NO CAL RECORDAR QUE ELS CANVIS AL SECTOR INFORMÀTIC S’HAN SUCCEÏT DE MANERA FRENÈTICA ELS ÚLTIMS ANYS. Les noves tecnologies, i no tan noves, les xarxes socials, el núvol (cloud) han fet envellir màquines que semblaven insubstituïbles. I pel que fa als sistemes i processos, al programari, la sensació de velocitat ja creix de manera exponencial. Encara més si ens fixem en el que existia fa 20 anys: llavors sembla que hagin passat diverses glaciacions.

Part d’aquesta evolució es pot explicar a través de la vida i miracles del Centre de Càlcul de Sabadell (CCS), un grup de serveis informàtics per a empreses i administracions ja desaparegut que actualment forma part de la multinacional holandesa Unit4. Un dels episodis més nostrats d’aquesta història de 51 anys va ser quan el grup públic francès SICI va abandonar l’empresa catalana el 1996: els quatre anys següents la companyia va subsistir sense un soci de referència.

Un dels directius que coneix millor l’empresa és l’actual director general d’Unit4 Ibérica, Juan Antonio Fernández. Amb una experiència de 26 anys a la companyia, originària de Sabadell, assegura que a Unit4 hi ha quedat molta herència del Centre de Càlcul: “Tenim tecnologia pròpia. Això no s’improvisa en quatre dies, i ens fa estar entre les cinc primeres firmes del sector. Totes les apostes d’inversió i de coneixement acumulat en 50 anys es noten. I la multinacional Unit4 va saber veure aquest valor afegit quan ens va comprar el 2007”.

TECNOLOGIA PUNTA L’ANY 1977

L’aventura del CCS va començar el 1963, fundat pel Gremi de Fabricants de Sabadell. El creixement i el prestigi que va aconseguir van ser molt considerables, perquè l’empresa va processar les dades de les primeres eleccions democràtiques espanyoles del 1977, després de la llarga dictadura. En aquest sentit, el CCS comptava amb la tecnologia puntera a l’època i es va convertir en la firma líder del sector.

Però al cap dels anys i amb l’obertura de mercats, l’estandardització del programari per a empreses també es va començar a imposar al mercat espanyol. Multinacionals com SAP, SSA i EDS començaven a fer forat. El 1994 les pèrdues del CCS van arribar als 3,96 milions d’euros (596 milions de pessetes), amb un augment del 39,5% sobre l’any anterior. Les vendes se situaven llavors en els 56,9 milions.

La crisi va provocar l’adéu a la francesa de SICI, que estava en ple procés de privatització. Va vendre per una pesseta el 89% del capital del CCS a l’equip directiu (ja comptava amb la propietat de l’altre 11%) que liderava el president de la companyia vallesana, Juan Antonio Díaz Salanova. “Els francesos eren el soci de referència, però ningú sabia ben bé què hi pintaven a l’empresa”, remarca Juan Antonio Fernández. I encara bo, perquè SICI va marxar perdonant 6 milions que li devia la que havia sigut la seva filial espanyola. L’Institut Català de Finances (ICF), depenent de la Generalitat, es va involucrar en el seu sanejament i va concedir un crèdit per eixugar el deute.

Com que calia trobar un nou soci, va entrar en joc una altra societat amb presència pública: Catalana d’Iniciatives, una empresa de capital risc participada per l’administració catalana i l’Ajuntament de Barcelona, que va arribar a un acord amb el CCS per iniciar la cerca d’un comprador. Però la situació era més difícil del que es pensava i al final tot va quedar en res.

Un cop superada l’etapa de Catalana d’Iniciatives, va aparèixer l’empresa Jazztel a escena. Era l’època de la bombolla de les empreses tecnològiques, al tombant de segle. La qüestió és que Jazztel va pagar 2,1 milions d’euros en l’operació tancada el març del 2001, que va deixar al marge les filials internacionals del CCS.

JAZZTEL TAMBÉ VEN

Díaz Salanova va abandonar la presidència de l’empresa i al cap d’uns mesos la va ocupar Joaquim Molins, que va ser portaveu de CiU al Congrés de Diputats. L’operadora s’hi va estar gairebé cinc anys, perquè va decidir vendre a finals del 2006. A Jazztel ja hi era present Leopoldo Fernández Pujals (el mateix empresari cubà que fa poc ha arribat a un acord per vendre el grup de telefonia a Orange), que va fer un bon negoci, perquè es va desprendre del CCS per una xifra pròxima als 28 milions.

El comprador ja va ser Agresso Spain, filial del grup Unit4. “Per primera vegada en més de 40 anys, CCS comptava amb un soci industrial”, afirma categòricament Juan Antonio Fernández. I és veritat, perquè ni CISI ni Jazztel van ser accionistes que aportessin tecnologia a l’empresa. Així, ja arribem a l’etapa actual. El CCS ha permès a Unit4 ampliar la seu social de Barberà del Vallès amb més enginyers i instal·lar un altre centre tecnològic a Granada, a més de fer de cap de pont per estendre el negoci de la multinacional holandesa a l’Amèrica Llatina.

QUOTA DEL 7%

Unit4 també ha experimentat canvis en la seva composició accionarial l’últim any. El grup de capital risc Advent va entrar en el capital el novembre del 2013. Però en aquest cas el nou accionista ha confirmat la feina feta i ha redoblat l’interès en el fet que la filial espanyola, que compta amb una quota de mercat del 7%, també creixi a l’Amèrica Llatina. Juan Antonio Fernández indica que són “bons en els revolts”, en referència a una llarga experiència acumulada amb CCS que permet assessorar el client davant els canvis en la gestió de la facturació, compres, recursos humans d’una empresa, un ajuntament o un hospital.

El mateix conseller delegat d’Unit4, José Duarte, ha viatjat fa poc a Barcelona per explicar aquestes alteracions profundes del sector: “Als anys 90 l’evolució tecnològica va permetre democratitzar la relació entre client i servidor, i ara estem davant d’un repte molt important, que és la gestió de les dades al núvol, perquè el poder de la computació ja és infinit”.

Tothom està connectat al mòbil, però quan un treballador arriba a l’oficina es troba un món diferent, antic. Unit4 vol aprofitar aquesta innovació que de ben segur que s’ha de donar en el món empresarial, tenint en compte l’increment de la flexibilitat que demana la societat. Com explica José Duarte, “un empleat pot tenir la possibilitat de treballar sis hores a l’oficina, parar per fer esport o altres coses i després estar connectat altra vegada amb l’empresa dues hores més”, per complir amb l’horari.

Unit4 ha preparat un pla de creixement que consisteix a ampliar la xarxa de socis venedors franquiciats de 20 a 200 en els pròxims dos anys. Així, els canvis de comportament també afecten el proveïdor de programari de gestió empresarial, que espera que aquests nous franquiciats aportin el 80% de les vendes, davant del 5% actual.