Tiningu, BrasilAmb els cabells rossos decolorats i rapat pels costats com Neymar, el seu ídol de la seleção, el Velbi porta la samarreta de l’equip rural de Tiningu, una petita localitat al límit de la selva amazònica, al nord de l’estat de Pará. El seu equip juga contra Santarém, una ciutat ubicada 45 quilòmetres a l’oest. Té 16 anys i és davanter. Igual que ho era el seu pare. Però a les grades el seu pare ja no hi és. El seu seient és buit. Fa quatre anys, Haroldo Betcel va ser assassinat, apunyalat per l’esquena amb un tornavís, per defensar l’aigua del poble. 

La mare del Velbi, de 41 anys, amb la gorra al revés, mai es perd els partits del seu fill. Aficionada al futbol, porta un penjoll d’or amb forma de tacs. Comenta el primer partit del Brasil a la fase de grups del Mundial: “Em fa mal veure els partits sense la meva parella”, diu a prop de l’estadi. Aquest és el primer Mundial que la Cleia veu sense el seu marit. Fins al 29 de setembre del 2018, els dies de partit a Tiningu, no era al seu fill, sinó al seu marit, l'Haroldo, a qui anava a animar. 

L’estrella de futbol local Haroldo Betcel, més conegut pel sobrenom Vel, es va professionalitzar al club São Raimundo FC de la lliga de Belém i després al San Francisco de la lliga de Santarém. Ràpidament, es va consolidar com el davanter emblemàtic d’aquests dos equips brasilers. Proper a les seves arrels, Haroldo Betcel va ser jugador i president del club del seu poble, Tiningu. Allà ningú l'ha oblidat, i no només per la seva destresa al camp. Betcel posava la seva fama al servei del poble. Quan va saber que la dona d'un amic seu tenia càncer, va organitzar una campanya de recaptació de fons per al seu tractament. El futbolista no deixava que el trepitgessin. Quan va esclatar un conflicte per l’accés a l’aigua a Tiningu, es va entestar a defensar la seva comunitat. 

Una terra cobejada

Tiningu era originalment un quilombo, un poble fundat per esclaus fugitius. A finals del segle XIX, sis esclaus es van escapar i s’hi van refugiar. En llengua indígenaTiningu significa “la tinta que no marxa”. El nom probablement fa referència al color de pell dels fundadors. Avui en dia aquest poble de cases de color pastel té uns 300 habitants. A partir de la dècada dels dos mil, les terres fèrtils de la regió van començar a ser cobejades. Nombrosos agricultors, anomenats fazendeiros, van instal·lar-se a la regió per cultivar-hi cereals i dedicar-se a la piscicultura. Aquestes activitats agrícoles requereixen un ús intensiu de l’aigua. Amb les seves cinc fonts naturals, Tiningu és al centre d’un conflicte entre els veïns i els grans terratinents que busquen noves terres per explotar. Aquests últims han pul·lulat per la regió, sobretot els últims quatre anys sota el mandat de Jair Bolsonaro, gràcies a les retallades en els pressupostos dels organismes de control i les agències mediambientals. 

Silvio Tadeu criava peixos a les seves 15 hectàrees. Les festes privades que organitzava a la seva propietat no eren ben vistes pels veïns. Les relacions entre el poble i l’agricultor es van tensar encara més quan va reclamar tota la propietat d’un punt d’aigua situat a les seves terres, però que abastia tot el poble, especialment el centre de salut comunitari, construït el 2012 gràcies a obres finançades a l’època de la presidència de Dilma Rousseff. "La comunitat havia instal·lat, gràcies a una recaptació de fons, 40 tubs de 6 metres per tenir aigua al centre de salut des d’aquesta font d’aigua", recorda Ademil, president de l’associació Tiningu entre el 2014 i el 2018 i oncle d’Haroldo Betcel. En una regió on l’hospital més proper és a Santarém, a dues hores de camí (tot i estar a 45 quilòmetres), el centre de salut és una infraestructura fonamental. "Abans, fins i tot per una picadura de cobra, havíem d'anar a Santarém, i sabem que el temps és crucial en aquests casos", explica Manuel Tenorio, conductor d'ambulàncies al centre de salut des de fa cinc anys. 

