Els que heu agafat un avió aquesta Setmana Santa és possible que us hàgiu fixat en els uniformes que porten les auxiliars de vol. Fa un parell de setmanes, la seva roba era notícia perquè Inspecció de Treball havia multat la companyia Vueling per exigir a les seves empleades sabates de taló i maquillatge en el seu horari laboral. S’ha considerat discriminació laboral per obligar a les auxiliars a complir unes normes estilístiques que no demanen als homes. La sanció de trenta mil euros és la xocolata del lloro per aquestes companyies. L’aerolínia, que fa uns dies no descartava presentar al·legacions, es justificava dient que els talons requerits són “només” a partir de tres centímetres i que el model de calçat s’ajusta a unes característiques per, diuen, “garantir la seguretat de la tripulació”.

Les sabates de les tripulants de cabina són el que, tradicionalment, s’ha anomenat “saló”. Una sabata femenina clàssica de pell que deixa l’empenya a la vista i només tapa els dits i els laterals del peu. No té cap subjecció i es treu molt fàcilment, sobretot si porten mitges. Amb aquestes sabates han de tancar portes pesants, comprovar rampes, llums, cinturons i elements de seguretat. Han de dur-les durant jornades llarguíssimes, travessar aeroports sencers, pujar i baixar maletes del portaequipatges i han d’arrossegar aquell carro metàl·lic pesant i aparatós per servir refrigeris i àpats. Això, si tot va bé. En cas d’emergència, han d’actuar segons uns protocols en situació de risc i inestabilitat. No és el calçat òptim per garantir la seguretat de ningú. Ni la d’elles, ni la de la seva salut, ni la de la resta de passatge en situació crítica.

El que sorprèn és que en la denúncia no es comentés la faldilla del vestit jaqueta que porten, extremadament cenyida al cos i que obliga a mantenir els genolls sempre junts. S’ajusta tant a la seva silueta que semblen envasades al buit. Això suposa una tirania encara més sibil·lina: no poden variar de pes ni de talla. L’uniforme és d’un teixit molt resistent, per evitar arrugues i esquinços, però això el fa també molt rígid. Mentre els passatgers fan servir cada vegada més xandalls i xancletes per garantir-se la comoditat en vols de llarga durada, les hostesses no poden ni separar les cames, i han d’ajupir-se per atendre un passatger marejat com si fossin ballarines.

SkyUp Airlines, una companyia low cost ucraïnesa, va presentar fa dos anys els uniformes de les seves auxiliars de vol. Sabatilles esportives, pantalons còmodes, samarreta de cotó blanca i una americana folgada. Una opció còmoda, que prioritza la feina i trenca amb uns estereotips desconnectats de les necessitats actuals d’aquesta professió.

Quan, als anys 20 i 30, les companyies aèries van incorporar les hostesses, moltes provenien de l’àmbit de la infermeria, pel vincle amb el benestar dels passatgers. El seu estilisme no només se sumava a la tendència de les faldilles i els vestits jaqueta entallats de l’època, s’inspirava en els uniformes d’infermeria i militars que buscaven subratllar la feminitat. La feina d’hostessa en el sentit tradicional, ja sigui en avions, fires, congressos, empreses o institucions ha de canviar. Més enllà d’esdevenir encara més mixta, s’ha de desprendre del servilisme i l’actitud de maniquí, que la roba no sexualitzi i s’ajusti a la filosofia, l’activitat i les exigències de la feina. La vertadera modernitat de les empreses es detectarà també en els uniformes de les hostesses i auxiliars. El respecte cap a les treballadores sovint és un subtil indicatiu del respecte cap els clients. Perquè, al final, tot va del mateix: valors.