__Tenim novetats tots dos, tu portes un nou treball i nosaltres l'ARA Balears, que agafa el relleu del Diari de Balears.

__El meu pare va treballar tota la vida al Baleares, que durant molts anys va ser en castellà. Era una persona que això del periodisme ho portava molt endins i fins i tot va escriure un llibre basat en falses entrevistes a gent que ja no existia, com ara Ramon Llull i Dante. Feia crítica literària, de teatre, i coses de tipus artístic.

__Presentes Fira encesa, la teva última criatura musical.

__He anat buscant tot el material que tenia de [Bartomeu] Rosselló-Pòrcel, he musicat tres poemes nous i ho he publicat amb un nou format: tot un disc dedicat a ell. Fira encesa inclou Història d'un soldat i Ronda amb fantasmes ,els primers poemes seus que vaig publicar, i set més que estaven dispersos en altres discos meus.

__És un poeta que l'has portat sempre posat, oi?

__Sí, va morir als 24 anys però la seva obra m'ha acompanyat sempre. He començat molts recitals de la meva vida amb Inici de campana i he cantat molt Sonet i A Mallorca, durant la Guerra Civil.

__I el portes en directe.

__Ara fa poc l'he cantat a la catedral de Barcelona en la Setmana de la Poesia. El dia 6 el canto a Palma, el dia 7 a Madrid i a l'agost tornaré a Mallorca. Aquest any no el deixaré de cantar.

__Com veus la salut de la música mediterrània, tu que n'ets l'emblema?

__No, home, no. Jo no en sóc l'emblema. Formo part de moltíssima gent de la Mediterrània que fa sons mediterranis. Saps què passa? Que l'he reivindicat perquè normalment domina la música que ve del nord, la balança ha estat molt inclinada cap a la música nord-americana o anglosaxona, fins i tot una mica la música francesa. Però de la música mediterrània se'n parlava poc. És la que més m'agrada i disfruto, l'estudio sempre que puc. Vaig començar a cantar en una orquestra de Tunísia, i una cosa porta a l'altra. Després vaig cantar amb el Theodorakis i la Maria Farantouri de Grècia; a Síria hi he cantat tres o quatre vegades, i també he actuat amb un cantant i una orquestra d'Egipte. I ens hi trobem molt bé. Passa amb tot: la cuina, la manera de ser de la gent, les ciutats. Entres en un carrer de Sicília i trobes que sembla casa teva: el bar, les olors... A Rodes em va impressionar la quantitat de llocs que eren com la meva Palma vella, perquè jo vaig néixer darrere la catedral. Fins i tot el color de les pedres és semblant.

"M'enyoro molt dels meus amics d'allà. No és el mateix ser allà i poder gaudir dels teus amics i familiars com voldries"

__Què ets?

__Mallorquina, però sóc també molt de Barcelona perquè hi he viscut molts anys. Sempre dic que sóc catalana de Mallorca. I això a alguns sectors no els agrada sentir-ho, però sempre m'ha semblat la cosa més clara, ser català de Mallorca o ser català de València, que és el que hauríem de ser.

__I quina relació tens ara amb Mallorca?

__Hi vaig molt, sempre que puc. Hi tinc la meva família, hi tinc casa. Vull acabar vivint a Mallorca. Tinc plans de fa temps de quedar-me a viure a Mallorca definitivament i anar venint sempre que pugui. M'enyoro molt dels meus amics d'allà. No és el mateix ser allà i poder gaudir dels teus amics i familiars com voldries. Em fa falta estar més a prop d'ells.

__A Palma?

__No. És a ses Salines, un poble al costat de Santanyí, d'on era el pare del meu pare. M'agraden molt els pobles d'interior i no tant els de vora mar. No hi ha tant turista, són més tranquils, i a mi m'agrada molt la Mallorca de camps d'ametllers, de camps de secà, dels camps de figueres, de molins, més rural.

