Avui anem a casa de la Palmira Torres i el Joaquim Colom, a Torà. Som a la Vall del Llobregós, a la Catalunya central, concretament a la Segarra. La Palmira i el Joaquim són un matrimoni eixerit i ben avingut, que gairebé sempre han treballat plegats. El Gòtic es va iniciar als baixos de casa seva ara fa vint-i-set anys. Va ser, però, al cap de quatre anys quan van decidir comprar la casa on és avui el restaurant. A la casa s’hi feia vi abans que la fil·loxera obligués a convertir les vinyes de la zona en camps de cereal. Ara, a la planta baixa hi ha el menjador principal amb petites estances molt acollidores que et permeten gaudir de l’àpat amb una agradable tranquil·litat. El cub de fermentació, que encara conserva la casa, s’ha convertit en l’espai on la Palmira guarda les millors peces de la bodega.

El Gòtic de Torà és un restaurant de cuina casolana on es prioritza la qualitat del producte. “Compra bo i no ho facis malbé!”, ens diu el Joaquim. L’obsessió que té pel producte el fa estar sempre atent per aconseguir-ne el millor. “Som tan bons com els proveïdors que tenim”, diu amb aquell punt de modèstia de la bona gent. Es preocupa per conèixer la traçabilitat del producte de vida curta. Considera fonamental tenir coneixement del recorregut vital de tots els productes que entren a la seva cuina.

Entre setmana ofereixen un menú de 13 €, i el cap de setmana l’oferta s’amplia i es poden triar plats de la carta, alguns de fora de carta o un completíssim menú de 30 €. Nosaltres hi anem un dissabte, i ens decantem pel menú. Obrim boca tastant les croquetes de gamba amb un toc picant. Els primers són una bona mostra de la cuina del Joaquim: alvocat amb tempura i farcit de tàrtar de salmó; rajola de foie, salmó i poma caramel·litzada, i el famós caneló del Gòtic. Fem un punt i a part per parlar del pa, pa de veritat. El del Gòtic és extremadament gustos i contundent. És fet per ells, i el millor afalac és que no cal sucar-hi res per gaudir-lo: si sou panarres l’adorareu. De segon ens decantem per tres plats ben diferents, tàrtar de tonyina amb guacamole, cua de bou estofada amb niu de pasta fresca i arròs negre amb calamar i escamarlans. Compartim per postres un plat de formatges i uns sorbets per tirar avall.

Si feu el menú de cap de setmana, com és el nostre cas, us podeu beneficiar d’un descompte de cinc euros en la primera ampolla de vi. La carta és prou completa i amb referències interessants. Nosaltres, seguint el consell de la Palmira, triem el Ferrer Bobet Vinyes Pròpies, un Priorat creat al celler de Sergi Ferrer-Salat i Raül Bobet, dos amants del vi i de la seva cultura.

Un cop hem satisfet el compte, seiem amb la Palmira i el Joaquim per saber-ne més del Gòtic de Torà, del passat més immediat i del futur. Han sobreviscut a la pandèmia gràcies a la fidelitat d’una clientela diversa d’arreu del país. El Joaquim cuina allò que a ell li agradaria menjar en un bon restaurant. La Palmira, per la seva part, serveix, guia i acompanya en un àpat del qual sortim molt contents. És difícil passar per davant del Gòtic si no hi vas expressament. Nosaltres us encoratgem a anar-hi per la teca, per la Palmira i pel Joaquim. No hi ha una segona generació per seguir el seu llegat; per tant, apunteu-vos els seus noms i aneu-hi. L’escapada paga la pena.