Fotos: PERE TORDERALa Rommie i el Sander són una parella d'holandesos que des de fa cinc anys regenten l'Hostal Le Presbytère. L'antiga rectoria de Bugarach, construïda al segle XVII, és una fonda ubicada al centre d'aquest poble de 200 habitants a la vall d'Aude, als Pirineus Orientals francesos. Som els únics hostes i ens identifiquem com a periodistes que busquem la veritat sobre el mite de la muntanya màgica de Bugarach i les ordes de creients que hi peregrinen a la recerca d'extraterrestres, màquines del temps i profecies sobre la imminent fi del món, segons han explicat centenars de mitjans de comunicació d'arreu del món. "Ja deus saber de què parles, els periodistes us ho heu inventat tot. N'estem fins als nassos de les vostres invencions", em diu el Sander com a benvinguda.

Bugarach és un poble preciós, al cor del país dels càtars, envoltat de naturalesa i a una hora de Perpinyà per carreteres de conducció complicada entre gorges que ens evoquen les formes de Montserrat. Les cases de Bugarach s'aixequen al peu de la muntanya que porta el nom del poble, un massís imponent de 1.230 metres d'altitud que és una joia per a l'espeleologia -hi ha identificades trenta grutes, de fins a cinc quilòmetres de llarg- i per als amants dels fòssils: format per una geologia rara al món -però no excepcional-, el mont Bugarach té les formacions rocoses més antigues a la superfície; com més amunt, més antigues són les pedres.

La regió gaudeix del turisme de muntanya i també cultural, gràcies al patrimoni càtar, com els castells de Perapertusa i Querbús. Així ha estat durant dècades, fins que Dan Brown va publicar el 2003 El codi Da Vinci, novel·la que finalitza a l'església de Rennes-Le Chateau, un poble veí de Bugarach. Des d'aleshores, la zona també és visitada per milers de persones fascinades pel llibre de Brown i les teories de la conspiració que relata.

Psicodèlia i txi-kung

Des de fa segles que els càtars han estat font inesgotable de llegendes, però ara són els corrents new age que han escollit Bugarach per il·luminar amb llum d'altres mons un futur ple d'incerteses. La vida a Bugarach no és tan rutinària com sembla a simple vista. Hi ha un degoteig constant de personatges forans que apareixen amb la paraula morbo escrita al front. A Maury, un poble a 30 quilòmetres de Bugarach, hi trobo la primera pista: un cartell amb la imatge de la muntanya dissenyada amb colors psicodèlics anuncia una fira de productes artesans a Bugarach. Arreu de la comarca, en viles petites i en municipis més grans com Couiza i Saint-Paul, s'ofereixen cursos de ioga, de balls africans, d'acupuntura i de txi-kung. "Al mes de març vaig ser a Bugarach i hi havia un d'aquests mercats. Hi havia gent amb túniques, resant o fent càntics espirituals". M'ho expliquen els Canonico, una família italiana que viu a Carcassona i que ha tornat a Bugarach per veure si la situació està tan moguda com quan van ser-hi fa vuit mesos.

També han vingut a tafanejar la Danielle i l'Huguette, dues amigues de Bordeus que confirmen decebudes: "Ni hi ha bojos ni hi ha un boom immobiliari. Havíem vist a la televisió que molta gent venia aquí a viure-hi". Mentre parlem amb la Danielle i l'Huguette, un helicòpter sobrevola el mont de Bugarach. S'hi està mitja hora, fent maniobres, aturant-se al cim, inspeccionant cada vessant de la muntanya fins que marxa en direcció a Perpinyà.

