THE NEW YORK TIMESUna exposició del Museu d'Art Modern d'Estocolm (Moderna Museet) amenaça de capgirar algunes idees sobre els orígens de l'art abstracte del segle XX vigents des de fa molt temps.

Un conjunt de floritures, espirals amb forma de cargol, flors geomètriques, cercles concèntrics, diagrames de Venn i expressions en cursiva donen la benvinguda als assistents a l'exposició al Moderna, un museu d'art contemporani situat a l'illa de Skeppsholmen. Tot plegat està entrellaçat i juxtaposat sobre 10 llenços de 3,2 metres d'altura i 2,4 d'amplada. Les obres, que contenen colors com el rosa xiclet, el taronja cremat, el préssec, el lavanda, blau cels pàl·lids i grocs llampants, són alhora seductores, juganeres i lleugerament psicodèliques.

"És realment extraordinari imaginar-se aquesta dona més aviat menuda, que feia un metre 57 més o menys, pintant aquestes obres enormes", comenta Iris Müller-Westermann, la conservadora d'art internacional del Moderna, responsable de l'exposició Hilma af Klint: una pionera de l'abstracció , la primera retrospectiva de la pintora sueca (1862-1944), que s'acaba avui. "Feia una cosa que no existia en el seu temps des del punt de vista de la mida, el color, la composició i, esclar, l'abstracció: en molts sentits, era una pionera".

En efecte, com posa de manifest el títol de l'exposició, el Moderna presenta Af Klint com una innovadora de l'art abstracte del segle XX, que ja el 1906 treballava amb imatges abstractes, anys abans que ho fessin Vassili Kandinski, Piet Mondrian, Kazimir Malèvitx, Robert Delaunay i Frantisek Kupka, considerats tots ells durant molt de temps els pioners del moviment.

"Kandinski es presentava activament com el primer artista abstracte; ho escrivia contínuament a la seva galeria i deia: «Ep, que jo vaig ser el primer! Vaig pintar la primera obra abstracta el 1911!»", explica Julia Voss, historiadora de l'art i crítica d'art del diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung. "Evidentment, va aconseguir el que buscava i se'l considera àmpliament el pare de l'abstracció del segle XX, però Hilma af Klint ja feia anys que havia anat creant aquesta estètica abstracta i impactant d'una manera més privada".

Georg Imdahl, professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Münster, a Alemanya, i crític d'art del diari Süddeutsche Zeitung , no n'està tan segur. "En certa manera, va evolucionar fora dels cercles artístics del seu temps i crec que hem d'investigar més sobre les seves intencions com a artista -comenta-. Però hi ha unes quantes obres seves que a parer meu podrien tenir cabuda en un debat sobre la gènesi de l'abstracció del segle XX".

Af Klint va néixer a Estocolm i va estudiar a l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Suècia el 1882. Després de graduar-se cum laude el 1887, va obtenir ràpidament reconeixement a la regió com a paisatgista i retratista talentosa. Mentre la seva obra figurativa es guanyava el favor del públic, l'artista es va embarcar paral·lelament en una cerca més privada: des dels 17 anys havia començat a mostrar interès pel món ocult i a assistir a sessions d'espiritisme. I al final de la dècada de 1890 va començar a celebrar sessions amb quatre amigues artistes, amb qui practicava l'escriptura i el dibuix automàtics, sense controlar de manera conscient el moviment de les seves plomes. La seva curiositat pel reialme espiritual aviat va deixar pas a un interès en l'espiritisme, la teosofia i l'antroposofia que l'acompanyaria tota la vida.

Va ser durant aquells anys de recerca espiritual que van començar a sorgir les imatges i els motius abstractes. Les quatre amigues van documentar meticulosament les sessions d'espiritisme en llibretes. El 1904, mentre en celebraven una, un esperit hauria revelat a Hilma af Klint que pintaria obres representant les dimensions immortals de l'home. Això va marcar un punt d'inflexió en l'obra de la pintora, que va passar del naturalisme a l'art abstracte, de la reproducció de la realitat física a la del que és invisible. La que està considerada com la seva obra principal, Pintures per al temple , un conjunt de 193 pintures, la va crear els anys següents, entre el 1906 i el 1915. L'artista va declarar que s'havia limitat a servir de mèdium i que les forces espirituals li havien guiat la mà durant l'execució. A mesura que avançava l'encàrrec i l'obra evolucionava des del més orgànic i natural cap a la geometria, la pintora guanyava control i influència sobre el que pintava i servia ja com a intèrpret, segons va explicar ella mateixa.

Si bé l'obra naturalista de l'artista es va exposar a Estocolm mentre vivia i després de la seva mort, la seva obra abstracta va quedar restringida a l'àmbit privat. Conscient que el públic no era capaç encara d'entendre-la, va demanar en el testament que no s'exposés en públic fins almenys 20 anys després de la seva mort.

La primera exposició de gran format a incloure obres abstractes d'Af Klint no va arribar fins a 42 anys després de la seva mort, el 1986, quan Maurice Tuchman, conservador d'art contemporani al Museu d'Art del Comtat de Los Angeles, en va incloure pintures a l'exposició L'espiritual en l'art: pintura abstracta 1890-1985 . Des d'aleshores, les obres més característiques d'Af Klint han estat exposades al Museu d'Art Modern PS 1 de Nova York i al Centre Pompidou de París.

La història la fa el mercat

Amb tot, la situació d'Af Klint entre els pintors abstractes del seu temps no s'escapa a la crítica. En l'exposició recent del MoMA La invenció de l'abstracció, 1910-1925, que es va cloure el 15 d'abril, no s'hi va exposar cap de les seves obres.

Tuchman, des de Nova York, explica en una conversa telefònica que hi ha unes quantes raons per les quals de vegades es prescindeix de les obres d'Af Klint. "En gran mesura, la història de l'art modern l'escriu el mercat", afirma. "Af Klint no hi ha estat present; no se l'ha vista ni s'han venut les seves obres. Cap gran col·leccionista i, el que és més important, cap gran museu no l'han comprada", comenta.

A banda de recordar les dificultats de les dones de ser reconegudes en un món artístic dominat pels homes, tant Tuchman com Müller-Westermann esmenten la prevenció que inspirava l'art relacionat amb el misticisme i l'ocultisme. "La paraula espiritual segueix sonant molt malament en el món de l'art", assegura Tuchman. "Potser quan se superin els prejudicis sobre la vida espiritual en l'obra d'Af Klint podrà formar part d'un debat més ampli".

De moment, la repercussió internacional de l'artista va en augment. Aquest estiu, l'exposició d'Estocolm es traslladarà cap al Museu d'Art Contemporani de l'Estació d'Hamburg de Berlín (Hamburger Bahnhof Museum für Gegenwart), i a la tardor, cap al Museu Picasso de Màlaga. També s'exposaran cinc de les seves obres al Pavelló Central de la Biennal de Venècia, que se celebra entre l'1 de juny i el 24 de novembre.

De moment, Müller-Westermann està satisfeta de veure que l'exposició d'Estocolm ha atret un gran nombre de visitants. "Es tracta d'una artista que es va atrevir a pensar de veritat més enllà del seu temps, a sortir del que s'acceptava socialment", afirma. "Tenia visions de contextos més amplis, en què no importava fer diners o fer-se molt famós, sinó una cosa molt més humil: mirar d'entendre el món i qui som nosaltres".