La Laura Barbao no havia ballat mai swing, però fa tres anys va veure per televisió el festival BarSWINGona i li va picar la curiositat. "Llavors ja es deia que era un boom, però no imaginava que arribaria a aquests nivells", diu Barbao. Menuda, amb els cabells arrissats i un gran tatuatge a l'esquena, Barbao és avui un personatge conegut en l'escena del swing a Barcelona; no només és professora de l'escola Lindy Hop.cat i ballarina habitual a les jam sessions que se celebren als clubs i places de la ciutat, sinó que també ha llançat la seva pròpia línia de sabates de ball, Slide&Swing.

L'imperi Victòria

"Quan vaig començar a fer classes em vaig adonar que no hi havia sabates adequades a un preu assequible. Tothom comença a ballar amb vambes de sola de goma, però no llisquen i et pots lesionar", explica Barbao a la seva oficina, ubicada en un coworking del barri de Gràcia. La sabata més popular entre els principiants és sense dubte la vamba Victoria, "una sabata barata i de colors alegres que s'ajusta amb l'estètica retro que caracteritza els seguidors d'aquest ball que va causar furor als EUA als anys 30 i 40", segons Barbao. No obstant, l'ideal per ballar swing, sobretot sobre parquet, són les sabates amb sola de pell girada, com les de la marca americana Aris Allen. "El problema es que costen entre 80 i 150 euros, i les destrosses en quatre mesos", diu Barbao.

Aprofitant un mal moment a l'empresa on treballava, la Laura va decidir deixar la feina i dissenyar una sabata adequada per a ballarins amb les butxaques ajustades, com ella mateixa. El novembre del 2011 es va plantar a Barcelona Activa, va fer un munt de cursos i va sortir amb un pla de negoci. "No tenia ni idea d'empreses ni de fer sabates, però allà vaig fer molts contactes útils", recorda. Un d'ells va ser una dissenyadora de sabates de l'empresa Vialis, que li va presentar un fabricant de confiança a Alacant. "Una de les coses que tenia clares és que la producció fos local", recorda Barbao. Per al disseny de les sabates va comptar amb l'ajuda d'una amiga del seu Gijón natal, estudiant de disseny industrial, que va agafar l'encàrrec com el seu projecte de final de carrera.

Avui el negoci és una realitat i les sabates Slide&Swing es poden comprar per internet i en algunes botigues especialitzades de Madrid i Barcelona. Els models imiten l'estètica original dels anys 30, però amb colors més actuals. Estan fetes amb sola de cuir, enganxada i cosida, transpirable, i costen entre 79 i 89 euros, segons siguin d'un o dos colors. Des de la seva sortida al mercat, el març del 2013, Barbao no ha parat de rebre comandes, fins i tot des de Corea del Sud, el Regne Unit i Suïssa. "Em coneixen gràcies al boca-orella o perquè les veuen en festivals internacionals", explica Barbao, orgullosa.

Barcelona, capital del swing

"La moda del swing no és un fenomen exclusiu de Barcelona, tot i ser una de les capitals europees més actives", comenta Laura Martínez, vicepresidenta de BcnSwing, una associació pionera en la promoció d'activitats relacionades amb aquest ball. Fa quatre anys BcnSwing tenia només una vintena de membres; avui són més de 250, i convoca festivals amb elevada presència d'estrangers. Com el Barcelona Lindy Exchange (BLE), celebrat a principis d'octubre. Segons Martínez, es calcula que a Barcelona hi ha prop de 3.000 aficionats: el nombre d'escoles obertes en els últims anys i el volum d'alumnes confirmen el fenomen.

Barcelona compta amb ballarins de renom, com Xavi Recuenco, de 24 anys, guanyador de diversos campionats europeus, i la polonesa Jana Grulithova, cofundadora de l'escola Swingmaniacs amb el seu marit, Jordi Mundet. "Vam començar donant classes a quatre parelles a diferents sales de la ciutat, però el nombre d'alumnes va anar creixent tant que ens vam llançar a llogar un local sencer", diu Mundet des de la recepció de l'escola, al barri de Gràcia. Actualment són 1.000 alumnes i la xifra no para de créixer. "A diferència d'altres balls, és una música alegre, animosa i molt social; a qui no li agrada conèixer gent, no s'hi apunta", explica. És divendres al vespre i no deixa d'entrar i sortir gent. Se senten accents molt variats -un 10% dels alumnes són estrangers- i es veuen moltes vambes Victoria i moltes faldilletes amb volants. "A les classes tothom vesteix com vol, però a les jam sessions la gent ve més arreglada", diu Mundet.

Armilles i culots

"En el swing domina una estètica molt femenina, vestidets vinatge, faldilles de tub o vaporoses, guarniments per als cabells...", explica Barbao. Tots aquests complements es poden trobar a Passa pel Camerino, la botiga oberta el novembre del 2012 pel ballarí Paco Garcia, també a Gràcia. "Vaig veure que molts ballarins d'aquí no trobaven accessoris adequats", diu Garcia. Entre els clients habituals hi ha el mateix Recuenco, explica Garcia orgullós, mentre ensenya la mostra de vestits i complements per a home a la seva botiga: armilles, tirants barrets, corbatins... "A Barcelona es balla molt amb samarreta, però l'armilla a més és molt útil per ocultar l'esquena suada", diu Garcia. Al penjador hi ha levites i pantalons de pinces -alts i amples, com exigeix l'etiqueta swinguera- fets a mida a la mateixa botiga. Costen uns 140 euros. "Els accessoris es venen molt en esdeveniments especials, com la barSWINGgona o el BLE", comenta.

Casualment, el boom del swing ha coincidit amb els anys de crisi, igual que ho va fer als EUA durant la Gran Depressió, després del Crac del 29. "Ballar et suposa una descàrrega física i d'hormones que no tens en altres activitats. És alegre, t'ho passes bé i no gastes", diu Barbao.

A Passa pel Camerino també venen culots, sabates de cordons blanques i negres i mitjons de rombes que podrien haver dut els primers ballarins de swing de Barcelona, als anys 40. Eren els parroquians del Salón Amaya, al Paral·lel, anomenats pollo swing , "pels seus cabells abundants i untuosos, jaqueta de fil, camisa de coll llarg, corbata de ratlles, pantalons per sobre del turmell i sabates de sola de suro", segons un article de l'època publicat per l'historiador Toni Oller. El Salón Amaya, el Savoy del Paral·lel, va tancar les portes el 1949.