Fotografia
Diumenge 02/02/2021

Sortir al carrer

El programa Baixem al carrer acompanya persones amb mobilitat reduïda a sortir de casa

3 min
L’Eugenio baixant les escales. Abans de fer el servei, els tècnics han estudiat les característiques de l’edifici i les particularitats de cada usuari per poder fer l’activitat amb la màxima seguretat. Cuiden cada moviment perquè sigui suau i delicat. L’arquitectura pròpia del barri fa que siguin abundants els edificis alts i estrets, sense espai per instal·lar-hi un ascensor.

Vaig trobar la Dina a la plaça. Acompanyava un senyor molt gran, amb cadira de rodes. Feia sis mesos que participava com a voluntària en el projecte Baixem al carrer, que s’encarrega d’acompanyar persones amb mobilitat reduïda a sortir de casa. Atreta per la seva força i generositat, vaig voler documentar-ho.

El projecte, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, a Barcelona, va néixer el 2009 per superar aquest fet. Alguns dels veïns i veïnes que hi participen feia dies, mesos i fins i tot anys que no sortien. Baixem al carrer neix amb la voluntat que puguin tornar a gaudir del sol i de la companyia. I és que avui tots sabem què és estar confinat, però aquesta situació ja es donava molt abans que la pandèmia ens canviés la vida, als que podíem sortir i relacionar-nos. Des de l’any 2018 he fotografiat treballadors, voluntaris i algunes de les persones grans que formen part del programa.

He vist en aquest treball la solitud i la impotència d’estar sol i aïllat, però també la generositat dels que dediquen el seu temps al benestar dels altres. Durant el confinament més estricte, els usuaris del programa van mantenir el contacte telefònic i es van fer diferents tasques de suport, com la gestió de compres i material, així com l’envelliment actiu i exercicis físics adaptats, entre altres coses. Avui estan a l’espera de reprendre les activitats grupals a causa de les restriccions, tot i que fan sortides en parelles.

Baixem al carrer, gràcies al qual una trentena de persones del barri atrapades a casa poden sortir al carrer, està vinculat al programa Baixem al carrer ciutat de Barcelona i a l’Agència de Salut Pública. El treball complet sobre el projecte Baixem al carrer està format per trenta imatges, que es poden veure a la meva web, sandragrossfotografia.com.

L’Anita, que va morir a l’edat de 102 anys, era una gran lectora. El primer dia que la vaig veure es van retrobar amb la seva veïna al replà. L’Amparo, la seva filla, l’acomiadava a la porta.
L'Anita sortint al carrer amb el Jeróme. La seva neboda l’esperava a baix per anar a l’òptica a fer-se unes ulleres noves. el Jose li deia, "vamos gacela", i ella somreia.
L’Eugenio seu a la cadira puja-escales. La Nieves, la seva dona, els acomiada a la porta. El Jose li diu: “No miris a terra, Eugenio, mira’m a mi”.
L’edifici de la Teresa, més modern, fa poc que té ascensor. El Josep Maria, voluntari, la va a buscar a casa seva, on viu amb la seva cunyada i la seva filla, perquè surti a veure els amics i les amigues. A baix, el Josep Maria portarà la Teresa a les activitats amb la cadira de rodes.
La Milena i la Mar, voluntàries, van arribar puntuals a la cita per anar a buscar el Ricardo, però ell feia una hora que estava preparat esperant el moment.
La Dina compagina la vida familiar –té dos fills de 9 i 11 anys– amb la feina i els estudis, i participa en el programa a les sortides i activitats. A la imatge l’Herminia, després de baixar les escales, seu a la cadira de rodes. Ja està a punt per gaudir del carrer.

Per contactar amb el programa ‘Baixem al carrer’ podeu escriure al mail ‘baixemalcarrer@poblesec.org’

stats