"He descobert que tinc menys necessitats del que em pensava"
Fabián C. Barrio va deixar la seva vida d'èxit per un somni: fer la volta al món en moto. No va tenir por de tancar l'empresa d'internet que havia fundat i que funcionava per seguir una "pulsió" que no el deixava tranquil. Després de dos anys de viatges diu que és molt més feliç

"La gent ha de complir els seus somnis". Aquesta és una de les màximes que Fabián C. Barrio, un empresari gallec de 39 anys que ho va deixar tot, repeteix constantment.
La seva història és diferent de les que se senten en aquests temps de crisi; una mica arriscada, fins i tot inconscient, però té un final feliç: "Això pot servir per animar gent com jo, que no estan satisfets amb la vida i senten la necessitat de canviar i fer alguna cosa diferent", diu.
Barrio era un jove emprenedor que poc després del 2000 va veure clar que internet podia ser un bon negoci. Va obrir la seva pròpia empresa de hardware i software per a pàgines web i va començar a fer diners. "La feina em va agradar els cinc primers anys; era absorbent i demanava molta dedicació, però em compensava". Però a partir del cinquè any les coses van començar a canviar. "Un dia vaig sentir que no estava satisfet, que no en tenia prou i que estar 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, disponible per als clients era un infern".
I així van passar cinc anys més fins que, el 2010, va tenir clar que no podia més. "Vaig decidir tancar l'empresa, agafar els estalvis que tenia, la meva moto, que anomeno carinyosament Fefa, i anar a fer la volta al món". El repte era majúscul i ell mateix reconeix que es pensava que no ho aconseguiria, però la il·lusió era tan gran que no s'ho va pensar dues vegades. Va sortir de Madrid el mes de maig i la primera parada la va fer a França.
A partir d'allà ja no va parar: va visitar 63 països -és a dir, 120.000 quilòmetres- en dos anys i 17 dies. En el seu relat sobresurten noms exòtics com el Kazakhstan, Birmània, Laos, Botswana i el Sudan. Al Pakistan va viure un atac d'un grup talibà que va agredir els portadors que havia contractat perquè l'ajudessin a fer passar la moto per un riu.
A l'Índia va perdre 10 quilos per culpa del menjar. Al Sudan es va meravellar perquè tot i ser un país en guerra la gent es va bolcar a ajudar-lo i donar-li tot el que tenien. A la frontera entre Egipte i Israel va aguantar un interrogatori infinit perquè el fet que hagués estat en tants països musulmans va despertar les sospites d'algun oficial de frontera. A Botswana va rebre "la primera bufetada" que li "va clavar l'Àfrica" quan, després de menjar un plat precuinat de pollastre, fred, assegut les escales del súper on l'acabava de comprar, es va veure envoltat de desenes de nens que volien rosegar-ne els ossos. I aquestes són només algunes de les anècdotes que esquitxen el seu relat apassionant i que ara ha convertit en el llibre Salí a dar una vuelta, que ja va per la segona edició.
El somni de ser escriptor
"El meu somni, quan jo era petit, era convertir-me en escriptor", diu, però el somni havia quedat enterrat sota les ambicions d'un adult emprenedor. "Al llarg del viatge em va tornar la pulsió d'escriure, de bolcar tot el que estava vivint en pàgines i pàgines, i això és el que he fet". "Ara em considero escriptor i sóc feliç", diu Barrio, que reconeix que durant els seus anys com a empresari sempre va sentir que estava "vivint la vida d'un altre". "Era infeliç i sentia una gran insatisfacció vital que no és normal en una persona que ha aconseguit tirar endavant un projecte empresarial personal. Per això vaig decidir canviar".
Després de tots els quilòmetres recorreguts, de tots els països, els paisatges i la gent que ha vist, ha tornat a la seva ciutat, Santiago de Compostel·la, però no vol tornar a la seva realitat. "He vist que es pot viure d'una altra manera, potser amb menys diners, però he descobert que tinc menys necessitats de les que pensava".
Quan mira enrere i s'adona que ha recorregut 120.000 quilòmetres sol amb la seva moto somriu i diu que ha descobert que "el món és molt més petit i dòcil del que pensem i, cosa que és més important, està fet de bones persones", conclou aquest aventurer.