Recorda les tensions de llavors: "Durant sis mesos del 2018, una o dues vegades per setmana, el Dorieldson, el treballador de la fazenda de Silvio Tadeu, tallava l’aigua del centre de salut, sovint quan més la necessitàvem. Sense aigua no funciona res. Fins i tot algunes màquines necessiten aigua per funcionar". També recorda que "l’amo volia impedir que els nens es banyessin al rierol principal del poble, ja que considerava que era seu". 

Passar a l’acció

Indignat amb la idea que Silvio Tadeu s’apropiés de l’aigua del poble, Haroldo Betcel, la dona del qual era infermera al centre de salut, va anar a veure Dorieldson, que li va dir: "Només faig la meva feina, el meu cap em demana que faci això". Per la seva banda, l’oncle d’Haroldo, Ademil, va anar diverses vegades a veure el cap de la fazenda per demanar-li que deixés de tallar l’aigua, sense èxit. El clan Betcel va emprendre llavors accions legals per recuperar l’accés a l’aigua del poble. Un dia Haroldo va anar al poble veí a una festa. Hi havia tots els joves, fins i tot el Dorieldson, el treballador de Silvio Tadeu. El Wenesow, el millor amic i company d’equip de l’Haroldo, de gran estatura, també hi era i recorda: "El detonant va ser una baralla de borratxera. El Dorieldson va criticar l'Ademil. L'Haroldo va defensar el seu oncle. El Dorieldson es va enfadar i va dir que mataria l'Haroldo, però ningú se’l va prendre seriosament. L'Haroldo encara menys, em va dir: «No tindrà el valor de matarme»”. L'endemà era diumenge i al matí l'Haroldo va passar en moto i va veure el Dorieldson assegut en un tamboret en una botiga del centre del poble que era d’un altre oncle de l’Haroldo, Gerson Betcel, que recorda: "L'Haroldo va donar un cop al Dorieldson, que va caure del tamboret. L'Haroldo era enorme comparat amb el Dorieldson, més prim”. El Gerson va intervenir per separar-los. 

El drama

El diumenge a la tarda era un dia de festa al poble Tiningu. Tots es van reunir per fer una col·lecta per al centre de salut. Després del torneig de futbol, Haroldo Betcel menjava fora de l’estadi. Va ser atacat per l’esquena, el Dorieldson li va clavar un tornavís a l’esquena. La seva dona, la Cleia, va córrer cap a ell: "Intentava parlar-me, però li sortia sang de la boca i no podia dir ni una paraula, així que li vaig dir: «No intentis parlar»", explica asseguda al menjador de la casa on viva amb ell i els seus dos fills, un d’ells d’un matrimoni anterior. La Cleia va pujar sobre la moto i va seguir l’ambulància. Quan va arribar a Santarém, va saber que tot havia acabat. L'Haroldo, de 34 anys, havia mort abans d’arribar a l’hospital. Sota la televisió familiar es veuen trofeus del desaparegut i una foto, feta un mes abans de morir, on apareix amb el dorsal 23. Somriu. La mateixa foto decora la seva tomba amb un missatge: "La teva absència ens causa una profunda tristesa, però recordar les alegries que ens vas donar ens fa pensar que segueixes aquí. Un record etern".

Després de l’assassinat, el Dorieldson es va escapar. Ningú va aconseguir localitzar-lo. Molts veïns van anar a la propietat de Silvio Tadeu, convençuts que s’hi amagava. Alguns volien matar-lo. "Estaven destruint el caserío" (un petit edifici de fusta al centre de la fazenda on tradicionalment viuen els treballadors), recorda l’expresident del poble, el Bena, pare del Wenesow, l’amic d’infància de l’Haroldo. Els dies següents van circular rumors que el Dorieldson tornaria per matar el millor amic de l’Haroldo. 

