L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR
Diumenge 10/11/2013

Eduard Farelo: "A 'Oh happy day' no hi ha res pactat"

L'actor i doblador català presenta des del setembre el concurs de TVC en què participen diferents corals del país

Carles Capdevila
11 min

___Benvingut al plató d'Ara TV. Tot i que a tu et deu semblar molt petit, perquè ara tens el plató 1 de TV3, on presentes Oh happy day. Et feia por que t'anés gran l'encàrrec?

___Tinc necessitat d'embarcar-me en coses noves. D'obrir portes i no tancar-ne, d'enredar-me. Vaig dir que sí de seguida. Després em va caure com una responsabilitat de dir: "Tio, on t'has ficat ara?" Vaig pensar que m'estava fotent en un terreny que no em tocava, per això al programa 1 es notava que estava rígid. Ara ja m'ho prenc com un divertiment. Si ens ho passem bé al plató, això traspassa la tele i arriba a casa.

___És un talent show, però no un reality.

___Jo ja esperava que, al ser un concurs a TV3, seria un concurs blanc, que no arribaríem a la sang i que no em farien fer determinades coses que no estic amb capacitat d'afrontar. Que ja tinc una edat.

___Hi ha gent que ho ha criticat dient: "Ai, TV3, no s'atreveix a ser dura amb els concursants".

___Són aquesta gent que esmolen molt els ganivets amb coses petites, i no em preocupen gaire. Em molestaria el contrari, que diguessin que la televisió pública destina una estona del seu temps a fer un divertiment que no porta enlloc. En una televisió pública hauríem d'exigir tots que l'entreteniment fos blanc.

___Com portes haver d'improvisar?

___Em preocupava, perquè tinc poc discurs personal. Els actors estem acostumats a amagar-nos darrere d'un personatge. Som intèrprets, no autors. Jo no genero discursos, me'ls donen fets i jo intento que allò arribi al receptor.

___Has de trobar el to.

___El programa es grava molt seguit, no hi ha temps per rectificar coses. I el que fas és tirar d'una cosa que et sigui molt propera. Els comentaris del final són els que jo faria, però passats pel sedàs d'aquest presentador que no pot dir determinades coses i n'ha de dir unes altres.

___Que siguin corals, grups i no individus, ho trobes molt important per al concurs?

___Ens ha donat un plus. Estàvem acostumats a veure l'esforç individual, i aquí es valoren molt aquestes sinergies, haver de treballar en grup i de tirar tots del mateix carro. Això ho notes a les corals, es produeixen certes friccions, que a la tele no ensenyem gaire.

___De quin tipus?

___Doncs: "I qui fa de solista? I qui assumeix aquesta responsabilitat?" També hi ha molta història humana. Cal tenir en compte que cadascú treballa 40 hores setmanals en la seva feina, i a les deu de la nit van a assajar al casal del seu barri o on sigui. Per a ells, aquesta estona és com per a molts el reposo del guerrero. Després de les hòsties diàries, troben un espai de tranquil·litat.

___Els concursants són això que ara els joves anomenen "uns motivats".

___La gent jove que tinc a casa també ho diu: "Però aquest és un motivat". I dic: "Què hi ha de negatiu a ser un motivat? Al contrari!" Arriba una edat en què entens que o vas de motivat per la vida o ho tens malament.

___Hi ha bon ambient al plató?

___Transmeten una energia i un bon rotllo que, si no hi empatitzes, és que ets un totxo. És impossible veure vint-i-cinc tios cantant alhora, fent-ho bé i deixant-se portar per una mateixa energia, i no emocionar-te.

___Tu tens experiència en cant?

___Havia participat a la coral de l'escola. Sóc de la generació de la plastilina. Teníem corals, capses de música i triangles.

___T'estàs fent amic dels concursants?

___Ara no em facis dir els cent setanta noms, però tinc una relació directa amb ells i procuro que estiguin a gust al plató.

___Veus a venir qui guanyarà?

___Tinc la meva teoria, però no la diré perquè hi ha gent que pensa que tot està pactat.

___I no ho està?

___No, gens. El Guille, l'Elena Gadel, la Silvia Abril i el Pedro Pardo tenen llibertat absoluta. I han pres decisions que van claríssimament en contra del programa. Han eliminat grups que comptaven amb el favor de gran part del públic i que ens hauria anat molt bé que es quedessin. Però van decidir que els havia arribat el moment de marxar.

