Vaig trobar la Dina a la plaça. Acompanyava un senyor molt gran, amb cadira de rodes. Feia sis mesos que participava com a voluntària en el projecte Baixem al carrer, que s’encarrega d’acompanyar persones amb mobilitat reduïda a sortir de casa. Atreta per la seva força i generositat, vaig voler documentar-ho.

El projecte, de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, a Barcelona, va néixer el 2009 per superar aquest fet. Alguns dels veïns i veïnes que hi participen feia dies, mesos i fins i tot anys que no sortien. Baixem al carrer neix amb la voluntat que puguin tornar a gaudir del sol i de la companyia. I és que avui tots sabem què és estar confinat, però aquesta situació ja es donava molt abans que la pandèmia ens canviés la vida, als que podíem sortir i relacionar-nos. Des de l’any 2018 he fotografiat treballadors, voluntaris i algunes de les persones grans que formen part del programa.

He vist en aquest treball la solitud i la impotència d’estar sol i aïllat, però també la generositat dels que dediquen el seu temps al benestar dels altres. Durant el confinament més estricte, els usuaris del programa van mantenir el contacte telefònic i es van fer diferents tasques de suport, com la gestió de compres i material, així com l’envelliment actiu i exercicis físics adaptats, entre altres coses. Avui estan a l’espera de reprendre les activitats grupals a causa de les restriccions, tot i que fan sortides en parelles.

Baixem al carrer, gràcies al qual una trentena de persones del barri atrapades a casa poden sortir al carrer, està vinculat al programa Baixem al carrer ciutat de Barcelona i a l’Agència de Salut Pública. El treball complet sobre el projecte Baixem al carrer està format per trenta imatges, que es poden veure a la meva web, sandragrossfotografia.com.

Per contactar amb el programa ‘Baixem al carrer’ podeu escriure al mail ‘baixemalcarrer@poblesec.org’