Des de les grades de l’estadi de futbol del poble, el Wenesow confessa: "Després de l’assassinat, durant dos o tres mesos, no vaig sortir de casa, fins i tot vaig pensar a deixar el poble per anar a casa dels meus germans, perquè la gent em va dir que el Dorieldson em vindria a buscar. Com que el meu pare i l’oncle de l’Haroldo feien campanya per impedir que els grans propietaris s'instal·lessin aquí, érem objectius perquè les nostres famílies deixessin de lluitar, però ens en vam adonar massa tard", es lamenta, amb els ulls plens de llàgrimes. El seu pare, el Bena, es va sentir culpable durant molt temps, pensant que els havia posat en perill per la seva lluita. L'Ademil, l'oncle de l’Haroldo, i president de l’Associació Tiningu del 2014 al 2018, està convençut que l’assassinat va ser ordenat pel fazeindero Silvio Tadeu: "El Silvio es va venjar a través del seu treballador posant fi a la vida del meu nebot al camp de futbol". El Wenesow encara sembla que té por i es mou cautelosament. 

"Vaig intentar dir-li unes quantes vegades que deixés de ficar-se en embolics. Aquí les disputes pels recursos naturals són delicades, però no va poder evitar-ho", es lamenta la Cleia. El nom del seu marit figura a la llista dels 1.733 defensors del medi ambient assassinats en els últims deu anys, segons l’últim informe de Global Witness publicat el 29 de setembre del 2022. Això representa, de mitjana, la mort d’un defensor del medi ambient cada dos dies. Amèrica Llatina és la subregió més afectada del món. 

Al funeral del popular futbolista, al qual van assistir més de 500 persones, entre elles desenes de membres de les dotze comunitats quilombolas i de cinc comunitats indígenes veïnes, Haroldo Betcel es va convertir en un símbol de la resistència de les comunitats locals davant dels grans terratinents. "Creien que abaixaríem el cap després de l’assassinat, però això no passarà mai", insisteix l'Ademil. 

Lluita per la demarcació

Només 16 dies després de l’assassinat d’Haroldo Betcel, el 15 d’octubre l’Associació Tiningu es va assabentar pel diari oficial del govern que el seu poble era reconegut com a terra de descendents d’esclaus fugats. El clan de l’Haroldo, que havia iniciat el procediment judicial, ho va considerar una victòria. Es tractava d’un primer pas crucial en la lluita per la demarcació d’aquest territori. L’objectiu de l’Associació Tiningu és fer servir aquesta classificació per expropiar Silvio Tadeu, així com altres agricultors que viuen a les terres circumdants, a canvi d’una compensació econòmica. 

"Va ser una notícia extraordinària per a nosaltres, també significava que ningú s’arriscaria a comprar terres al nostre territori, ja que estan subjectes a un procediment legal per ser protegides en qualsevol moment i el nou comprador podria perdre-les", assegura el Bena. La comunitat fa quatre anys que espera que el territori obtingui una delimitació i protecció oficial per recuperar quinze parcel·les on hi ha els punts d’aigua més estratègics. 

Les 3.857 hectàrees del poble de Tiningu estan situades en una regió on la competència per la terra és ferotge. En quatre anys, els densos boscos que envolten el poble s’han convertit en una gran prat verd per al cultiu de soja. La soja transgènica consumeix molta aigua i pesticides. Les comunitats estan sent envaïdes per enormes explotacions que legalment només poden cultivar el 20% de les seves terres, tot i que aquesta llei gairebé no s’aplica. 

Una batalla perduda?

Cargill, la multinacional exportadora de cereals del món, que opera a la regió des del 2003, ha fomentat el procés de desforestació al trobar noves sortides per als productes agrícoles brasilers: Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica Llatina. Més recentment, amb la guerra d’Ucraïna, el preu de la soja s’ha disparat, i això ha multiplicat els rendiments financers d’aquests cultius i, de nou, ha agreujat el fenomen. 