___Evolucionaran els rols del jurat?

___Penso que en el primer programa també van pecar de no voler ferir, i després s'han adonat que si no diuen coses la gent es relaxa.

___Qui és el candidat a ser el dolent, el dur?

___La Silvia és molt dura amb el que té a veure amb la coreografia, els moviments escènics i el comportament. Al Guille l'obsessionen coses del seu món particular, i no suporta els artificis i les coses forçades. El Pedro Pardo, el director d'orquestra, exigeix que respectin les veus, i l'Elena necessita que li transmetin sentiment amb la veu.

___L'Elena Gadel ha passat per aquesta situació com a concursant d'Operación Triunfo.

___En el seu cas era un concurs en què encara hi havia més pressió, amb milions d'espectadors. Era a l'inici, quan encara érem molt ingenus i ens pensàvem que un concurs d'aquests podia canviar la vida de les persones. I ara ja ens hem adonat que això és una constant en els programes de televisió. És una oportunitat més però no defineix la vida de l'artista.

___La teva primera feina va ser en un concurs.

___Tenia 19 tacos. Per a mi i per als altres tres companys que feien amb mi d'hostessos de la Montse Guallar a Lluna de mel, allò era un xollo de feina.

___I havies presentat un altre concurs.

___A Televisió Espanyola el Jordi Hurtado i jo vam començar alhora: "Hola, faré un concurs a nivell espanyol, Saber y ganar". "Jo en faig un en català, Tic tac toe". El seu encara hi és. El meu només va durar 13 programes.

___Et veus fent més coses de presentador?

___Ara tinc ganes fer d'actor. De fet, els caps de setmana ens en anem de bolos amb l'Emilio Gutiérrez Caba amb l'obra Poder absoluto, que vam fer a La Villarroel i està funcionant molt bé per Espanya. Al març torno amb L'onada al Lliure. L'ideal és combinar-ho.

___Estàs sortint del túnel de la paternitat? Vas tenir 5 fills molt seguits.

___Això dels fills no ho vaig programar gens, com no he programat res en la meva vida. Sóc més intuïtiu, no sóc gaire racional.

___Dir "tinc cinc fills i no ho he programat" requereix una ampliació de la resposta.

___En aquest sentit, la meva dona i jo hem sigut bastant eixelebrats. Ells han anat arribant i hem anat tirant, hem estat cavalcant aquesta onada i ara de sobte l'onada ha començat a caure. I dius: "Ah, esclar, ara ja comencen a fer la seva".

___Tenen entre 9 i 16 anys, oi?

___Sí. Fins fa tres anys encara estàvem corrent darrere de gent, banyant-los i pentinant-los.

___I fa nou anys estaven entre 0 i 7, cinc fills d'entre zero i set anys porten feina.

___Allà tinc com un parèntesi de memòria, ho tinc tot en blanc. Et passa molt de pressa. Recordo aquests anys com de molt esforç físic, molt esgotadors. Ara miro enrere i si hagués de fer aquell esforç me'n veuria incapaç.

___Tens 43 anys.

___Molt aprofitadets, però dels trenta als quaranta un pensa que el temps és il·limitat, i ara començo a veure que no. Hi ha determinades coses que no pots fer, que ja no et toquen per edat, i has d'assumir les coses d'una altra manera i que no pots amb tot.

___¿El fet de necessitar uns ingressos estables ha condicionat molt la teva feina?

___Va coincidir amb una època de vaques grasses, hi havia molta feina al país. A més, vaig trobar un racó, el de la publicitat i les locucions, que de vegades m'ha pogut perjudicar en la meva faceta com a actor, però em va permetre viure aquest procés amb una certa tranquil·litat.

___Necessitaves feines estables.

___Necessitava que em permetessin tenir uns horaris concrets. Recordo que el Rigola s'emprenyava amb mi perquè jo li deia: "Àlex, només faig una funció de teatre a l'any". I la gent em mirava com dient: "El superb aquest, imbècil". Però jo m'ho vaig plantejar així, durant uns anys: "No em vull desvincular d'això perquè és el meu ofici, és el que vull fer, però em limitaré a una funció de teatre a l'any". I la resta del temps estava més amagat, em dedicava a feines de locució.

