Saemangeum (Corea del Sud)I finalment arriba el dia anunciat. El vent bufa cada vegada amb més força. Més d'un miler d'autobusos reunits en menys de 24 hores comencen a entrar i evacuen la gran majoria dels 43.000 escoltes de més de 150 països. Dies abans, britànics i nord-americans ja havien pres la iniciativa de marxar pels seus propis mitjans. Deien que els lavabos no estaven nets, el menjar no era bo, molts insectes, massa sol, poca ombra. Els australians afegien: "I ara ve un tifó". I tenien raó. 

La polèmica acampada arribava a la seva fi, o almenys la convivència permanent d'aquells participants, joves escoltes (molts menors d'edat) de tot el planeta que aspiraven a confraternitzar amb altres joves, en allò que els fa diferents, però també en allò que els fa semblants. Per la seva pròpia naturalesa, l'escoltisme difumina les diferències, ajuda a mitigar els conflictes. Mostra d'això és la Jamboree, nomenclatura que es dona a una acampada com aquesta que, cada quatre anys, reuneix joves d'arreu del món, sovint de zones en conflicte. 

Si en les últimes Jamboree hi havia escoltes de Síria, Afganistan, Veneçuela, Israel i Palestina, en aquesta, celebrada el passat mes d'agost, també hi havia representants d'Ucraïna, Rússia i Bielorússia. Persones que viatgen a l'altra punta del món només per estar amb altres escoltes. Quin altre moviment social fa això amb aquesta magnitud?

Un jove de Kènia explicava la ruta que havia fet per arribar a Corea del Sud: Nairobi-París, París-el Caire, el Caire-Dubai i finalment Dubai-Seül. Deia que va arribar cansat. I per als que aterren per primera vegada en una Jamboree, aquesta experiència pot ser colossal.

Un món en miniatura

En una zona que, a escala barcelonina, pot anar de Ciutat Vella al final de Sant Gervasi, cada quatre anys s'aixeca una petita miniatura efímera del món en forma d'acampada.

Allà dins no només hi caben tendes de campanya i persones de centenars de països diferents, que parlen centenars d'idiomes diferents, sinó també botigues, supermercats i restaurants per degustar menjars exòtics. També un menjador gegant per a més de 8.000 voluntaris que s'encarreguen dels serveis més variats: bugaderies, centres mèdics i hospitalaris, zones de descans, exposicions temàtiques i espais de joc. O pavellons de diverses ONGs convidades, zones de recepció per a convidats VIP o un escenari per a les cerimònies.

Per mantenir alimentades 43.000 persones durant dues setmanes, el menú s'ha d'adaptar a tots els gustos: vegetarians, jueus i el seu kosher, o halal per als musulmans. A cada grup de participants se li reparteix diàriament una caixa amb menjar i condiments per cuinar. No hi ha alcohol per a ningú.

Per als més espirituals i creients, s'habiliten espais dedicats a totes les religions, que conviuen amb esperit ecumènic. Totes estan en aquest espai anomenat Faiths and Beliefs. Catòlics, protestants, ortodoxos, budistes i hindús, entre d'altres.

En les activitats fora del camp, també és habitual fer parada perquè hi ha qui vol agenollar-se i resar. O algú que es desperta abans d'hora perquè a la tenda veïna hi ha gent que resa quan surt el sol, orientada cap a la Meca.

Mites populars

No és estrany que, fins i tot tenint en compte aquestes dinàmiques complexes que comporta la tolerància, un trencaclosques sempre fràgil, es puguin produir moments de xoc cultural. Però el que hi ha més, sense dubte, és l'intercanvi cultural. A cada Jamboree hi ha el Cultural Day, un dia en què cada país i regió comparteix alguna cosa de si mateix. Els japonesos es vesteixen estrictament amb els seus quimonos, els catalans fan castells, els suecs repliquen les corones de flors i rituals del Midsommar, els saudites preparen el te mentre els mexicans fan tacos i els angolesos llueixen les seves exquisides danses. Una barreja cultural que enriqueix a qui s'atreveix a provar-la.

Però, curiosament, en una reunió que va tenir lloc a Corea del Sud no hi havia els veïns del Nord. El règim de Kim Jong-un és un dels pocs països del món que prohibeix l'escoltisme, encara avui dia. Una cosa que només passa allà, a Laos i a Cuba.