L'exèrcit i l'alcalde

El Sander, el propietari de Le Presbytère, no creu que a Bugarach hi passi res d'inusual, "o, si més no, hi ha gent estranya però com n'hi pot haver a Barcelona o Amsterdam". En canvi, l'alcalde, Jean-Pierre Delord, ens confirma que Bugarach s'ha convertit en una mena de centre de peregrinació de noves creences: "Oi que hi ha Lourdes i Fàtima? Doncs també hi ha Bugarach. No passa res, som un país lliure". Delord ens explica la seva versió dels fets a la sala de juntes de l'ajuntament, sota un bust de Marianne: tot va començar fa 40 anys, quan el polèmic i famós estudiós dels maies José Argüelles va començar a difondre les profecies sobre la fi del món, que hauria de ser el 21 de desembre d'enguany. Argüelles garantia que, segons els maies, hi ha indrets que se salvaran de la destrucció, i un d'ells és Bugarach. Segons el jurista francès George Fenech, que acaba de publicar el llibre sobre sectes Apocalipsi: amenaça imminent?, Argüelles va donar peu al mite de Bugarach l'any 2000, quan va organitzar una marxa de fidels des de París. A partir del 2012, els fòrums apocalíptics d'internet han bullit amb les teories dels maies i Bugarach. L'alcalde assegura que les visites de devots de la muntanya sempre s'han produït, tot i que ara la cosa ha sortit de mare i em confirma que la gendarmeria patrulla el poble -com hem pogut comprovar- i que, fins i tot, per a finals de desembre el govern li ha comunicat que estudien enviar l'exèrcit per tallar el pas i evitar el pas de sectes que puguin causar alguna desgràcia. Delord no sap res del que ha publicat la premsa local, sobre el pla de l'exèrcit de segellar les coves del cim per evitar que la gent s'hi fiqui.

Boom immobiliari?

Pregunto a Delord per les informacions que asseguren que el preu del sòl s'ha disparat per la quantitat d'estrangers que estan comprant cases i terrenys a Bugarach. Delord nega que els preus de les cases hagin pujat i també nega que hi hagi més residents estrangers que normalment. En total són quatre habitatges de ciutadans que no són francesos: alemanys, belgues, holandesos i anglesos. Tots s'hi van instal·lar molt abans de l'onada esotèrica actual.

A Bugarach és ple de cases i antigues bordes en venda. Visitant les runes de l'antic castell de Bugarach ens trobem el Philippe. Té recança de parlar amb nosaltres, perquè som periodistes, i es presenta com a turista freqüent a l'Aude. Més endavant ens toparem amb ell en diversos moments, fins i tot reunit amb l'alcalde analitzant uns documents de l'Ajuntament. El primer cop que va ser a Bugarach, fa 40 anys, el Philippe recorda que al poble hi vivien 1.500 persones: "Era en plena davallada industrial de la zona. Ara és un poble més en decadència, un bon lloc per a amants de la naturalesa i per a urbanites que volen viure fora de la ciutat". Al portal immobiliari d'internet Avendrealouer.fr, el preu del metre quadrat de Bugarach no és gaire diferent del dels pobles veïns: el preu de venda mitjà a Bugarach és de 1.187 euros el metre quadrat; a Couiza és de 1.435 euros i a Maury és de 1.007 euros. En una ciutat pròxima com Narbona, el preu del metre quadrat és de 2.242 euros.

Hi ha mitjans que han informat de la presència de campaments itinerants de creients en la fi del món que celebren rituals als afores de Bugarach i al cim. En dos dies no veiem cap campament ni cap ritual, tot i que al cim sí que descobrim petites fogueres amb restes de barretes d'encens. Quan es fa fosc, a la carena nord de la muntanya, detectem un llum de color blau en una gorja de difícil accés. El Sander també l'ha vist i li demano si creu que algú dorm allà de nit. El nostre amfitrió dubta, no sap de qui es pot tractar. A l'inici dels itineraris d'ascens al pic és habitual trobar aparcats vehicles d'excursionistes, però aquesta nit no n'hi ha cap.

Ovnis

Que a Bugarach passen coses inusuals sembla evident si observes el dia a dia de la vila amb una mica més d'atenció. De sobte pot aparèixer un personatge com l'Stéphane, un rodamón originari de París que es mou pels Pirineus Orientals a peu venent les flautes que elabora ell mateix. Afirma que Bugarach "té una energia tel·lúrica especial". També assegura que fa dos anys va veure sobrevolant el poble unes esferes vermelles, movent-se a una velocitat endimoniada.