___I vas anar a viure a Vilassar.

___Quan van arribar les bessones estàvem en un pis i no hi cabíem. Vam haver de marxar, i no me'n penedeixo gens perquè la vida és molt més fàcil en un poble. Les persones estem fetes per viure en àmbits més reduïts i això facilita molt la vida. Jo de petit vaig viure l'època d'obrir la porta, una patada al cul i a la plaça del poble. Ens en anàvem tots amb els patins i allà passaves la tarda. Hem tirat dels veïns, als pobles encara es continua fent això.

___"Hem tirat dels veïns" és una expressió que indica cert ús dels veïns perquè et cuidin la canalla.

___I ells han tirat de mi! Jo he fet molts berenars a casa amb catorze nens, eh? Em refereixo a facilitar-se la vida els uns als altres. I això als pobles encara és una cosa que es respecta i que s'entén.

___Què en penses del doblatge, tu que t'hi dediques?

___Nosaltres hem de ser com aquells falsificadors de pintures, intentar fer el quadre el millor possible. Però tu falsificaràs un Picasso, mai seràs el Pablo Picasso. O sigui que una pel·lícula del Haneke pot ser que la destrossem. Dit això, a mi doblar Alvin i els esquirols no em provoca cap remordiment de consciència.

___Però ara deu anar de baixa.

___Les meves filles tot s'ho descarreguen d'internet. Ni tan sols esperen que es doblin les coses. Si volen veure una sèrie de televisió, cinc dies després d'acabar-se de fer als Estats Units ja l'estan veient. Abans hi havia grans professionals d'això, gent que venia del radioteatre. Hi havia un ofici i s'intentaven fer bé les coses. El tio que doblava el Tony Curtis, abans de fer un tros del guió veia l'escena 25 vegades. Ara la producció ja no ho permet. Et posen uns auriculars i tira milles.

___Però tu, com a pare, els has dit que les coses s'han de veure doblades, o subtitulades?

___Els meus companys de doblatge em mataran, però la gran baralla a casa és: "Veieu-ho en anglès!"

___Ets addicte a alguna sèrie?

___Com en tot a la vida, no sóc regular. Estic bastant enganxat a Homeland, tinc una temporada de Juego de tronos a mitges... The Newsroom em sembla brillant.

___Et fa enveja?

___Molta enveja.

___Si et criden per fer la quarta temporada de Homeland, te'n vas cap allà demà?

___Quinze dies a rodar un capítol, sí. Però tampoc em cridarien mai. Al final, els actors espanyols a què van a Hollywood? A fer d'hispanos. I jo no tinc precisament pinta d'hispano.

___Jo et veig de Brody de Homeland.

___De Brody. Sempre el torturat, no?

___Has fet personatges torturats.

___Uns quants, sí. En aquest ofici nostre, la lluita dels actors sempre és intentar que els productors no repeteixin els esquemes.

___¿La fama de Nissaga de poder et va arribar a atabalar mai?

__Era massa jove, i també era mal actor. No tenia experiència, i TV3 i la Silvia Quer, que era la realitzadora, van confiar en mi. El poc que sé d'aquest ofici ho vaig aprendre allà amb l'Emma Vilarasau, el Jordi Bosch, la Mercè Comes, i tota la gent que em va ensenyar l'ofici treballant. Però, esclar, vam arribar a uns índexs d'audiència molt bèsties. Va ser un dels primers fenòmens d'aquest tipus a nivell català. Era dur passar per davant d'un institut, i era molt pesat.

___El personatge es deia Eduard.

___Al capítol 350, la gent ja sabia que jo era fill de l'Emma Vilarasau, però el meu personatge no ho sabia fins al capítol 470. Així que cada dia em deien la mateixa frase: "Eduard, ets fill de l'Eulàlia".

___Tu com ets? Avorrit?

___Home, avorrit no ho diria. Sóc bastant nerviós, molt impulsiu, no descanso gaire.

___Estàs polititzat o compromès?

___Compromès no seria la paraula, polititzat sí. En aquests moments no toca altra cosa. És impossible no estar polititzat amb la que està caient.

___Com veus el procés cap a la independència?

___Estic convençut que això només s'arregla anant a les urnes i votant. Sóc dels que encara no sé què votarà. Aquesta Espanya negra em fa feredat, i ho dic jo que sóc fill d'un burgalès i tinc arrels a Espanya. Recordo l'atemptat de l'11-M i el que va passar després, i em provoca un malestar absolut. Aquesta gent que van ser capaços d'allò en aquell moment, seran capaços de qualsevol cosa, i això em preocupa. M'agradaria veure aquella Espanya tolerant que alguna vegada havíem ensumat.