Rui Monteiro, agent naval, porta cinc anys treballant a l'empresa Cargill, ubicada a Santarém. "Abans posàvem 45.000 tones de soja en un contenidor, ara hi ha 55.000 tones, i el preu també ha pujat, de 8 dòlars el sac de 50 quilos a 12 dòlars". Pel que fa a la responsabilitat de Cargill en el deteriorament de la situació mediambiental, Rui Monteiro és categòric. Segons ell, l’empresa es limita a donar suport a l’agricultura familiar i les cooperatives locals. Però, en realitat, l’empresa lloga terres a particulars per cultivar soja a canvi d’una renda, i fomenta així el monocultiu d’aquesta lleguminosa, que és devastador per al medi ambient. Cargill s’aprofita de l’efecte ganga, ja que la taxa d’atur és tan alta a la regió que els agricultors locals senzillament no poden permetre’s rebutjar les seves ofertes. 

L'Eder és director de CETAP (Agricultores de Cereals de Tapajós), empresa agrícola que cultiva arròs a la regió de Santarém. Se’l sol trobar en una de les propietats agrícoles de la seva empresa, ubicada a 40 km del poble de Tiningu, a Boa Esperanza. Al seu despatx de vidre, l'Eder ha penjat un enorme tovalló amb la imatge de Jair Bolsonaro i un missatge en vermell: "Déu per damunt de tot". És un evangelista. Entre glop i glop de mate, l'Eder diu que vol reconvertir-se al cultiu de la soja, que, segons ell, és més rendible. "El preu del combustible ha pujat, el preu dels fertilitzants ha pujat, tot ha pujat, així que quan veus que el preu de la soja puja, per descomptat, considero que he de canviar de cultiu". 

Quan se li pregunta pels residents que al·leguen herència indígena a la zona i disputen les terres, l'Eder diu que es tracta de persones "que s’autodenominen indígenes o quilombolas (descendents d’esclaus fugitius), però que realment no són indígenes". "Aquí s’ha colonitzat tot, no queda res, només grups d’interès de la regió que s’organitzen així per quedar-se amb les millors terres", afirma. 

La resistència s'estén 

La comunitat veïna de Tiningu està en primera línia de la disputa per l’aigua. Els indígenes munduruku d'Açaizal encara no han aconseguit la demarcació oficial del seu territori i estan sentint de ple l’accelerada carrera per la soja. Per al Bena, "és un mirall de la situació en la qual ens podem trobar si no seguim lluitant". La comunitat està envoltada d’enormes propietats agrícoles de diversos centenars d’hectàrees. Els habitants viuen enmig de la pudor dels pesticides ruixats en massa a la terra que un dia va ser seva. Manoel da Rocha, autoritat indígena que representa cinc comunitats, entre elles Açaizal, està constantment en alerta, després d’haver rebut diverses amenaces públiques dels agricultors més poderoses de la regió. "Aquí el primer amenaçat és el territori, després són els líders comunitaris que defensen el territori. Estem lluny d’estar fora de perill i en qualsevol moment ens pot passar el mateix que a l'Haroldo". 

Al juny el seu ajudant va entrar en una propietat per veure la desforestació i va acabar sent localitzat per dos treballadors agrícoles que van arribar a cavall i el van amenaçar de mort: "Ganduls, fills de puta, ja veureu el que farem amb vosaltres a la nostra propietat”. Finalment, els veïns van anar a ajudar-lo. "Vivim amb la por que ens passi alguna cosa terrible cada dia", afegeix el defensor dels recursos naturals. Com que els punts d’aigua van ser desviats un per un per satisfer les necessitats de les grans explotacions, la comunitat va ser compensada per la prefectura, que va crear un pou perquè les comunitats tornessin a tenir accés a l’aigua. "Però qui pot dir que les capes freàtiques no s’han contaminat amb tots aquest litres de pesticides?", pregunta el cap de la tribu. "Els nostres rius passen per la comunitat d'Açaizal i, si ningú atura els grans terratinents, no tindrem més aigua i no podrem banyar-nos", diu el Bena, dels tiningu. 

