Un país de cançons
Diumenge 05/08/2022

València: t'estime, t'estimo, t'estim

Un cant d'amor a València a 'Camals mullats' de La gossa sorda

3 min
L'edifici del Govern Militar de València, un dels llocs als quals fa referència la cançó 'Camals mullats'.

BarcelonaLa ciutat de València ha inspirat una llarga llista de cançons. Els seus carrers han generat moltes lletres amb una particular relació d’amor-odi amb el qual conviuen els grups del sud del país: l’estimació per la ciutat és indiscutible, però la tristor per veure com ha caigut, rendida a l’especulació urbanística, el clientelisme i l’espanyolisme més recalcitrant, fa mal al cor. És per aquesta bipolaritat sentimental que tantes cançons amaguen un rerefons pessimista i de fúria per la situació. Amargor de veure cap on va i a la vegada dolçor per tanta de la seva gent (No hi havia a València dos amants com nosaltres, que cantava l’Ovidi Montllor posant veu als versos de Vicent Andrés i Estellés).

La capital del País Valencià va donar nom a la primera obra d’Obrint Pas, un dels grups més populars de la música catalana del tombant de segle: A València moriràs, ni el de la barra et farà cas. València ciutat, tu m’has condemnat!, entonaven a mitjans dels anys 90. Menys pueril era el crit de denúncia de Senior i el Cor Brutal, que a València eres una puta, supurava angoixa per tanta destrossa a la ciutat: és que està trencant-me el cor, vore com t’humilien a poc a poc. Un himne oficiós –i a la vegada, meravellós– per a la capital del Túria. Aquella cançó tindria acompanyament en forma de novel·la: Noruega, l’excel·lent obra de Rafa Lahuerta que excel·leix la narrativa d’amor i odi a la ciutat.

Però la cançó definitiva sobre València la van fer uns joves de Pego (Marina Alta), La Gossa Sorda. A Camals mullats van idear el gran crit de guerra contemporani de la unitat de la llengua i una de les floretes més repetides entre parelles dels Països Catalans: T’estime, t’estimo, t’estim. Una declaració d’amor, un idioma, tres dialectes. Ho va explicar el cantant del grup, Josep Nadal, en una entrevista pel digital Sao: “És la cançó que sintetitza la nostra manera de ser valencians, tenint en compte tots els lligams que tenim amb els nostres germans de llengua i de cultura. Volíem expressar que som valencians per damunt de tot, però que tenim un marc cultural al que no anem a renunciar i que per a nosaltres València és això, però també és Barcelona, Palma i totes les ciutats on parlen la mateixa llengua”.

Però també va ser una oda a la ciutat, un viatge a través de la València dels carrers de plata que sona a ritme de reggae sincopat (Amb tot el nostre amor. I amb tot el nostre odi, comença). Els pegolins recorren llocs comuns de la ciutat durant tota la cançó: les falles de Josep Basset, el jardí del Parterre i els de la Glorieta, els jutjats, el barri de Ciutat Vella, el Govern militar o el carrer de la Pau.

La seva València és la de derrota moral i els morts del metro d’un incident que encara espera resolució (En l’aire barreja de fem i salobre i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres, canten). Però també, i especialment, la comunitària, del futur i l’esperança: Quan s’obrin les portes. Damunt de la nit, la victòria del poble.

Portada de 'Saó', tercer àlbum de La gossa sorda.
Resistència i lluita amb La gossa sorda

Saó va ser el segon disc de La Gossa Sorda. Apareguts l’any 2000, ràpidament es van posicionar com els alumnes aventatgats d’Obrint Pas. La seva primera maqueta va deixar Senyor pirotècnic com el seu primer èxit i va donar el tret de sortida d’una banda que va fer-se especialment gran amb Saó, publicat l’any 2008. Aquest disc condensa la primera època del grup a través de cançons de rauxa i lluita. Aquestes segones sempre van ser les seves peces més brillants, com a mostra aquest Camals Mullats o l’emocionant Tres de Pego. La Gossa Sorda encara farien un parell d’àlbums més d’estudi abans de separar-se, l’any 2016.

stats