Ahir va fer cinquanta anys que una obra mestra es va estrenar als Estats Units. L’any 1971, una obra mestra? Doncs sí, recordo que fa anys llegint segons quines revistes de cinema puristes, encarcarades i elitistes a més no poder, semblava que els anys setanta haguessin sigut un erm, una dècada perduda, una ximpleria. I si parlaven dels vuitanta ja no us dic res. Doncs sí, el mateix any d’altres obres mestres com La taronja mecànica, French Connection, Mort a Venècia i Harry el Brut, es va estrenar El diable sobre rodes, la primera pel·lícula del gran, l’immens Steven Spielberg. El títol original és Duel, però per a nosaltres, per obra i gràcia d’un distribuïdor ocurrent -Filmayer la va estrenar a casa nostra- sempre serà El diable sobre rodes. La història del conductor d’un cotxe assetjat sense fre ni compassió per un tràiler gegant el conductor del qual s’ha sentit ofès quan el cotxe ha tingut la gosadia d’avançar-lo. Quina sensació tan genial poder descobrir per primera vegada aquesta obra de culte, influent i mítica, rodada en només tretze dies i que ha esdevingut un símbol. Tal vegada una de les cinc o sis opera prima més icòniques de la història del cinema.

Ja fa anys que el director Enric Folch porta entre cella i cella un projecte sensacional. El documental The Devil on Wheels narra el perquè de la mítica El diable sobre rodes, hi aporta context, entrevistes, fanàtics, el lloc del rodatge... i com un jove de vint-i-dos anys que somiava amb ser director de cinema ho va aconseguir finalment. El documental està avançat però necessita una última empenta econòmica. Una campanya de donacions -abans en deien Verkami- al web thedevilonwheelsmovie.com busca aconseguir la fita. Fa anys que el projecte està en marxa i quina millor data que el cinquantenari del film perquè esdevingui una realitat? Fa temps que no veig El diable sobre rodes. Me la posaré de nou a casa. Sempre és bo refrescar la memòria, fer reviscolar l’ànima endormiscada.