Alissa Mota, tiningu de la generació més jove, està preocupada: "Tot està contaminat per aquí. Els nostres veïns veuen com la seva selva verge retrocedeix dia a dia". Estudiant d’agronomia, està alarmada per la qualitat dels punts d’aigua de Tiningu. Allà el matí del 15 d’octubre s'hi reuneixen unes quinze persones amb botes, pantalons curts i gorres. Tots els voluntaris del poble, inclosos pares i adolescents, estan netejant el seu sistema d’accés d’aigua, centenars de metres de canonades que connecten una font d’aigua de la muntanya amb les cases dels tiningu. El sistema va ser creat gràcies a una recaptació de fons de la comunitat. Comproven, una per una, que les canonades estiguin ben connectades entre si per evitar pèrdues d’aigua als lavabos i aixetes dels veïns. L’aigua d’aquesta font també arriba al centre de salut. Aquesta és una sortida que la població ha trobat des que el punt d’aigua a la terra de Silvio Tadeu va ser tancat pels tribunals arran de la investigació en curs. 

Aquesta activitat té lloc cada tres mesos, un matí durant el qual les cases es veuen privades d’aigua. L'Alissa ho aprofita per recollir mostres d’aigua. El que preocupa a aquesta jove de 21 anys són també els dos rierols del poble. L’aigua està estancada i tèrbola, mentre que abans eren aigües cristal·lines. L'Alissa està decidida a esbrinar què està passant. Al voltant de les conques, no gaire lluny de la font d’aigua de les muntanyes que fan servir per beure, mor un arbre rere l'altre. L’Alissa creu que es deu al cultiu de soja i vol demostrar-ho. Per això es dirigeix al laboratori d’anàlisi d’aigua AmazonHidro i elabora un protocol amb ells. Tota la comunitat la segueix i l’ajuda a finançar aquest projecte, els resultats del qual encara no s’han fet públics. 

Lula, una esperança per a la comunitat tiningu 

Avui, a la comunitat tiningu, l’elecció de Luis Inácio Lula da Silva crea expectatives. El poble creu que el final de la seva lluita és a prop. El Bena, de l’Associació Tiningu, es mostra esperançat: "Estem esperant l’escriptura oficial de les terres i tenim confiança. Crec que és només qüestió de temps, ja hem esperat 20 anys des de la creació de l’Associació, així que serà un gran dia per a nosaltres. Significarà que ningú podrà establir-se a la nostra terra". 

El presumpte assassí de l’Haroldo, el Dorieldson, va ser finalment detingut per la policia. Es va presentar a comissaria un mes després de l’assassinat, però va ser alliberat immediatament amb l’argument que encara no s’havia iniciat la investigació penal. El jove, que llavors tenia 38 anys, va trobar feina en una fazenda de Manaus, capital de l’estat d’Amazones. "Ho vam viure amb molta ràbia", recorda la dona de l’Haroldo. No va ser fins gairebé tres anys després que el Dorieldson va ser finalment detingut per un altre cas: un presumpte assassinat a Manaus. Quatre anys després de l’assassinat de l’Haroldo, la data ja és oficial. El Dorieldson serà jutjat el 12 de febrer del 2023 per un jurat popular. S’enfronta a una pena de fins a 30 anys de presó.

El mòbil del crim és objecte de debat. La defensa parla d’un crim passional no premeditat: "El Dorieldson es va acostar a una noia amb qui l'Haroldo mantenia una relació extramatrimonial i això no va agradar a l'Haroldo, que intentava intimidar-lo constantment. Aquell dia, el Dorieldson estava treballant a la fazenda amb un tornavís, l'Haroldo va intentar humiliar-lo per enèsima vegada al matí i el Dorieldson es va venjar", explica l’advocat del Dorieldson, Aguinaldo de Lima Gómez. La comunitat tiningu espera que el tribunal consideri que el mòbil del crim està relacionat amb qüestions mediambientals. "No els deixarem tranquils fins que sapiguem la veritat", diu l'Ademil, l’oncle de l’Haroldo. 

Silvio Tadeu, l’agricultor que va donar feina al Dorieldson, és el gran absent del judici. Tot i haver estat citat pel tribunal, com que va entregar documents mèdics que justifiquen la seva absència, no s'hi va presentar mai. 

Aquest article forma part d’una investigació en tres capítols, amb el suport de journalismfund.eu, sobre tres defensors de l’aigua assassinats a l’Amèrica Llatina.