QUÈ FAN VUIT DROMEDARIS aïllats a la sala de biocontenció d’un centre de recerca a Cerdanyola, el CReSA? Els camèlids amaguen la clau per arribar a trobar una vacuna per combatre el coronavirus que causa la síndrome respiratòria per coronavirus del Pròxim Orient (MERS-CoV). Perquè en els camells i els dromedaris de l’Aràbia Saudita és on es va originar el virus que en tres anys ha afectat més de 1.300 persones i n’ha matat 471 en 23 països de tot el món. L’últim brot, molt greu, ha aparegut aquest mateix any a Corea del Sud.

Des del CReSA investiguen per trobar una vacuna efectiva en primer lloc amb els animals, ja que són el reservori del virus, i, si funciona, possiblement per a humans. Els científics catalans formen part d’un gran projecte europeu, el ZAPI, amb vint socis i un pressupost de 12 milions. El ZAPI té un objectiu més ampli: trobar solucions per atacar de manera ràpida i efectiva patògens emergents, que poden saltar d’animals a humans, com és el cas del MERS-CoV, però també d’un altre virus cosí germà, el SARS, o fins i tot de l’Ebola. En definitiva, el que es vol escurçar és el temps per respondre adequadament a aquestes malalties. El temps mitjà per desenvolupar un fàrmac és d’uns 15 anys.

Les zoonosis són totes les malalties i infeccions que es transmeten de manera natural entre els animals i l’home. Més del 60% dels patògens humans coneguts són d’origen zoonòtic. Dins del gran projecte europeu, l’IRTA-CReSA participa en el consorci que focalitza la seva recerca en el MERS-CoV. Aquesta malaltia es va observar per primer cop en humans l’any 2012. “Això no vol dir que no existís abans”, explica Francesc Xavier Abad, investigador i gestor dels Laboratoris de Bio-contenció del CReSA.

La síndrome que ocasiona el MERS es manifesta com una malaltia respiratòria. Hi ha casos lleus i fins i tot asimptomàtics. Però el cert és que pot arribar a ser molt greu. La seva taxa de letalitat és del 35%. Bona part de les morts, però, s’han donat entre persones afeblides. El virus del MERS pertany a la mateixa família que el SARS, tot i que hi ha diferències. És menys contagiós, tot i que resulta més agressiu. Pel que s’ha vist fins ara, la seva capacitat de mutació també és inferior.

DE DROMEDARIS A HUMANS

Els primers casos es van donar entre cuidadors de dromedaris. “La infecció primària és entre dromedaris, la secundària entre persones”, explica Abad. Malgrat l’impacte del brot a Corea, la majoria de casos de la malaltia s’han registrat al Pròxim Orient, sobretot a l’Aràbia Saudita. A la resta de països s’ha escampat com una malaltia importada. Es tracta d’un problema global. Entre altres coses perquè entre dos i tres milions de pelegrins viatgen cada any a l’Aràbia.

No obstant, els científics veuen difícil que es converteixi en una pandèmia. Infecta les parts més profundes del pulmó i, per tant, és complicat que s’expulsi amb la tos. Perquè hi hagi contagi entre persones el contacte ha de ser realment molt estret o en contextos hospitalaris.

El reservori del virus és als dromedaris i camells. Els científics han trobat anticossos contra el virus en camells al Pròxim Orient i també a les Canàries. Fins i tot s’han trobat anticossos contra el virus en cuidadors de camells. Això vol dir que fins i tot hi podria haver individus asimptomàtics que en fossin portadors. Encara no s’ha pogut determinar com va saltar dels dromedaris als humans. “No es transmet fàcilment per l’aire”, explica Abad. Ni tampoc el seu origen més remot. “S’especula que podria venir dels ratpenats, perquè viuen al voltant dels camells, però no s’ha pogut comprovar”, diu Abad.

El brot d’aquest any es va donar quan una persona infectada va viatjar des de la península Aràbiga fins a Corea. És probable que s’infectés en alguna granja. El problema va ser més greu perquè com que es trobava malament va haver d’anar a diferents hospitals, pels quals va anar escampant el virus. “A Corea existeix el que s’anomena Doctor Shoppping: van a diferents hospitals fins que en troben un per quedar-s’hi perquè el preu i les prestacions els fan el pes”, explica Abad.

DROMEDARIS A CERDANYOLA

El primer treball que han fet els investigadors, amb els 8 dromedaris que han estat vivint al laboratori de bioseguretat del CReSA a Cerdanyola, els ha permès testar una possible vacuna preventiva. A dos dels animals no se’ls va donar res, sinó que van servir de control per comparar-los amb els dromedaris als quals sí que es donava alguna cosa. A dos més tan sols se’ls va inocular el vector, sense el MERS, per posar-lo a prova i veure si realment era un bon vehicle per activar el sistema immune. A quatre, el vector ja testat. “Se’ls va inocular un virus atenuat que porta un segment del coronavirus”, explica Abad. Després, se’ls va exposar al MERS.

Un cop infectats, en els dromedaris tractats amb el fàrmac experimental van observar que els antígens eren els adequats i que, per tant, es generava una resposta d’anticossos.

Els resultats del treball “han superat les expectatives”, explica Abad satisfet. Efectivament, els dromedaris no van emmalaltir. Van generar resposta immune i els 6 als quals es va incloure un segment amb el virus no es van posar malalts quan se’ls va exposar al patogen. Els resultats encara no són concloents, i la recerca continua en marxa. “No sabem quant de temps dura la protecció”, explica Abad. Aviat continuaran amb més dromedaris. “Més endavant potser també treballarem amb la llama i l’alpaca”, afegeix Abad. La seva recerca, però, no anirà més enllà dels animals. Si es prova amb humans serà en el marc d’un altre projecte.