És part d'una tendència que va en contra del mite popular segons el qual l'escoltisme és una construcció de l'autoritarisme. Hitler, Mussolini, Lenin, Franco, Mao Tse-tung o els talibans van prohibir el moviment tan aviat com van prendre el poder. Després, diversos d'ells es van apropiar i pervertir els uniformes i part del simbolisme del moviment escolta en les seves joventuts polítiques. Només cal veure el cas de les Joventuts Hitlerianes, els Pioners de la Unió Soviètica, o a escala ibèrica fins i tot la falangista Frente de Juventudes o la Mocidade Portuguesa. No falten exemples dolents i que li van fer molt de mal al moviment.

Però que quedi clar: els escoltes no són, ni han estat, ni seran mai joventuts polítiques. De fet, en el gueto jueu de Varsòvia o dins de la Resistència Francesa hi havia escoltes que van col·laborar i morir amb moviments que lluitaven contra l'opressió. L'única idea que uneix aquests 57 milions de joves a tot el món són els valors de fraternitat, agermanament entre pobles, respecte per la natura, emancipació dels joves, democràcia i fantasia, respecte per la diferència i la diversitat. Sona senzill, però no ho és.

El tifó a punt d'arribar

A la Jamboree coreana de l'estiu totes les tendes es muntaven en palets que les aixecaven per si hi havia una inundació. I després de diversos dies d'una calor aclaparadora, en un antic camp d'arròs on (lògicament) no hi havia ombra, l'organització coreana es va veure obligada a prendre mesures d'emergència.

Desenes d'autobusos van entrar només per deixar-los connectats amb aire condicionat durant tot el dia per refrescar aquells que ja no podien suportar la força del sol. Al voltant del 20% dels participants van passar per l'hospital de campanya, molts per terribles picades de mosquits, altres simplement per deshidratació. La situació va arribar al punt que els responsables coreans van haver de demanar l'ajuda a l'exèrcit.

Mentrestant, en el mar al sud es començaven a dibuixar uns núvols en espiral. Cada dia que passava l'espiral anava guanyant volum i finalment algú d'allà va dir: és un tifó i ens ve directament. Arribada prevista: d'aquí a tres dies. Al cap de poques hores, es va donar l'ordre per evacuar a tothom.

En circumstàncies excepcionals com aquestes, es podria haver esperat que un cert pànic fos dominant en aquestes últimes hores, per fugir. Però no. Una de les màximes dels escoltes és precisament que, passi el que passi, l'escolta somriu davant les dificultats. I com que som en una Jamboree, el vespre abans de començar l'evacuació general, es va muntar en l'escenari un autèntic festival de músiques del món. Grups de molts països van preparar una actuació i la cosa va acabar derivant cap a un ambient de festa i alegria.

Ja fora del camp, les desenes de milers de participants es distribueixen i s'allotgen per tota Corea del Sud, en més de 100 ubicacions diferents que el govern de Corea havia posat a disposició. Tot un repte logístic difícil d'imaginar. Alguns es van allotjar en col·legis i universitats o acadèmies militars, altres en temples budistes, esglésies o en centres de formació de grans multinacionals coreanes com els de la LG, KIA, Hyundai o Samsung.

La cultura coreana és coneguda per ser molt acollidora, i això es va demostrar claríssimament. La Jamboree va sortir de les tendes de campanya i es va apropar al món exterior. I es van reunir per última vegada a l'Estadi de la Copa del Món de Seül, per a una autèntica exhibició de K-Pop, que ha fet delirar els joves.

Amb certa ironia, algú va dir que el tifó va salvar la Jamboree de mals majors. I és cert que ha acostat una mica més aquests més de 40.000 joves a la societat civil i a la cultura coreana que els va rebre. Tot es va convertir en una cosa diferent del que s'esperava.

En aquells últims dies començaven a arribar imatges de Saemangeum, el terreny que es va robar al mar i on s'ha volgut fer la gran acampada. Ara tornava a ser un pantà, inundat i fangós, assolat per la fúria dels vents. D'aquí a quatre anys hi ha una nova trobada programada a Polònia. Ja ho veurem, però de moment no hi ha constància de cap tifó que hi pugui passar.