Les vàlvules neumàtiques d’un motor de F-1 s’obren i es tanquen unes cent cinquanta vegades per segon quan aquest propulsor va al màxim de revolucions.

Això vol dir una velocitat increïblement ràpida, fins i tot més que el bategar de les ales d’un colibrí.

Perquè la combustió de carburant es produeixi dins d’un motor, cal barrejar el carburant amb l’aire exterior. Per fer-ho possible, un F-1 pot xuclar en un minut tot l’aire que hi pugui haver en una habitació hermèticament tancada; si utilitzéssim una aspiradora domèstica, trigaríem dies a aconseguir-ho.

La velocitat amb què un pistó del propulsor d’un F-1 puja i baixa dins d’un cilindre és trenta vegades superior al parpelleig de l’ull humà. L’acceleració a què està sotmesa aquesta peça, traduïda en pes, voldria dir unes 2,5 tones.

Els F-1 són màquines perfectes. Els seus components han de suportar uns esforços enormes. L’eix de la transmissió d’un d’aquests cotxes, per exemple, gira unes 22.000 vegades cada volta d’un circuit de competició; això vol dir més d’un milió de vegades després d’un Gran Premi.

Quin carburant fan servir els F-1?

En la màxima expressió de l’automobilisme de competició, la F-1, el consum de la gasolina no es calcula en litres sinó en quilos. Un litre de gasolina equival a uns 0,75 quilos.

Fins a l’any passat un cotxe d’aquesta categoria consumia uns 2,4 litres de carburant cada volta, és a dir, cada 4,5 quilòmetres de mitjana. Això vol dir que, fins ara, els monoplaces gastaven uns 70 litres cada 100 quilòmetres. Al Circuit de Barcelona-Catalunya, per exemple, calculen que el consum d’un cotxe era de 72 quilos cada cent quilòmetres.

Això obliga els equips a disposar de dipòsits de carburant -situats entre l’esquena del pilot i el motor- d’uns 200 litres de capacitat. Aquests contenidors han de ser resistents als impactes, i són una de les parts que estan més sotmeses a les proves de xoc per comprovar-ne la resistència en cas d’accident.

Un equip de F-1 acostuma a consumir uns 1.200 litres de combustible cada cap de setmana de competició. La teoria diu, i així ho volen fer veure els departaments de màrqueting i comunicació de les escuderies, que la gasolina que fa servir un F-1 és la mateixa que podem trobar a les estacions de servei on acostumem a proveir-nos de combustible. Però es fa difícil de creure. En realitat és un 95% semblant; l’altre 5% és el secret més ben guardat dels fabricants d’aquest or líquid, i el que pot disparar el preu fins als 450 € el litre.

De fet, Ferrari acostuma a fer accions de comunicació en gasolineres de la Shell, la companyia que a més de patrocinar-los els subministra el carburant per als seus cotxes durant els GP. Per això moltes vegades hem vist vídeos en què es veu Alonso o Marc Gené posant gasolina a cotxes convencionals, davant la sorpresa dels usuaris particulars que són atesos.