___¿En el teu entorn d'artistes hi ha espanyols a favor de l'entesa amb els catalans?

___És un discurs molt petit, i que ha quedat reduït. I, a més, hi ha l'autocensura que ens posem tots. Probablement, si jo tingués un discurs nacionalista espanyol no l'utilitzaria aquí. I els meus companys que estan a Madrid i que pensen que les coses s'haurien de fer d'una altra manera probablement tampoc ho diuen.

___Què creus que passarà?

___El que em preocupa d'aquest procés és cap on va. Trobo a faltar La clave de José Luis Balbín. Ara és impossible, perquè els debats també són xou. Cal un debat profund. Parlem de com i què serà.

___¿Tens motius per trobar optimisme en el teu sector amb la crisi?

___La gent d'aquest sector ens acostumem a tot. És igual si hem de tornar a agafar la furgoneta, de fet ja està passant. Així és com van créixer les companyies d'aquí i de la resta de l'Estat. Els que ho patirem més som la generació que ja vam néixer en l'època de vaques grasses.

___Els teus amics són actors?

___Dins del món artístic tinc la meva família, gent amb qui fa vint-i-cinc anys que treballo. Una de les coses xules d'aquest ofici és que cada vegada que comences i acabes un espectacle, generes vincles, i n'hi ha que els mantens ja per tota la vida.

___Creus en alguna cosa?

___Jo he sigut molt incrèdul. I ara estic en una edat en què em començo a fer preguntes. És difícil entendre que el que veiem sigui tot el que hi ha, que no hi hagi res més. Però al mateix temps necessito tocar, sóc pragmàtic.

___Ets confiat?

___Jo sempre he sigut molt ingenu, m'agrada creure en la gent i que me la fotin, m'ho estimo més. Però, amb l'edat, les hòsties fan que un comenci a posar portes.

___Ets un pare patidor?

___El que no he sigut és protector. Sóc patidor amb la salut. Esclar que amb cinc fills és veritat que acabes dient: "Mira, s'ha fotut un cop, doncs que algú li posi gel".

___¿T'has vist ja recollint els adolescents de casa a les dues de la matinada?

___Evidentment. Allà dins del cotxe, esperant les criatures. El procés de l'adolescència el trobo divertit. Aquesta edat en què les hormones arriben al màxim, que penses: "Qui és aquest individu que m'han fotut a casa i que renega de tot i que ha de matar el pare i tot això?" Però després la vida els torna a col·locar a lloc, i ara amb els grans començo a tenir-hi una relació molt xula.

___On seràs d'aquí deu anys?

___Continuaré vivint a Vilassar. Sortint a caminar al bosc, a córrer, anant al mar. Són coses que a Barcelona no puc fer. Suposo que continuaré dedicant-me a fer d'actor. No tinc perspectives ni ganes de dir: "Vull fer un canvi radical".

___Amb els nens grans podràs viatjar.

___Sí, m'encantaria viatjar molt. És una cosa que tinc pendent. Quan ells siguin una mica més grans, ho haurem d'aprofitar. Quan un té els fills tan jove, també hi ha una sèrie de coses que deixes de fer de manera immediata. Aquest temps el recuperarem.

___La música et fa feliç?

___I tant. Hòstia, el dia que els senyors del cine van descobrir-la! A tu ja et poden fotre les imatges que vulguis, però al final una pel·lícula l'acaben muntant quan hi posen la música.

___Ets a les xarxes?

___No sóc gens de Facebook ni de Twitter ni de res. No sé ni configurar el telèfon.

___No comparteixes res, doncs?

___Intento compartir molt, però amb els veïns.

El perfil

Eduard Farelo (Barcelona, 1970) és una de les veus més conegudes i característiques de la televisió i el teatre del país. Va començar la seva carrera artística en un grup de teatre aficionat, i després va fer el salt a TV3, on va protagonitzar sèries com Nissaga de poder o Ventdelplà. També se’l coneix pel seu paper de Diego a Hay alguien ahí (Cuatro).

Com a doblador, Farelo ha posat la veu a Colin Firth, Djimon Hounsou, Edward Burns, Josh Lucas i Eric Bana, entre d’altres. També ha doblat el senador Bail Organa a La guerra de les galàxies, i Andy Serkis, el Gòl·lum, a El senyor dels anells.

Des del 21 de setembre presenta el concurs musical Oh happy day, de TV3.

stats