__Com veus la relació entre el Principat i les Balears?

__És petita. Que l'ARA es publiqui conjuntament a les Balears em sembla fantàstic. Tot el que pugui ser aproximar la convivència de la nostra llengua, del nostre dia a dia és importantíssim, i s'ha descuidat molt. Si Catalunya no es mou per arribar als altres llocs, els altres llocs tenen pocs mitjans per fer l'apropament. A les Illes hi ha una tendència de mirar a Madrid, va venir del " divide y vencerás" de l'època franquista més dura, d'aquesta separació explícita dels Països Catalans. S'han perdut uns anys magnífics. Després de la mort de Franco creia que es parlaria més dels Països Catalans però d'una manera més directa, més de debò, i m'ha decebut bastant la poca relació que hi va haver, sobretot durant la Transició. Ara hi hauria molt camí fet.

__I el futur de la música, com el veus?

__És un sector molt caòtic, en què passen moltes coses. Estàs lligat a les discogràfiques, que passen molt mal moment. Estàs lligat a la necessitat de publicar les teves coses i et trobes molt perdut. Com s'ho fa, ara, la gent jove per publicar un disc?

__Com l'escoltes, la música?

__En CD i en vinil i amb uns bons altaveus que de tant en tant faig repassar. L'avantatge que té el CD és que té una netedat clínica. Però en canvi es perd molta profunditat. Quan escoltes un vinil que tens super ben conservat a casa, t'adones que sona molt millor per la quantitat d'harmònics, d'instruments, tot. No m'agrada escoltar música amb ordinador. Sóc una obsessiva amb això d'escoltar música. Les pantalletes eliminen coses a les quals no estic disposada a renunciar.

__Estàs connectada, ets a les xarxes socials?

__No estic gens connectada, i això també és un drama. Trobo que la gent connectada té més possibilitats d'integrar-se més en el món que es viu ara. Però jo en això sóc molt mandrosa. Jo tinc un ordinador, rebo cartes, però no vaig gaire més enllà.

__Però a canvi vius molt tranquil·la.

__Per a mi la pantallaaddicció és tremenda. No només amb la de l'ordinador, sinó també del telèfon, l'iPad... Tots estem empantallats, i això em preocupa bastant.

__Vius pendent de l'actualitat?

__Llegeixo diaris cada dia. El meu pare deia que comprar-se tres diaris al dia, i cinc o sis el diumenge, era el luxe més barat que existia. I ens ho ha passat als seus fills. Al meu germà li passa el mateix.

__Quines notícies t'arriben de Mallorca?

__La part lingüística i cultural és molt dura. Els polítics no s'haurien de ficar en aquests temes perquè demostren un analfabetisme molt gran i un desconeixement del que és la llengua autòctona, dels nostres costums.

__Hi veus ignorància o mala fe?

__Una barreja de les dues coses, però per mi el pitjor és la ignorància. Mallorca no aixeca el cap amb això, i és un drama, una tristesa infinita. Hem fet moltes manifestacions i no s'escolten a ningú, no hi ha manera. No escolten ni els mestres, que ara són la gent més maltractada. Es va aconseguir una immersió lingüística, i ara és com si la feina de científics, de filòlegs, de professors d'universitats, etc. no hagués servit de res. De què serveix tot això? Per què s'hi ha de ficar, aquesta gent? Estem parlant de l'ànima del poble. I també juguem amb aquestes rivalitats del " divide y vencerás ", que si Catalunya, que si Mallorca... Qualsevol idea que hi hagi sobre el fet que tenim la mateixa llengua i que cal estar més units la volen desmuntar.

__Què opines del que passa a Catalunya?

__Estic espantada, com tothom, per l'índex de gent aturada i les retallades de coses irretallables. Després ho pagarem molt car. També hi ha aquesta sensació d'esperança, de veure que és un país que ja vol ser ell mateix, que ja no està disposat a jugar més. Quan vaig arribar a Barcelona als 18 anys ja vaig veure que era un país molt diferent, de debò. I és fantàstic que ara es consolidi i d'una vegada per sempre sense cap afany de molestar a ningú, d'una manera més oficiosa. S'ha arribat a una edat adulta de dir: "Jo vull ser lliure, vull ser jo mateix, vull fer un viatge, creixo i estic com vull estar".

