Sherlock Holmes és el personatge de ficció del qual s'han fet més adaptacions. Es calcula que cada any apareixen 400 noves obres inspirades en el mític detectiu del 221 B de Baker Street: novel·les, còmics, pel·lícules i fins i tot videojocs. L'ombra del famós detectiu ha arribat a l'actualitat i s'ha fet notar, per exemple, en la mala bava que gastava el doctor House i en les investigacions de la policia científica de les diferents versions de la sèrie CSI.

Sense abandonar el terreny televisiu, Sherlock, la sèrie de la BBC, ha actualitzat alguns dels relats i novel·les de Conan Doyle d'una manera tan brillant com respectuosa. A més, les interpretacions de Benedict Cumberbacht i Martin Freeman com a Holmes i Watson són memorables. L'estrena de la tercera i última temporada està prevista per al 2013. La CBS està a punt d'estrenar-ne la versió nord-americana, Elementary , amb la peculiaritat que Watson és una dona, l'actriu Lucy Liu.

El cànon holmesià, les aventures del personatge que va escriure Conan Doyle, no és gaire extens. Està format per 4 novel·les - Estudi en escarlata, El signe dels quatre, El gos dels Baskerville i La vall del terror- i 56 relats. Potser per això, des de la mort de l'autor, escriptors de tota mena han aprofitat qualsevol racó poc explorat de la biografia del personatge per escriure noves aventures o, senzillament, imitar amb més o menys fortuna l'estil de l'autor. Aquestes versions s'han fet tan populars que els pastitxos holmesians ja s'han convertit en un gènere literari per si mateix.

Aquestes històries apòcrifes han atret fins i tot autors tan populars com Stephen King. Entre aquests títols n'hi també de tan cèlebres com La vida privada de Sherlock Holmes i d'altres que donen protagonisme a personatges secundaris de les històries originals com Mary Watson, la dona de l'inseparable amic del detectiu. Malgrat que és un personatge de ficció, Nicholas Meyer, un dels autors més cèlebres d'aquest gènere, va confrontar la ment de Holmes amb un altre cervell privilegiat del segle XX, el de Sigmund Freud, a Elemental, Dr. Freud...

Després de caure abraçat a Moriarty pels salts d'aigua de Reichenbach, Sherlock Holmes va estar suposadament mort

durant tres anys, entre el 1891 i el 1894. Aquests anys es coneixen com el Gran Hiat. Després de retrobar-se amb Watson en un dels relats més memorables, L'aventura de la casa deshabitada , el detectiu va explicar al seu amic que durant aquest temps havia viatjat durant dos anys pel Tibet. Aquesta desaparició temporal de Holmes ha sigut un camp fèrtil per als autors que han volgut recrear el seu univers. L'autor tibetà Jamyang Norbu es va inspirar en el periple asiàtic del detectiu -el va emprendre fent-se passar per un explorador noruec anomenat Sigerson- per escriure amb un toc de paròdia Los años perdidos de Sherlock Holmes (Ed. Acantilado).

I en el terreny del còmic, els autors catalans Sergi Colomino i Jordi Palomé el van portar a Barcelona per investigar la desaparició de l' Icitineu de Narcís Monturiol enmig de l'ebullició anarquista i l'atemptat del Liceu a Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona. Una de les últimes i més destacades novetats que s'han endinsat en els carrers boirosos del Londres victorià és La casa de la seda, la "nova novel·la de Sherlock Holmes", de l'escriptor i guionista britànic Anthony Horowitz. Aquest llibre és el primer que apareix avalat per la successió de Sir Arthur Conan Doyle i, a més, introdueix en la trama un tema massa escandalós per a l'època, la pedofília. L'entitat en va aprovar un segon títol, que va aparèixer al maig.

A El diari secret del Doctor Watson el detectiu i el seu amic viatgen a Ekaterinburg per treballar per als Romanov. Els seguidors de Holmes han tingut més bones notícies. Les mobilitzacions del grup Undershaw Preservation Trust han salvat la casa victoriana on l'autor va viure entre el 1897 i el 1907 i on va escriure 13 històries -entre les quals El gos dels Baskerville- de ser enderrocada per construir-hi pisos.