La cafeteria Le Relais de Bugarach és el centre neuràlgic del turisme de la fi del món. Corine Leblanc i el seu home, el Patrice, parisencs i residents locals des de fa tres anys, són els propietaris del bar i coneixedors enciclopèdics de totes les teories entorn del cim de Bugarach. El Patrice i Leblanc us parlaran a bastament de l'aparició d'ovnis, de missatges apocalíptics que suposadament es poden desxifrar a l'església del poble, a l'Antic Testament i també en novel·les de Jules Verne. Venen des de revistes sobre fenòmens paranormals com Top Secret a llibres com Etin Bugario, d'André Douzet -la Bíblia dels creients del destí salvador de Bugarach i del qual a Le Relais en van vendre 200 exemplars aquest estiu- i L'appel du Bugarach, de Genny Rivière, una amiga de Leblanc, professora de medicina xinesa, que recull casos de gent que ha somiat en la muntanya de Bugarach sense haver-hi estat abans. Us sona? Passa el mateix a la pel·lícula de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase.

Cadascú té les seves teories. El Patrice és del parer que la muntanya crea un camp de força especial que permet als humans del futur viatjar al nostre temps per rejovenir. Leblanc, que promet haver estat abduïda per extraterrestres en diverses ocasions, ens mostra imatges de les seves expedicions d'espeleologia amb figures estranyes de gas. "Només les veus en fotografia", afirma. El fotògraf de l'ARA Pere Tordera li diu que pot ser causa de la condensació de gasos sota terra, però Leblanc no sembla que l'escolti. Leblanc també ens parla de les vidrieres de l'església, en què les figures dels sants i del nen Jesús apareixen misteriosament amb el rostre esborrat i el cos intacte. Tordera està convençut que és perquè el sol ha fet caure la pintura.

Els casos d'albiraments d'objectes voladors no identificats són un fenomen habitual al món. El Centre Nacional d'Estudis Espacials, un organisme del govern francès, té un departament que arxiva casos d'ovnis detectats a França des del 1952. Els arxius, oberts al públic a internet, descriuen 81 testimonis d'ovnis a la regió del Llenguadoc-Rosselló i 13 a l'Aude, però cap a Bugarach.

Visitants catalans

Cada mitja hora apareix algú a Le Relais de Bugarach i interroga el Patrice sobre el tema: una dona d'Estònia, un matrimoni anglès i uns joves suïssos amb càmeres de fotografiar. Coneixem una parella de Barcelona, el Sebastian Tabernart i la Mònica. Els aturem per parlar just quan marxen cap a Rennes-Le Chateau, el poble d' El codi Da Vinci. Estan interessats en la "muntanya sagrada i en els misteris en general". Tabernart em recomana la lectura del llibre El enigma sagrado: "Els maies parlaven d'aquest lloc malgrat que no van ser-hi mai". Tabernart em repeteix el que els han explicat a Le Relais: "Hi ha un avió radar Awac controlant la zona i científics militars que vindran amb aparells sofisticats per investigar el fenomen".

Per ara, l'únic aparell sofisticat que hem vist són les màquines alemanyes Bémer de tractament electromagnètic que ven Corine Leblanc. Mentre ens ensenya fotos d'espeleologia deixo que em faci una prova amb la màquina. No noto res, només un pessigolleig a la mà i una mica de mal de cap. Per sort en deu minuts hem enllestit la prova i ens disposem a pujar el cim, on ens trobarem el més sorprenent del viatge.

Una patrulla aèria

Durant les dues hores d'ascens pel vessant sud no passa res d'estrany; no veiem extraterrestres, ni sectes, només una parella d'àguiles i molts fòssils. Però quan fem el cim ens sorprèn un caça militar francès, un Mirage, que ens passa dues vegades pel damunt en vol rasant. De tornada al cotxe no sabem què pensar del que acabem de presenciar. Ens creuem amb el Benjamin, un noi que viu a una hora de Bugarach i que va vestit de carrer, tot de negre. Puja àgil cap al cim. El Benjamin no té gaires ganes d'explicar què hi fa allà tot sol però almenys ens confirma que ha vist el caça. És normal? "Sí, se'n veuen constantment", respon. "Hi ha bases per la zona. Potser fan vols de proves, però sovint s'acosten massa a aquesta muntanya".