El retorn als països d'origen de les peces d'art espoliades durant enfrontaments bèl·lics és un debat recurrent. Hi ha els casos dels frisos del Partenó d'Atenes, la falsa barba de l'Esfinx de Guiza o la pedra de Rosetta egípcia, al Museu Britànic de Londres, o la porta de Pèrgam, al Museu Pèrgam de Berlín. Una de les grans peces que haurien de ser a Catalunya i no hi són és la Bíblia de Rodes. El Govern no l'ha reclamat mai oficialment, tot i que sí que l'ha reivindicat l'Ajuntament de Ripoll.
Amb motiu de la consagració de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes al segle XI, l'abat Oliba va regalar a la comunitat benedictina una de les grans bíblies elaborades a l'Scriptorium del monestir de Ripoll, considerada un dels manuscrits medievals més importants del món.
A finals del segle XVII el duc Anne-Jules de Noailles va ser destinat a l'Empordà com a mariscal de l'exèrcit de Lluís XIV. No se sap del cert si va ser ell o el seu fill, el mariscal Adrien-Maurice, però el cas és que van cometre un saqueig considerable de documents i peces d'art religiós. Els descendents Noailles van acabar venent al rei Lluís XV uns dos-cents documents, que el 1744 van passar a formar part del catàleg de la biblioteca reial. Actualment, la Bíblia de Rodes només la poden consultar els estudiosos a la seu Richelieu de la Biblioteca Nacional de França, a París. Aquest incunable només va sortir-ne per a l'exposició del Mil·lenari de Catalunya del 1988 i ara se'n pot consultar alguna edició facsímil, com la de l'Ajuntament del Port de la Selva.
El protocol de l'Haia intenta regular els casos d'espoli a partir del 1954. Marc Balcells apunta que en els casos previs a aquesta data s'ha de considerar la restitució com un element moral, no com un crim. Aquest criminòleg considera del tot just que Catalunya en reclami la devolució, però entén que cal observar l'espoli en funció de l'època en qüestió i no amb la mirada del segle XXI. "Estem parlant de l'època en què neix el museu del Louvre, i el Louvre era per a classes benestants. El duc de Noailles segurament es considerava part de la França culta. En l'espoli de guerra sempre hi ha un component de nacionalisme mal entès", apunta l'advocat barceloní. "Posteriorment Napoleó va fer de París una nova Roma. I què pensava Roma? L'art que anem espoliant ens pertoca tenir-lo aquí, a la civilització. Per què l'han de tenir els tracis i els dàlmates, per exemple? I què feia Napoleó? ¡Negociava la pau amb els Estats Pontificis a canvi d'art! Els museus del segle XIX volien ser una imitació del fòrum romà i acabar sent una mena de gran llibre sobre la humanitat i d'aquí també prové l'espoli al Museu Britànic o al Louvre". Marc Balcells té clar que "si Hitler hagués guanyat la II Guerra Mundial hauria convertit Linz (Àustria) -ciutat natal del Führer- en una nova Roma, un gran centre cultural europeu del nazisme".