__Tu ets uns persona lliure.

__Sóc lliure en el sentit de fer una feina que he consolidat amb els anys. Sempre he fet el que he volgut. Fins ara. No sé si m'ho deixaran fer més endavant. El gremi de músics viu moments baixos, no hi ha actuacions, et paguen una misèria per tot. Si et paguen, ho fan a cinc o sis mesos. I penses fins a quin punt podrem anar caminant amb això de la música.

__Però el balanç és positiu?

__Molt, n'estic molt contenta. Cantar en públic és un goig. Encara m'emociona cantar en públic, que vingui gent i pagui una entrada per sentir-te i estar amb tu. És una història d'amor intensa. És una història molt bonica. I també ho és fer discos com els faig jo, de manera artesanal.

__Ho controles tot?

__Els meus discos són la meva obra, són el que jo he fet fins ara. Si m'he equivocat, m'he equivocat jo. He tractat amb músics boníssims.

__T'emociona assistir a concerts d'altres?

__Jo no he sigut tan fidel als músics com el públic ho ha sigut amb mi. Però he sigut fidel a músics francesos, també al Theodorakis, Livaneli o la Joni Mitchell, que sempre m'ha interessat perquè ha fet el que ella ha volgut. I, com jo, també ha pintat.

__¿Segueixes gent d'aquí, com Sílvia Pérez Cruz, per exemple?

__Sí, sí. Té una veu preciosa i és molt guapa. Farà una carrera... Vaja, ja l'està fent. M'agraden el Roger Mas; la Marina, que ha tingut sempre una veu esplèndida; el Lluís [Llach], que ha fet cançons molt maques i m'ha agradat molt com a artista que gaudeix del que fa.

__El Lluís tornarà al Camp Nou per l'ANC el 29 de juny. Tu també?

__És un festival que s'està fent, encara no t'ho sé dir.

"Si deixo un dia de cantar, pintaré. Però no m'he posat una data"

__¿Saps què passarà en els pròxims tres anys de la teva vida?

__No.

__El pròxim disc?

__M'agradaria saber-ho. En tinc dos o tres sobre la taula. Si me'l deixen fer tinc moltes ganes de fer un disc de cançons meves. I un altre de música popular de Mallorca. Com un pintor, que té vàries teles i de tant en tant en pinta una, jo tinc dos o tres discos allà preparats.

__¿A la pintora que portes a dins com li està anant la vida?

__Bé, ella pinta a estones. Però he fet totes les pintures d'un llibre de cuina de la meva mare. També pinto amb aquarel·la i altres materials i m'agrada des de petita. Si deixo un dia de cantar, pintaré. Però no m'he posat una data.

El perfil

Maria del Mar Bonet (Palma, 27 d’abril del 1947) ha editat una trentena de discos i ha contribuït a popularitzar i dinamitzar la música mediterrània. Ara acaba de sortir el seu treball Fira encesa, amb motiu del centenari del naixement del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Troba que costa molt reivindicar aquest autor i reclama el màxim d’atenció per a aquest projecte. El 6 de juny el cantarà a Palma, la ciutat on va néixer (a prop de la catedral) i d’on va marxar als 18 anys per estudiar ceràmica a Barcelona. Allà es va integrar als Setze Jutges i va iniciar la seva exitosa carrera musical, que l’ha portat a fer un Palau Sant Jordi a Barcelona (pels 30 anys de carrera) i un Olympia de París.

Pròximament serà investida doctora honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. Filla del periodista Juan Bonet, fa uns mesos ha publicat el llibre La cuina de mumare, en què recupera plats de la seva mare (que escrivia de cuina i dietètica al Diari de Balears). Les il·lustracions són

d’ella, que té passió per la pintura, a la qual dedica molt de temps coma afició.

“No té tanta dimensió pública el que faig, però he fet algunes exposicions, i m’encanta mantenir la meva passió per les arts i oficis”. Lamenta que la ceràmica hagi quedat enrere perquè exigeix més dedicació.