i autor del document, Christof Heyns, va explicar que països com els EUA, el Regne Unit, Israel, Corea del Sud i el Japó han desenvolupat “una sèrie d’armes totalment o parcialment autònomes”. Si els robots letals autònoms s’utilitzen com les armes de control remot o com els avions no tripulats, Heyns creu que es crearà una nova dimensió de distanciament entre els soldats i les accions de combat, ja que serien els robots qui prendrien les decisions finals.

Qui decideix matar algú?

D’altra banda, diverses associacions no governamentals, com Human Rights Watch, han impulsat la campanya Aturem els Robots Assassins. Entre els seus portaveus hi ha l’expert en robòtica Noel Sharkey i la premi Nobel de la pau Jody Williams.

Sharkey, professor de la Universitat de Sheffield, considera que no és possible, amb la tecnologia actual, programar robots que puguin distingir entre l’enemic i un civil. Contràriament al que creu Ron Arkin, diu que aquestes màquines són incapaces de tenir sentit de l’ètica. Tot i així, els dos experts estan d’acord que els robots militars autònoms no estan preparats per a la guerra i que cal una legislació internacional.

En el seu llibre, Singer també enumera diferents situacions de combat que podrien dificultar la decisió del robot si, al final, té la capacitat de diferenciar entre un civil i un militar. Per exemple, escriu, si un franctirador de Somàlia es cobreix amb nens per evitar ser assassinat, què faria un robot autònom? D’altra banda, els soldats poden confiar massa en les màquines i renunciar als seus instints, que poden ser necessaris per evitar errors.

A part de les consideracions ètiques, Arkin creu que cal continuar la recerca d’aquest tipus de robots, ja que tenen altres beneficis: són més barats, ràpids, resistents i precisos que els soldats humans. Així, el futur de les guerres i dels exèrcits són més robots, tinguin o no aspecte androide. A principis d’aquest any un general nord-americà, Robert Cone, va explicar en un simposi de defensa a Arlington, Virgínia, que l’exèrcit podria substituir milers de tropes per robots. El govern de Barack Obama té previst retallar les tropes dels EUA entre 3.000 i 4.000 soldats. “Tinc clar que moltes tasques militars es poden fer a través de robots”, va subratllar.